Joan Roma

CREDIBILITAT POLÍTICA
Tot sembla indicar que en breu hi haurà el nou sistema de finançament, amb un resultat raonablement favorable a les tesis que defensa el govern català i que compliria amb els preceptes de l’Estatut.
I que l’acord és imminent ve avalat pel posicionament dels diferents partits presents a l’escenari català. Un posicionament extremista en els que es troben a la oposició, com és el cas de CiU o el PP, i un de circumspecte per part dels dos socis de govern del PSC.
Excepte el PSC que és el principal protagonista a l’hora de proposar i negociar el nou sistema, tots els altres partits tenen por a la formula i al pacte. Uns per uns motius i altres per uns altres, una solució favorable serà difícil de ser acceptada públicament.
Qui fa més teatre és CiU que a hores d’ara proclama que no seria acceptable un acord que no proporcionés cinc-mil milions d’euros. Una xifra impossible, inabastable per cap govern, i menys en les presents circumstàncies. Ja tornem als temps del victimisme i de posar objectius irreals per poder dir que no ens entenen i no ens valoren. De tant infantil sembla increïble que aquesta sigui la posició d’un partit que ha estat tant d’anys en el govern.
I sobretot perquè és fàcilment atacable per les negociacions dutes a terme en el passat en que varen arribar a pactes que varen ser clarament negatius per Catalunya. I de sistemes que semblaven definitius es va passar a comprovar que havien de ser transitoris, perquè la realitat els havia desfasat al cap de dos o tres anys.
En el que tothom està d’acord és en l’esgotament que ha produït en la societat catalana, i també en l’espanyola, el llarg procés de negociació i posicionament sobre aquest únic tema que ha tapat tots els altres, fins fer oblidar les grans inversions aconseguides en matèries vitals pel país com son les infraestructures i equipaments.
Es lògic que el president Montilla digui que si l’acord no es produeix en les properes dues setmanes, és millor donar per trencada la negociació i constatar l’incompliment d’un dels punts essencials de l’Estatut, que com a llei orgànica que és , obliga les dues parts a complir-lo. Per això hi ha el Constitucional, i les Corts Generals.
El que no es pot dir, com fan alguns dirigents , és que aquest incompliment comporta trencar relacions amb Espanya i sortir del marc constitucional. Sobretot perquè es nota que ni ells s’ho creuen. I malament quan es fan amenaces que no tenen cap credibilitat política. S’ha fet en molts temes i al final la gent perd la confiança en els seus representants i els acusa de fer teatre.
I és evident que verbalment es poden dir moltes coses, però un altre tema és passar a l’acció i ser conseqüent. Avui en dia, és impensable trencar relacions, i allunyar-se del sistema constitucional del que ens hem dotat. Poden haver-hi diferències, discrepàncies i batalles de tota mena, però mai el trencament que alguns proposen, però que no ve avalat per cap resultat electoral, de cap tipus.
I això que ningú ho entengui com un conformisme total, o una supeditació a les decisions estatals , siguin positives o negatives, sinó la defensa a ultrança de les regles de joc que tenim i que tant va costar d’obtenir. I aquesta posició ha de ser per les dues bandes, per això és impensable que no hi hagi un acord raonable i dintre del marc constitucional i estatutari. I quedaran ben frustrats els qui desitjarien un incompliment. Veurem com reaccionen i es posicionen. Preparatius ja en fan ara, però el moment decisiu està a punt d’arribar. Aleshores veurem la credibilitat política de cadascú.
Joan Roma i Cunill, President de la Federació XI del PSC.