Joan Roma

MARATONS DE SANG.
Un bon resultat l’obtingut a Solsona , amb 250 donacions de sang, però aquesta fórmula no garanteix el subministrament constant i suficient de sang a tots els que en necessiten. Precisament el millor sistema és el que funcionava anteriorment, i que encara funciona en uns quants llocs, i és el que el banc de sang s’instal•la en un poble cada 3 o 4 mesos i els donants, prèviament reben una carta anunciant aquest servei.
De totes maneres el donant habitual està envellint i no és substituït per les joves generacions. D’aquí que es promoguin campanyes puntuals, i esporàdiques en diferents moments i indrets per obtenir uns bons resultats, però el promig no millora. I aquesta és la preocupació dels qui estan al capdavant de les unitats de sang.
De moment , tot i els avenços de la ciència, no ha estat possible crear sang artificial i la necessitat de sang, continua creixent any rere any. Què fer en aquest cas? Només l’augment de donants i una conscienciació general a favor d’aquesta fórmula de solidaritat pot fer possible tenir la sang suficient per cobrir les necessitats del país.
Els mitjans de comunicació son elements fonamentals en aquesta conscienciació . Res millor que mostrar cares populars donant sang, per animar a les joves generacions a convertir-se en donants. I res millor, que les televisions donin imatges , de forma periòdica, de les vides salvades gràcies a les donacions.
I parlant de donacions, posats a fer, plantegem les altres donacions que podem fer en matèria d’òrgans. Es desolador veure programes o conèixer casos de persones a punt de morir , per no tenir un òrgan per ser trasplantat. Queda una immensa majoria de persones que no han deixat per escrit les darreres voluntats en matèria de donació, i son molts els familiars que no es posen d’acord quan se’ls demana la donació d’òrgans d’un membre proper.
Per això va bé fer el testament vital i deixar-ho escrit, de manera que ningú tingui dubtes en cas de mort accidental. Precisament hi ha la paradoxa de que la disminució d’accidents de tràfec ha fet disminuir la disponibilitat d’òrgans per ser trasplantats, però hi ha multitud de casos de morts , en altres circumstàncies que farien possible la vida d’altres persones. No deixa de ser un consol veure com òrgans d’un familiar poden allargar o salvar la vida d’un altre, per molt desconegut que sigui.
En fi, just a l’inici de l’estiu en que els morts per accident de cotxe es multipliquen, va bé raonar sobre el tema, i prendre la decisió pertinent. En quan als donants de sang, felicitar-los per la seva col•laboració i desitjar que ho continuïn fent per molts anys més. L’escassetat és crònica i d’aquí les campanyes habituals o extraordinàries per tot arreu.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.