Joan Roma

EL SENAT, ÚTIL ?
En els darrers dos números del Celsona, es fan comentaris sobre la inutilitat del Senat, i per part d’algun representant de CiU pontifica sobre la desafortunada decisió del ex-president Montilla d’esdevenir Senador. Li sembla que és rebaixar la categoria d’ex-president donant aquest pas.
En fi, les paraules se les emporta el vent, el que compten son els fets. I com a fets, mai CiU ha presentat cap proposta per suprimir el Senat. Es més, la decisió de tenir dues Cambres legislatives fou acceptada per unanimitat pels ponents de la Constitució, entre els quals hi havia Miquel Roca Junyent, aleshores segon de files de CiU.
Recordem el passat per no pontificar sobre el present. Ara mateix que CiU defensa aferrissadament un “Pacte fiscal” que seria una mena de sistema financer com el que regula el País Basc, cal recordar que CiU, el va titllar de “passat de moda” quan es va redactar la Constitució. No el varen voler per Catalunya. Almenys que algú els recordi coses del passat, i no vulguin donar lliçons en el present.
En aquests prop de 35 anys de democràcia, CiU ha tingut múltiples ocasions d’influir de manera decisiva en la governabilitat d’Espanya. Si el tema del Senat els hagués preocupat haurien pogut fer servir els seus vots per proposar una modificació de la Constitució i impulsar la seva reforma.
En fi, podríem seguir amb moltes més incongruències, d’una coalició que ara descobreix la poca utilitat del Senat, però que hi col•loca tot un seguit de candidats que no sabia on posar-los.
Es cert, que el Senat té poca utilitat. Tal com està format i regulat, ha de ser motiu d’un canvi substancial en el immediat futur. Fa molts anys que se’n parla, però fins ara no hi ha hagut prou determinació per impulsar la seva reforma global.
S’han fet alguns avenços durant el govern Zapatero, en el sentit de comparèixer davant del Senat per retre comptes de l’acció de govern. O organitzant debats sobre la política de les Comunitats Autònomes, etc. Però, hi ha pocs països on tinguin una cambra legislativa de segona lectura. Es a dir, una Cambra que serveixi per modificar lleis proposades pel Congrés de Diputats, per tal de millorar-les o modificar-les.
Aquí, el Congrés s’ha consolidat com a Cambra legislativa única i sobirana, de manera que el Senat ha canviat el seu origen i s’ha transformat en una institució molt poc operativa. D’aquí que molta gent cregui o creguem en la seva transformació radical, o sinó en la seva anul•lació.
Però, si en som conscients, lluitem per aconseguir-ho. Es a dir, fem arribar a tots els partits aquesta proposta. No ens dediquem simplement a criticar un fet, sinó batallem per canviar l’ordre de les coses. Segurament els ponents constitucionals varen pensar encertadament en un model bicameral que funcionés bé. La realitat ha estat una altra, i si hem arribat a aquesta conclusió és cert que el millor és transformar-la o anul•lar-la. Però la responsabilitat de l’existència del Senat és de totes les forces polítiques, també de CiU.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC