Joan Roma

AVALUACIÓ DE DANYS I AJUDES DEMANADES
Portem ja 5 dies anant per tot el terme municipal, avaluant els danys produïts per l’aiguat del divendres passat, i han vingut ja dos tècnics de l’ACA ( agència catalana de l’aigua ) per veure els danys i actuar de formar immediata per evitar que la vegetació present en diferents punts i rocs i altres materials siguin retirats d’urgència.
De fet avui mateix l’empresa DEPURAMBI, contractada per la Generalitat ha començat a treballar per retirar tot el que pugui entorpir el pas de l’aigua al llarg de les rieres Margansol i la de Merlès.
Hem tingut reunió a l’ajuntament i després sobre el terreny s’ha decidit començar a treballar. La vegetació arrancada serà transportada cap els terrenys de la serradora de l’entrada del poble, per anar-la acumulant allà i després vindrà una màquina trituradora per fer-ne serradures. També s’apartaran els grans rocs i altres materials per deixar un bon pas en tot el recorregut de les rieres.
La mateixa empresa s’encarregarà de tallar alguns arbres que han quedat molt malmesos o que amenacen de caure. D’aquesta manera evitarem perills futurs. I especialment s’ha començat a actuar a prop de cases habitades perquè un nou aiguat no les posi en perill.
Per part de l’ajuntament ja s’han començat les obres de neteja de les instal.lacions d’aigua, afectades per la acumulació de fangs, i ja s’ha pogut empalmar un dels pous a la xarxa general. Per tant, en cap moment s’ha hagut de tallar el subministrament d’aigua potable al poble. Tampoc s’ha trencat en cap moment la xarxa general d’aigua.
Ahir a la tarda es va contractar l’empresa Obres i Reformes Camprubí de Borredà perquè facin alguns murs en els trams que l’aigua va trencar les defenses de camins per on passa la xarxa d’aigua, segons les prioritats i condicions posades per l’arquitecte municipal.
També es va contractar l’empresa Excavacions Busoms perquè posi dues màquines Retroexcavadores per netejar els trams més afectats i ajudar l’empresa constructora i l’equip de la brigada municipal a reparar els danys a la xarxa. Sobretot s’haurà de reforçar amb ciment 5 o 6 trams descoberts, i fer 2 o 3 murs de protecció.
Per part de l’alcalde , va trametre escrit a l’ACA informant de que es prenia la decisió d’actuar de manera urgent en els trams per on passa la xarxa d’aigua, i per demanar ajut per la neteja. En aquest darrer cas , tot ha anat bé i ràpid.
En quan a ajudes, l’alcalde va parlar amb el Director General d’Administració Local, demanant un ajut a càrrec de l’Ordre d’Emergències, i en els propers dies s’enviarà la petició oficial, una vegada l’arquitecte municipal hagi elaborat una memòria valorada dels danys tinguts.
Igualment s’han fet fotos de tots els danys ocasionats i informes detallant els trams afectats. Tot i la aparositat de l’aiguat, s’ha de reconéixer que la xarxa va resistir bé i la duresa i flexibilitat de la canonada han aguantat el cop , sense cap trencament .
Amb tot, cal dir que mai s’havia vist una crescuda i una potència tant fort de l’aigua. En algun punt de la Riera Margansol, l’aigua va arribar a passar 5 metres per damunt del nivell habitual. Es va emportar rocs de varies tones de pes, i ha modificat, fins i tot en algun punt el seu propi traçat.
La Riera de Merlès ha patit uns efectes semblants, si bé la més gran amplada ha facilitat un desguàs millor sense l’espectacularitat vista a la riera Margansol.
En resum, hem estat espectadors de la major crescuda d’aigua de la qual es té noticia. I s’han evitat danys personals, i s’han limitat al màxim els danys materials, amb una prompta actuació per recuperar l’activitat en les finques afectades i retornar a la normalitat el servei d’aigua. Comptem que en uns 30 o 35 dies les obres de restauració i reforçament quedaran acabades. I està previst comptar amb ajuts de Generalitat i Diputació per fer-hi front.

POTÈNCIA TURÍSTICA
Res millor que la temporada d’estiu per comprovar si el títol de potència turística s’avé amb el que veiem i gaudim pel territori. I passar uns dies a qualsevol indret del país serveix per mostrar-nos les febleses i potencialitats de que disposem.
