Wednesday, August 29, 2012
DESTÍ DEL RESCAT - art. Regió 7
DESTÍ DEL RESCAT
Després de mesos de marejar la perdiu, el Govern Mas ha hagut de recórrer al rescat, per un import de cinc-mil milions d’euros. Una xifra enorme que lligarà el govern durant molts d’anys. Així, doncs, mentrestant discuteixen en el Consell Executiu, si els Consellers van o no van a la manifestació de l’11 de setembre, la realitat s’imposa i la Generalitat ha de demanar a Madrid, diners per sobreviure.
Com sempre el portaveu del govern, sense posar-se vermell, al·lega que aquests son diners “catalans” que tornen i , a canvi, de cap imposició “política”. Simplement continuar com fins ara. Bé, jo no sé si es creu el que diu, o pren tots els catalans per babaus, però tot diner que es deixa, és a canvi d’unes exigències, contrapartides o com se li vulgui dir.
Dit això, el que interessa saber és el destí que tindran aquests diners. Una part s’ho menjaran els interessos de l’enorme deute que ha generat el Govern Mas. El que no sabem ni s’ha explicat, on anirà la resta.
Els qui som alcaldes, reclamem que la Generalitat pagui els seus deutes amb els ens locals que ja no poden aguantar més els enormes retards. En el meu cas, estem esperant una transferència del Govern Mas, des de fa vint mesos. I com el cas meu, n’ hi ha centenars i per imports molt superiors. Es una manera segura d’asfixiar les finances municipals.
També, esperem que una altra part vagi a liquidar deutes de particulars, però molt especialment de les diputacions provincials que varen deixar diners a la Generalitat i sinó els tornen, els ajuntaments es quedaran sense plans de subvencions. Estem ja al mes de setembre i en altres mandats, els ajuntaments s’havien acollit als plans de subvencions i ja sabien els ajuts concedits. Ara, just estem en el període de peticions. I si la Generalitat no retorna els diners concedits, cap de les diputacions, i molt especialment la de Barcelona, quedaria sense finançament pels municipis.
Un tema greu pels ajuntaments, i molt mala noticia per totes les empreses de construcció o d’altres rams que esperen urgentment aquestes futures inversions municipals, en múltiples sectors.
I finalment, el que pugui quedar, hauria de destinar-se a incentivar l’economia. Ja n’hi ha prou de retallades a tot arreu. S’ha vist i comprovat que les retallades no porten cap solució positiva. Incentivar els sectors més actius suposaria iniciar un període amb un mínim d’optimisme i empenta. Ara tot el país està ensopit i amb por. Aquest és el pitjor ambient per confiar en la iniciativa privada.
I obrir l’aixeta del crèdit. Almenys per tots els sectors no lligats directament a la construcció. Tenim un gran nombre d’empreses a punt de tancar per culpa de la falta de finançament. Posar en marxa mecanismes d’accés al crèdit donaria una bona empenta a l’activitat.
En fi, davant un govern Mas asfixiat econòmicament, veiem unes reaccions molt poc clarificadores. De moment, importa més justificar que el president no vagi a cap manifestació que no pas altres coses molt més importants. Tornem estar, en el país de la gesticulació, en comptes de l’acció. I ja ens hem situat a primera fila dels governs més endeutats i mal gestionats. Un record gens envejable ni imaginable, anys enrere.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 3:52 AM 
