Joan Roma

CAP UN FUTUR INCERT

Hem entrat ja en la desena legislatura del Parlament de Catalunya, amb la constitució el passat dilluns del nou hemicicle, elegit el 25 N.

El previsible pacte entre CiU i ERC hagués pogut portar ERC a la presidència de la Cambra Catalana, però aquest partit no ha volgut tenir la visibilitat d’altres temps. Preveuen fortes tempestes polítiques en els propers temps, i no és bo lligar massa la marca ERC amb la de CiU.

El resultat de l’elecció de la mesa del Parlament, ha suposat mantenir de presidenta Núria de Gispert (UDC) , i de vice-presidenta primera, Anna Simó ( ERC). Pacte, sí, però sense tornar als vells temps de Jordi Pujol i Heribert Barrera.

I el país està pendent de saber els serrells que pengen per poder tancar el pacte entre CiU i ERC. Tot depèn de la famosa consulta o referèndum pel “dret a decidir” que molts ja pressuposen com a referèndum per la independència.

Costa de creure que polítics amb un grapat d’anys a l’esquena siguin capaços de voler posar dia i hora a una consulta que no té cap base legal a dia d’avui. Es a dir, amb la legislació espanyola a la mà, convocar una consulta, ha de ser per via de les Corts Generals, en compliment de la Constitució. I si es vol fer només a Catalunya, caldria tenir una llei de consultes, que no tenim, i que si contradiu la legislació espanyola serà portada davant el Tribunal Constitucional i paralitzada.

Estem , doncs, davant un compromís totalment sobre paper. I ja sabem que “el paper ho aguanta tot”, però tot se’n va per terra sinó es té la raó i la legalitat al darrere. Estem a punt d’entrar en “terres desconegudes” plenes d’obstacles i problemes. I aquest és el tema que acapara tota l’atenció del país, quan el país va per una altra banda, té altres problemes, molt greus que han de trobar sortida de forma immediata, sota perill d’una explosió social.

Si una cosa és urgent, és encarar la greu crisis, i deixar per més endavant el tema de la consulta. Res és tant urgent com formar un govern sòlid, estable, dialogant i capacitat per tirar endavant l’etapa més difícil de tota la democràcia. Tenim centenars de milers de famílies en situació desesperada. No els hi podem dir que esperin uns anys, mentrestant decidim quan convoquem un referèndum, que no té ni data, ni legalitat... No és seriós, i per això des del PSC es proposa un altre ordre de prioritats. La primera és l’econòmica, la de garantir els serveis bàsics, i facilitar la represa econòmica. Sense feina, sense crèdit, sense les condicions mínimes , les empreses no poden funcionar, i es van ensorrant poc a poc.

No veig estabilitat, ni garantia de durabilitat al pacte CiU – ERC. Jo crec que basen el pacte en un sol tema, el de la independència, sabent que estan fent castells en el aire, per no voler encarar la situació diària. La punyent realitat que ha de comportar un canvi de prioritats. Voler retallar 4.000 milions, l’any vinent suposa un cop de destral a tots els serveis bàsics, d’arreu del país. Qui pot acceptar aquesta decisió, sense rebel•lar-se ? Ha d’haver-hi altres sortides. Aquestes son les que s’han de buscar entre tots els partits presents en el Parlament. Aquesta és la prioritat, i no d’altres.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).