Joan Roma

TRAVESSIA DEL DESERT
Els partits fan servir aquesta expressió per explicar el camí a fer, entre una derrota i una nova victòria. Es una bona descripció d’un trajecte ple de dificultats, de treball i esforç per recuperar la confiança perduda.
Unes eleccions no es perden mai per una sola causa. Sempre ha d’haver-hi un mèrit , atribuïble als vencedors, i uns errors comesos pels perdedors. Entremig, molts altres factors, interns i externs que ajuden a uns o altres, en funció de les decisions que prenen o impedeixen.
Els socialistes estem immersos, en una travessia del desert, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. Les derrotes han estat contundents, i toca reflexionar sobre les causes i començar la remuntada en base a les lliçons apreses. Durant la travessia toca fer els deures que durant anys s’han anat posposant perquè no era mai el moment oportú per dur-los a terme.
La feina diària, no permetia parar a pensar, per decidir si havíem de canviar de rumb o anàvem pel bon camí. Els qui estem en càrrecs institucionals o de partit sabem molt bé el que significa el treball diari. Quan creus que acabes els temes més importants i podràs fer una parada o paradeta per descansar i repensar l’acció de govern, arriben uns quants imprevistos que canvien tot el panorama i posposes les reconsideracions per més endavant. I així, durant anys.
Ara, tenim temps per pensar i modificar tot allò que creiem ha de ser canviat. Hi ha un munt de qüestions que cal analitzar i decidir cap on anar. I la territorial no és la més important. Hi ha analistes que creuen que els socialistes catalans, hauríem d’anar per lliure, deslligar-nos de l’estructura confederal que tenim, i tancar-nos en el nostre territori, com si la realitat espanyola no existís, ni la europea, que veuen molt lluny.
Des de la nostra fundació som un fidel reflex de la realitat catalana, i malament faríem si la volguéssim canviar. Ara bé, tothom ha de tenir cabuda en un projecte socialista en que es respecten les diferències i es potencien les capacitats. En aquest cas, la crisis global, obliga Europa a fer-se més federalista. Ho veiem en cadascuna de les decisions que es prenen.
I hem de retornar als orígens socials, humanitaris, d’austeritat i honestedat com a senyes d’identitat. Em dol que hagi estat el PP el qui hagi posat fre a l’escàndol de sous de directius de Caixes i Bancs intervinguts. Els socialistes ho haguéssim hagut de fer, uns quants anys abans. I em dol la indefensió en que moltes persones viuen, per culpa d’hipoteques abusives, posant en perill la vivenda i la seva supervivència bàsica.
Ens dolen decisions dels governs central i la Generalitat retallant serveis essencials en sanitat, salut i ensenyament, o en serveis socials, precisament on més falta fan els recursos.
S’obra una nova etapa en la qual s’ha de demostrar que hem après la lliçó i retornem a la vida diària dels ciutadans, al seu costat per escoltar, i ajudar a prendre decisions que frenin les brutals retallades, indiscriminades, i permetin recuperar el benestar perdut o a punt de perdre. Hi ha altres maneres de portar el país. Només amb retallades no es construeix cap futur. La credibilitat ha de venir de la mà de tenir una alternativa seriosa i viable.
Joan Roma i Conill, President de la FED. XI del PSC