Joan Roma

REACCIONS PREMATURES
No és bo prendre decisions en calent, i res millor que unes bones i llargues valoracions, reflexions i debats, abans d’emprendre canvis en profunditat. Personalment m’hagués agradat la convocatòria d’un Congrés extraordinari del PSC per girar pàgina i iniciar una nova etapa, amb els deures fets. Però, tot necessita el seu temps, i és important complir amb el reglament vigent, per aconseguir els objectius desitjats.
Es interessant veure el gran nombre d’articulistes, interessats en el futur del partit socialista. I quants d’ells fan valoracions totalment subjectives i catastrofistes , reduccionistes, o simplificadores respecte els resultats obtinguts i els camins a seguir de cara el futur. Son els mateixos que pronosticaven grans resultats per les forces independentistes, i un futur fora d’Espanya, però dintre d’Europa. Tampoc ara veuen en els resultats un retrocès clar de les seves posicions, i creuen que el PSC, només té dues o tres alternatives, sinó vol desaparéixer. Ben poc coneixen el partit, i la pròpia composició del país.
Per aquests simplificadors dels resultats, consideren que el PSC, ha d’aclarir la seva posició, i resoldre el problema de les suposades dues ànimes: la catalanista i la espanyolista. Animen a ser només catalanistes, i trencar amb el PSOE, formar grup parlamentari propi en el Congrés i aïllar-se a Catalunya, per poder tenir bons resultats. Pronostiquen que continuar com ara, equival a convertir-se en una federació del PSOE, i esdevenir una força política semblant a la del PP català, totalment supeditat a Madrid, i per tant irrellevant a nivell català i espanyol.
Per aquesta gent,els darrers resultats els vindrien a donar la raó i demostrarien que la suposada falta de “catalanitat” hauria estat el principal motiu de la forta devallada electoral. No es paren a pensar en els diferents factors que han intervingut a l’hora d’explicar els resultats. Creuen que tot es redueix a la dinàmica entre , Catalunya o Espanya.
I tot és més complicat, o més complex. Sincerament crec que no hem de fer cap professió de fe catalanista, perquè els socialistes catalans ho som com els que més, i només cal veure les actuacions presents i passades per sortir de dubtes. Tampoc ens hem de decantar cap a posicions espanyolistes, perquè no estem d’acord amb els postulats “nacionalistes” d’un signe o d’un altre. El PSC és el que millor ha integrat en el seu interior els catalans de naixement i els de diferents procedències. S’ha aconseguit un magnífic resultat d’integració complerta i sense distincions. I no tenim dues ànimes, en tenim una, i prou ben definida, si bé mal explicada, en això estem d’acord.
Els set anys de governs d’esquerres han estat complicats i mal planificats. Considero que la primera etapa hauria d’haver estat d’aterratge, ordenació de la administració, modernització, simplificació i innovació. Que la gent hagués vist un canvi substancial en el funcionament diari de tots els serveis, demostrant una gestió i eficàcia, modèl.liques. Aconseguits aquests objectius haguessim pogut pensar en un nou Estatut. Mentrestant, la qüestió vital passava per la negociació d’una nova fórmula de finançament, molt millor que la aconseguida per CiU.
El segon mandat hagués pogut emprendre el repte d’un nou Estatut. Però bé, el passat, passat està, i la gestió ha estat raonablement bona però amb constants sobresalts, per la complexitat d’un govern amb tres socis de característiques molt diferents. Ja ho hem dit en anteriors ocasions i el que ha fallat , no solament ha estat, en la visió d’un govern fort i coherent, sinó en la diferència substancial existent entre la dreta i l’esquerra. Aquí s’ha fallat estrepitosament, tot i haver fet avenços espectaculars. No s’ha explicat prou bé, els objectius dels partits d’esquerres i els de dretes.
Ara es podrà comprovar ben fàcil i ràpidament. Fins i tot abans de formar govern ja es parla de que una de les primeres decisions serà la supressió de l’impost de patrimoni. Un impost ja molt rebaixat pel govern tripartit, però que CiU vol eliminar. Veurem altres mesures similars, en les quals s’afavoreix uns determinats sectors de la societat, en detriment d’altres, o en supressió de serveis essencials. Que ningú pensi que la política d’impostos és innocent, o neutre. Aviat es podrà comprovar que vol dir ser de dretes o d’esquerres.
Però, aquest ha estat un paper mal explicat. I un dels reptes del PSC ha de ser reformular el seu paper en tant que partit socialdemòcrata, en una Europa més gran i heterogènia, que anys enrere. Quines han de ser les polítiques dirigides a les persones, catalanes i espanyoles, i en quin marc clarament federal ens hem de moure en el futur. I lògicament elegir nova executiva i nou lideratge.
Ara iniciem aquest període de valoració, debat i reflexió, amb calma i tranquilitat, perquè tenim clar que la prioritat passa per preparar les eleccions municipals de maig de l’any vinent, en que proposem revalidar i millorar els resultats de dos mil set. I en els propers mesos podrem explicar com es governa un ajuntament, i quines son les prioritats , en funció de l’equip de govern. No hem de caure en les deficiències explicatives vistes en la campanya al Parlament de Catalunya.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC