Joan Roma

QUINA POCA FEINA TENEN ALGUNS ALCALDES

Fa anys, Catalunya era reconeguda com una nació treballadora, innovadora, plena de seny i més europea que cap altre territori de l’estat espanyol.

Sense cap mena de dubte les coses han canviat radicalment i si el president Terradellas tornés, es faria creus de trobar un país, tant desballestat, mal governat, i havent perdut el sentit del ridícul. Ell que sempre advocava per la serietat, el seny, la prudència, i sobretot evitar el ridícul, en tot el relacionat amb la política institucional.

Doncs, bé, ara i aquí, podem constatar que les coses van per camins totalment impensables, uns anys enrere.

Què se n’ha fet de l’històric seny català? Què se n’ha fet d’aquell europeisme avançat, model per la resta de pobles d’Espanya?

Fa ben pocs dies hem vist la carrera d’uns quants ajuntaments per veure qui la diu més grossa. Qui és capaç de ser el primer, i el més contundent a l’hora de portar temes “rellevants” als plens municipals. Qui és l’alcalde “més valent” a l’hora de votar mocions “transcendentals”.

En aquesta carrera, cada dia en veiem de més increïbles, i que superen les del dia anterior. Sant Pere de Torelló té el discutible honor d’haver estat el primer en proclamar el municipi, com “territori lliure català”. Per poques hores perquè ja hi havia qui li seguia la pista per poder ser el segon, i com no podia ser d’altra manera, l’inefable alcalde de Vic, seguit pel de Tortosa, havien de ser les primeres capitals de comarca, a aprovar un fet tant rellevant i tant essencials pels seus conciutadans.

S’ha de reconèixer que no tenen por al ridícul. I que tampoc tenen feina millor que portar als plens temes d’aquesta urgència i notorietat. No en va, serveixen per aparèixer en els mitjans de comunicació i algú va dir, que millor sortir per qualsevol cosa que no sortir. Sota aquesta premissa, encara en veurem de més grosses, en un futur proper.

Sóc alcalde, des de fa 21 anys, i regidor 12 anys més, per tant procedeixo de les primeres eleccions municipals del 79, i francament n’havia vistes de tots colors, però ara els excessos produiran efectes clarament negatius per a tots.

Acords com els descrits, proclamacions d’independència incloses, etc, ens allunyen d’aquell europeisme encès que sempre havíem defensat els catalans, i que sempre ens havia portat a ser capdavanters en multitud d’àmbits i sectors. Apostar per la independència, significa necessàriament sortir de la UE. Després ,es pot demanar tornar-hi entrar, però d’entrada, quedaríem fora. Per quan de temps? Ningú ho sap.

Continuant amb el tema, aquests acords, de “territoris catalans lliures” constata el que molts diuen com a justificació per retallar competències municipals i reduir el seu poder. Hi ha alcaldes que no tenen feina, i s’han de dedicar a fer soroll. Francament, ho lamento perquè de feina sempre n’hi ha si se’n vol fer. Almenys en el meu cas no m’he avorrit mai ni he hagut de recórrer a portar estrambòtiques mocions al ple, que res tenen a veure amb el benestar dels meus conciutadans.

Sincerament crec que els alcaldes hem estat elegits per millorar les condicions de vida dels nostres veïns, i no pas a fer proclamacions que res tenen a veure amb la legalitat ni amb les competències que ens son pròpies. Si algú té vocació de Diputat al Congrés de Diputats, o de l’Eurocambra, que lluiti per anar-hi, però pretendre utilitzar l’ajuntament com trampolí, fa un flac favor al seu municipi i als altres del país.

Ja sé que aquest escrit no servirà per fer canviar la opinió ni la manera d’actuar dels alcaldes al•ludits, però almenys servirà perquè la gent tingui clar que hi ha molts més alcaldes que preferim treballar, que no pas fer històries per sortir als mitjans de comunicació.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà)