Joan Roma

CREDIBILITAT
Portem setmanes dedicats a fer prediccions sobre el resultat de les deliberacions del Tribunal Constitucional i sembla estrany que apareguin notícies amb suposats detalls que mai haurien d’haver vist la llum.
El funcionament de la Justícia en el nostre país és clarament millorable, per no dir que és la gran assignatura pendent de la democràcia. S’ha canviat gairebé tot, menys un funcionament i organigrama dels òrgans judicials que no estan en consonància amb les necessitats dels ciutadans.
I res pitjor que perdre la credibilitat, perquè amb ella es perd el principi d’autoritat i responsabilitat. D’aquí que tothom es permeti dubtar de la neutralitat i objectivitat que ha de presidir totes les deliberacions i resolucions judicials. Especialment d’un tribunal que se li ha atorgat el paper d’àrbitre suprem.
Fa més mal aquesta situació que dotzenes d’altres posicionaments, declaracions, o actuacions d’altres organismes, institucions i partits del país, que no han comprès les reivindicacions de Catalunya.
Ningú podia esperar que un tribunal incontestable, en tots els països democràtics, aquí sigui blasmat, discutit i posat en dubte , per culpa de la seva composició, per no haver-se sabut renovar, i per mantenir membres que fa temps haurien d’haver estat substituïts. Aquests mals exemples no poden sustentar la credibilitat d’una sentència , sigui la que sigui, perquè donen arguments als qui la consideraran “política”, i per tant supeditada a una interpretació sesgada de la Constitució.
Mala cosa, en aquests moments de crisis econòmica, i de crisis de confiança en partits i institucions. Aquesta situació no afavoreix la serenitat i prudència, i aporta ànims als qui consideren inevitable un allunyament del projecte comú per anar cap aventures ben poc meditades i sospesades.
Però, tant o més greu és el mal causat pel PP en tota aquesta situació, per quan , ara més que mai, les accions i actuacions del principal partit de l’oposició hauria de ser de prudència, serenitat i col•laboració a estabilitzar l’economia i remar en la mateix direcció que el govern.
Es en els moments difícils quan es comprova si un partit és alternativa de govern o no. Queda clar que el PP té ambició de poder, però no estar preparat per exercir-lo i pobres de nosaltres que en les actuals circumstàncies arribés a governar. Ja no queda seny en un partit disposat a trencar totes les regles de joc per desgastar el govern.
Un partit seriós veuria les grans oportunitats de gestionar bé l’actual situació. Recolzar l’acció de govern en tots els grans temes, introduint-hi iniciatives pròpies, ambicioses i agosarades . En sortiria clarament reforçat i creïble. També veuria com una gran oportunitat a Catalunya, la retirada del recurs contra l’Estatut, davant el Tribunal Constitucional. Podria aparèixer com un partit capaç de rectificar i donar lliçons de flexibilitat i entesa entre tots els espanyols.
Però no, consideren més interessant per ells, la confrontació amb el govern central, i l’ús de l’anticatalanisme arreu del país. La credibilitat no va amb ells, i qui no té credibilitat no pot aspirar a governar ni emetre sentencies justes. El panorama continua complicat i tens. I així serà fins les eleccions. En aquest marc és on resulta reconfortant veure el comportament rigorós i prudent del president de la Generalitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.