Joan Roma

EL CATÀLEG DE MASIES I EL SOLSONÉS.
En la darrera llei d’urbanisme aprovada pel Parlament de Catalunya i actualment vigent, hi figurava un nou requisit a complir pels ajuntaments que té una gran importància pels pobles rurals com son els del Solsonès, excepte la capital.
Es tracta d’elaborar un catàleg de masies. Es a dir, que cada poble tingui un catàleg on figurin totes les cases existents, en disseminat, estiguin en l’estat que estiguin. Vol dir, tant si estan en perfectes condicions, habitades i a ple rendiment, com aquelles altres mig abandonades o totalment abandonats, incloses les que estan mig en runes.
La pretensió de la Generalitat és que cada poble tingui una eina útil per determinar les cases existents i el grau de supervivència. En funció de l’estat en que es trobin, la Generalitat permetrà restaurar, rehabilitar, ampliar o reconstruir les cases.
No se li escapa a ningú la importància de que el catàleg estigui molt ben fet i molt complert, perquè una vegada aprovat, és el que guiarà els passos de l’ajuntament i la Generalitat a l’hora d’autoritzar obres en aquestes cases.
Anem molt endarrerits a nivell de país, en aquest tema. Hi ha molts pocs pobles que hagin fet els deures i que a dia d’avui tinguin el catàleg fet i aprovat. I és que la feina és immensa i costosa. De cada casa, s’ha de fer una fitxa molt complerta, amb fotos, esquema de l’edifici, descripció històrica, situació sobre el terreny, etc. Tot plegat fa que cada fitxa pugui costar al voltant dels dos-cents euros. I alguns pobles poden tenir 100,150 o 200 cases per catalogar. Ja es pot veure la feina i el cost.
De totes maneres és essencial tenir catàleg i tenir-lo aprovat perquè sinó els ajuntaments no podran donar llicències d’obres sinó son només per reparacions o arranjaments de poca importància. I la tramitació és llarga. I els resultats no sempre son els esperats o desitjats, en el sentit de que la Generalitat és força restrictiva a l’hora d’aprovar els catàlegs.
No vol que cases totalment enrunades es puguin reconstruir, o fer ampliacions de cases de pagès, que suposarien trencar l’estètica de l’edifici, o modificacions d’estructures que farien varies els usos, etc, Es cert que el temps passat entre l’aprovació de la llei i el moment present han facilitat una major flexibilitat de la Generalitat envers les propostes dels ajuntaments. No és igual fer un catàleg de masies a l’Ampurdà que al Solsonès. Allà hi ha una forta pressió constructora i aquí, no.
I aquí ens interessa facilitar habitatges en les zones rurals, i en altres llocs estan a prop del col•lapse. Si antigues cases de pagès, que disposen de llum, aigua, telèfon, i camí d’accés poden ser rehabilitades i comprades o llogades, millor pel territori perquè evitarem la seva desertització i donarem feina.
I pertoca als ajuntaments proposar el destí de cada casa del catàleg i la Generalitat té la darrera paraula a l’hora d’acceptar o no, la proposta. El que sí toca fer és portar-li les propostes el més ben elaborades possibles. En un temps de crisis com el que ara tenim, és el moment de treballar perquè tots els pobles disposin de catàleg en el termini d’un parell d’anys.
Joan Roma i Cunill, President Fed. XI del PSC.