He estat uns dies a la costa gironina i ,d’entrada cal constatar que la crisi econòmica es veu i es nota per tot arreu. El final de temporada servirà per calibrar el desastre, però realment venen temps durs. I semblaria que haguéssim hagut de fer els deures, temps enrere ,per no trobar-nos en la situació actual.
Però la capacitat de planificació, previsió i modernització de totes les estructures del sector no ha estat entre les grans prioritats del país, ni s’hi han destinat els recursos indispensables per afrontar els nous reptes.
Confiar en el sol i platja de sempre, és oblidar altres destins que poden oferir el mateix a preus molt més baixos. I en matèria de preus estem lluny d’una deguda proporcionalitat amb la qualitat. No estranya que la gent surti escarmentada de bars i restaurants en que es paguen imports totalment exagerats i injustificats, pel servei i el producte.
Amb tot, hi ha mancances en determinades matèries que fan difícil recórrer el país i trobar els llocs buscats. Es el tema de la senyalització viària , dintre i fora de les ciutats. Estem en un país molt deficientment senyalitzat i amb poca sensibilitat per facilitar la vida als visitants. Trobar determinats pobles, monuments o establiments es pot convertir en una autèntica cursa d’obstacles. Sobretot en llocs molt urbanitzats i amb nuclis per tot arreu. Arribar al punt desitjat no és qüestió només de voluntat sinó moltes vegades de pura sort.
Contrasta aquesta realitat amb altres del nostre entorn en que fàcilment es pot viatjar sense por a perdre’s i sense necessitat d’anar enganxat al darrer mapa de carreteres. Aquest no és un tema menor perquè es poden veure vehicles per tot arreu deambulant com desesperats intentant interpretar els pocs senyals viaris que troben.
I quan s’està en una ciutat, no és menys complicat trobar el que es busca. Es a dir, els principals atractius. I que tinguin aparcaments propers i que el dia triat no sigui el elegit per tancar. Francament costa de creure que monuments de primer ordre puguin estar tancats en ple mes d’agost. Doncs, bé, els dilluns la Generalitat manté tancats els seus monuments nacionals. Sant Pere de Rodas, per exemple, però amb ell , els altres del país.
Semblaria que una potència turística és capaç d’establir diferències entre temporades d’estiu i d’hivern o entre uns llocs i uns altres, i no generalitzar-ho. I si tanca, com a mínim posar cartells a les entrades de les rutes i carreteres que portin als esmentats monuments per evitar desplaçaments inútils i enrabiades lògiques. Doncs, no. Se suposa que qui ve de fora ja es pot imaginar que el dilluns no es un dia adequat per visitar determinats monuments.
Tampoc es controla degudament la qualitat ni la categoria de molts establiments hotelers, alguns dels quals sembla els hagin regalat les estrelles en una rifa i no pas com a fruit de les inversions i instal.lacions de que disposen. Error greu perquè dona una mala imatge del país i de la serietat d’un sector tant vital i important com aquest.
Podria seguir amb altres carències d’un sector d’un enorme potencial i importància però que encara no ha trobat el camí adequat. El de la serietat i rigorositat. I a la costa és on més es veuen els errors comesos i els abusos constants. Per sort cap a l’interior les coses son força diferents però caldria arreglar-ho tot, per evitar que el mal d’uns perjudiquin els altres.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la FEd. XI del PSC:

PLUGES INTENSES – DANYS PRODUITS

La tarda-vespre del divendres dia 22 d’agost es va produir una de les més intenses pluges, acompanyada de llamps i trons, com mai s’havia vist. Alguns diuen que potser l’any 51 o 56 va passar una cosa semblant, però sense tenir clars els volums realment caiguts aleshores.
El que queda clar en el moment present, és que a Sant Jaume de Frontanyà varen caure uns 209 litres per m2, en poc menys de 4 hores. Es una intensitat realment històrica i mai vista. Aquest fet, juntament que a Borredà n’hi caiguessin 87 va sumar els efectes d’un lloc i altre produint un creixement de les Rieres Margansol i de Merlès com no s’havia produït en els darrers 50 o 60 anys.
Les crescudes de les rieres foren de , en molts llocs de 3 i 4 metres, de manera que anegaren camps, camins, carreteres i edificis per allà on passava. Per sort no es produïren danys personals de cap mena, i els danys materials, tot i ser importants, no han arribat a ser catastròfics com podíem haver imaginat.
