Joan Roma

IMATGES DEL NOU GOVERN
Política és pedagogia, i aquests dies hem tingut un bon grapat d’imatges que han donat la justa mesura de cada protagonista. El país necessitava veure com es poden guanyar i perdre unes eleccions, sense perdre la compostura, acceptant els resultats i procedint en conseqüència. No hi ha hagut sortides de to, almenys per part dels principals elements en joc.
Hem pogut veure un Artur Mas, pletòric, com és lògic, però sense gestos prepotents o despreciatius envers els adversaris. No sempre ha estat així, i només caldria revisar les hemeroteques per comprovar-ho. Han sobrat algunes imatges d’excessiva pleitesia per part d’alguns seguidors de CiU que potser buscaven un protagonisme que no els corresponia o pretenien entrar en la llista de possibles càrrecs institucionals. Queda fatal veure algunes cares, sortides d’anteriors governs, no precisament per la porta gran, però bé és humà respatllar el vencedor, i alguns es passen.
Una altra prova de pedagogia, ha estat el comportament del president Montilla, ara ja ex-president. Es la primera vegada en aquests trenta anys de Generalitat de veure la reacció exquisidament democràtica del perdedor. Acceptació de la derrota, col•laboració màxima en el traspàs de poders, i sortida amb el cap ben alt del Palau de la Generalitat. Tampoc aquesta ha estat la norma, i alguns varem poder comprovar personalment la mesquinesa , en el primer traspàs de poders, l’any 2003.
Però bé, complerts els requisits per elegir nou President, ja tenim nou govern , i com a primera valoració que podem fer, és que no ha estat gens fàcil nomenar-lo. Molts podíem pensar que la previsible victòria de CiU, hauria d’haver permès la preparació del nou govern amb dos o tres mesos d’avenç a la data electoral. Tot indica que no ha estat així.
Alguns podran pensar que la prudència sempre és bona consellera, altres que , Artur Mas ha rebut més carabasses de les previstes. El cert, és que la llista s’ha tancat molt tard, i amb poques sorpreses. Els qui pensaven que amb les enquestes a la mà, Artur Mas, tenia ja a punt els noms del nou govern molt abans del 28 N, anaven equivocats. Les propostes s’han fet després de les eleccions i amb molt poques novetats. Si el anunciat “canvi” havia de venir per les cares dels nous consellers i conselleres, aquest ha quedat aparcat.
He estat setze anys diputat, i conec bé la meitat del nou Executiu. Per tant, novetats poques. Una nota positiva és la reducció de Conselleries, una bona decisió. Podia haver anat una mica més lluny i encertar millor en les agrupacions de competències. Però bé, esperar i valorar.
En quan a la nota “ de sorpresa”, l’ha donat la incorporació de Ferran Mascarell. Efectivament un bon cop d’efecte, sorprenent, i incomprensible per molts que el coneixem. Es curiós el que passa pel cap de persones intel•ligents, davant ofertes no esperades. Un pas cap un objectiu que canvia tota una biografia i una trajectòria. Ho lamento perquè era un important valor de futur en el projecte socialista, i ha canviat de rumb per treballar en un projecte radicalment diferent. No sempre la coherència, guanya. Veurem l’encaix que té en aquest executiu, al qual hem de desitjar sort, i encert, perquè d’això en depèn el nostre futur. I ara , a esperar el nomenament del “sottogoverno” que pot deparar algunes altres sorpreses.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.