Joan Roma

INNOVADOR MODEL
Es interessant veure les crítiques, debats i reflexions de tota mena, davant el procés de primàries que el PSC està duent a terme, a la ciutat de Barcelona. Quan molts critiquen que les direccions dels partits fan el que volen a l’hora de nomenar candidats, resulta que algun dels partits, es va atrevir a proposar un model que cap més altre ha seguit.
I no estem parlant d’un model per aquestes eleccions sinó un tant llunyà com que es va aplicar per unes eleccions generals, confrontant Almunia i Borrell. No és de rebut, doncs, alguns comentaris intentant desacreditar el sistema, o dir que es fa molt tard. Es fa quan toca, i en les condicions establertes per acord de Congrés de partit.
Els qui coneixem bé, els dos candidats, també sabem que el repte és seriós, rigorós i transparent. Res de simulacre. Obert a tot el partit, no solament als militants de carnet, sinó a tots els simpatitzants, que son el doble que els altres. En total, més dotze mil persones participen en aquest lleial combat.
Al final, veurem el resultat, però mentrestant veiem les formes, molt importants en política, o en qualsevol altra activitat. Els debats personals, o per altres vies, estan fonamentats en la voluntat de buscar alternatives de cara el futur. Barcelona, des de fa molts anys s’ha convertit en l’aparador del socialisme, a nivell espanyol , europeu i mundial, especialment d’ençà la celebració dels JJOO.
El ressò d’aquest repte, s’ha escampat per tot arreu, i motiva estudis i valoracions en molts altres indrets, ben diferents del nostres. Ha estat, doncs, un encert dur-lo a terme en la ciutat més important. D’aquestes experiències en poden néixer d’altres que poden servir per obrir més el partit a la participació, no només dels militants, i simpatitzants, sinó d’altres col•lectius interessats.
I no és gens fàcil, traduir l’obertura en noves fórmules participatives. Tot necessita temps, experiència i valoració de resultats. Quants partits, a l’inici de la seva creació havien instituït el sistema assembleari, i quants el varen suprimir al cap de poc temps, per les constants batzegades que causava, i la imprevisibilitat de cada reunió.
Ara, el partit socialista està en un profund i interessant procés de reflexió interna, per adequar-se a les necessitats futures. Tant bon punt haguem deixat les eleccions municipals enrere, iniciarem el camí cap un nou Congrés. Ens van arribant reflexions i propostes de gran interès que permeten ser optimistes, a ben curt termini.
I tornant a les primàries i a la preparació de les municipals, queda clar que els ciutadans destrien clarament unes eleccions de les altres. Qui pensi, que els resultats de les autonòmiques, condicionen les de les municipals, s’equivoca. I ben aviat ho comprovarà. De fet ha passat en anteriors ocasions en que eleccions generals, ben recents, pressuposaven uns resultats mimètics, i en canvi foren ben diferents.
En un municipi, es juga la credibilitat de l’equip de govern, i les alternatives dels grups d’oposició, siguin del partit que siguin. La marca, pesa poc. Pesa molt més la feina feta, i el perfil dels candidats a alcalde o alcaldessa. Es el gran debat obert amb les primàries a Barcelona. Tenim dos grans candidats, amb una gran preparació i personalitat. Que guanyi, el / la millor i tot el partit el tindrà al seu costat, orgullós d’haver participat en una experiència única en una gran capital.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC