Joan Roma

PREPARATIUS ELECTORALS
Fa ben poc que varem deixar les eleccions al Parlament que ja estem ficats en les municipals del 22 de maig. El temps passa volant i convé fer els deures a temps sinó es vol improvisar.
Ara es temps d’elaborar llistes, buscar candidats representatius en diferents àmbits, i aconseguir la seva implicació en un nou repte. No és fàcil, perquè normalment es va a buscar les persones més actives en entitats, clubs, associacions, etc. El que en diem la societat civil. I qui ha estat al capdavant d’una entitat, és més fàcil que entri en una institució com és l’ajuntament.
Passa, però, que en pobles molt petits, i en el Solsonès ho son pràcticament tots, la tria és fa molt complicada. Les persones actives, ho son en tots els àmbits, i han de decidir si agafen una responsabilitat més. No és difícil, ni agobiant la dedicació a un ajuntament petit. Amb unes hores al mes, els regidors poden portar perfectament la seva àrea. I l’alcalde, n’hi ha de posar algunes més, però si l’ajuntament disposa d’un bon secretari i arquitecte, la feina s’alleugereix enormement.
Durant anys, la gent de cada poble ha tingut ben poca tria a l’hora d’anar a votar. Llistes úniques que es repetien i repetien, fins l’extenuació. Ningú volia enfrontar-se o confrontar programes amb l’equip de govern , sortint. Habitualment, la presentació d’una llista alternativa, s’assumia com una batalla a cara de gos. Res de comprensió i respecte, semblava com si la candidatura contrària havia de portar la divisió i el conflicte en el poble.
D’aquí les dificultats per trobar candidats, i arribar a bon port. Quantes llistes no van quedar pel camí, en motiu de pressions, rumors, amenaces als seus components? He vist gairebé de tot a la comarca, i no és estrany la poca diversitat política, present en els consistoris.
Per això, fou tant important l’alternativa construïda a les passades eleccions, a la capital. Per primera vegada es produïa l’alternança en el poder, i es feia d’una manera tranqui-la, exemplar i sobretot eficaç. Res de protagonismes fora de lloc, o discrepàncies en temes essencials, o problemes per raó del programa de govern. Aquesta experiència facilitarà la presentació de noves candidatures en altres pobles de la comarca. Realment fa falta impulsar canvis en bona part dels pobles, i facilitar la seva continuïtat.
I que ningú pensi que en pobles petits, regidors de diferents partits polítics, no han de poder treballar plegats. Al contrari, el més pràctic i beneficiós per a tots, son governs d’unitat en que els 5 o 7 regidors, es posen d’acord sobre les actuacions a fer en els propers anys, i tots ajuden per dur-les a terme.
Aviat sabrem la varietat i quantitat de llistes a tota la comarca, però el que ja és segur és que els vells temps ja no tornaran. Temps de llistes úniques, repetitives i rutinàries, sense massa ganes de treballar i crear-se maldecaps. S’han deixat de fer moltes coses, simplement per mandra o per ganes de no tocar res del ja existent. I alguns pobles així estan arribant al límit de la seva supervivència. Malament quan es cau per sota dels 300 habitants. La dinàmica sol ser imparable, i porta a l’abandonament del territori . No és aquest el futur que els socialistes volem. Qui cregui que pot ajudar a millorar les expectatives del seu poble, té ben fàcil, d’apuntar-se a l’alternativa. En un parell de mesos el termini finalitzarà.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.