Wednesday, January 27, 2010

 

HE SIGUT IMMIGRANT

HE SIGUT IMMIGRANT
Per entendre un problema i un debat, res millor que haver-lo viscut en primera persona. Arran la polèmica per l’empadronament a Vic, s’ha desfermat un allau de discussions, debats, reflexions, propostes, etc, que com sempre passa en el nostre país ens poden portar a fer canvis poc meditats i poc justificats.
I no deixa de ser paradoxal que estiguem immersos en aquest debat, en un moment en que la immigració no es veu com el principal problema del país, i quan està disminuint a nivell general i particular, per raons de la crisis, amb algunes excepcions en que el percentatge d’immigració supera clarament la mitjana general.
En els països de major immigració es considera, el percentatge del 20% com el que suposa un gran repte per les dues bandes: la dels immigrants i la dels receptors. A Catalunya son pocs els municipis que arriben a aquest percentatge i molts menys els que el superen. Hauríem de ser, doncs, capaços de tractar el tema amb tranquil•litat i alhora amb visió de futur.
També, hauríem de recordar la situació d’Espanya, quaranta o cinquanta anys enrere, per tenir present que érem un dels grans països emissors d’immigració cap a Europa i Llatinoamèrica, de manera que els anys 60 teníem tres milions d’espanyols repartits per tot el món. Immigrants per raons econòmiques, afegits a uns quants centenars de milers, fugits per raons polítiques.
En aquells anys, els espanyols érem assimilats a la resta de col•lectius d’immigrants procedents del nord d’Africa, de Iugoslàvia, Itàlia i Grècia. Vull recordar que a França hi havia més de mig milió d’espanyols, xifra similar a Alemanya , i cent vint mil, en un petit país com Suïssa. Allà vaig formar part d’aquest col•lectiu durant set anys, i ja en aquells anys es produïen els debats que avui tenim aquí.
Quin enorme canvi ha tingut Espanya que de país emissor ha passat a país receptor. L’entrada a la UE va suposar un gir espectacular en les perspectives de futur. I el futur, és el nostre present. I hem de tenir clar que qui emigra per raons econòmiques, en treu un benefici personal, però alhora col•lectiu, pel país emissor i pel país receptor. Els espanyols emigrats els anys 60 i 70, i amb ells milers, i milers de catalans, milloraven les seves condicions de vida, enviaven divises cap aquí, però al mateix temps feien els treballs que la majoria de gent d’aquells països no volien fer.
Es calcat del que passa aquí. Pot semblar que la crisis ho ha canviat tot, però ni de bon tros. I tornarà el creixement, i per créixer es necessita mà d’obra i ocupar totes les feines necessàries, grates o no, ben pagades, o no tant. I sense la aportació de treballadors de fora, impossible. En el que tots estem d’acord és en que aquests fluxos migratoris han d’estar ben portats i ben supervisats per evitar bosses d’il•legals, i explotacions inhumanes.
Aquest hauria de ser el gran debat , en el qual ens hauríem de centrar i batallar. S’ha fet molt , amb bons resultats, en els darrers anys, precisament sota governs socialistes. No és de rebut que altres partits que en el passat s’han caracteritzat per la falta d’eficàcia i sensibilitat, ara vulguin donar lliçons a tothom, simplement perquè s’acosten eleccions. Això també ja ho varem veure en els països on varem exercir d’immigrants, un bon nombre de conciutadans. Recordem el passat per actuar millor en el futur.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?