Just en el moment de més intensitat es va avisar l’ajuntament i varem immediatament constituir un equip d’actuació immediata, mobilitzant la brigada d’obres i coordinant-nos l’Alcalde i el segon tinent d’alcalde, per evitar cap mena d’actuació inadequada i preveure on i com actuar, en cada moment. El primer tinent d’alcalde es trobava de vacances, fora del poble i per tant, no va poder participar en el dispositiu. De totes maneres les previsions i actuacions varen ser suficients i ràpides.
La actuació més urgent es va dur a terme al Molí de Cirera, on l’aigua en pocs minuts va inundar la part lateral de la casa i part de la planta baixa. També va empotrar dos dels vehicles aparcats, i es va emportar material del taller de boix, així com altres materials dipositats a l’exterior. Aquesta és la propietat més afectada de tot el terme municipal, sobretot si no es poden recuperar els dos vehicles danyats.
Feta aquesta primera intervenció, els dos treballadors de la brigada i l’alcalde, amb els dos vehicles municipals varen anar cap el Cobert de Puigcercós, Càmping Puigcercós, Pont de Roma i finalment Càmping Riera de Merlès per veure els danys i la necessitat d’intervenir, o no. En els primers llocs, algun petit ensurt, però cap problema important i en el cas del Càmping riera de Merlès varem poder tranquil•litzar unes persones que estaven dintre dels seus cotxes i que esperaven poder passar cap al càmping, dient-los que no seria possible fins al cap d’unes hores, com a mínim.
El cabal de la riera de Merlès era impressionat i sobrepassava en més d’un metre el pont de connexió cap el càmping. Havia arrencat les llosses de formigó i quitrà i la força que portava no permetia el pas.
Posats en contacte amb el càmping diverses vegades varem tranquil•litzar la gent i que ningú marxés sota cap concepte. No hi havia perill a la zona de parcel•les. Únicament a la zona d’aparcament de rulots , situada uns 3 metres per sota del nivell de la zona d’acampada.
Fet tot el recorregut i a la vista de no poder actuar en cap altre indret. Deixarem per l’endemà al matí , la supervisió general de danys.
I els danys han estat considerables en les instal•lacions d’aigua, tot i que la bona qualitat de les obres realitzades, així com del material posat, han permés resistir bé i no tallar el subministrament. Amb tot, la canonada ha quedat visible en diversos trams, ha fet malbé trossos de camí per on passa, i va omplir de fang els dipòsits de sedimentació, etc. En una primera avaluació i valoració els danys a reparar segurament seran superiors als 120.000 euros, com a mínim. Hem fet ja dues revisions i ara se’n farà una tercera amb l’arquitecte municipal i la empresa Excavacions Busoms per iniciar els treballs de recuperació de forma immediata.
Ara l’aigua del poble prové de les Nou fonts i font de les Mosqueres i s’està netejant el dipòsit de sedimentació per poder-lo posar en servei en dos o tres dies. De totes maneres el subministrament està totalment garantit. Ara bé, s’hauran de fer obres de reposició de murs i esculleres de varis punts del recorregut.
Ahir, dilluns , va venir un tècnic de l’ACA per fer una visita a les parts més danyades i avui s’ha enviat escrit per comunicar que l’ajuntament i els particulars procedirem a fer actuacions en zones de ribera de forma urgent i que l’ACA entengui que no es poden fer les tramitacions habituals, en els termes habituals, perquè la urgència no ho permet. I sobretot perquè cal restablir tots els serveis i camins de forma immediata i protegir-se de noves pluges, si venen.
Per tant, el dissabte i diumenge varem recórrer els llocs més afectats i rebérem informació de la resta. Tornarem a visitar Molí de Cirera, varem veure la situació del Molí de Dalt, del Molí de Subirà i el de Campalans, i els camins d’accessos a Cabanes, Cal Pei i Cal Blau. També la zona de la Ribera i Can Llosada on hi havia dos cotxes que no podien sortir.
Pel que fa el Càmping Riera de Merlès, la normalitat és ja gairebé absoluta, si bé caldrà reparar millor el pont d’accès i tota la zona d’aparcament de caravanes, etc.
En quan a ajuts, han trucat un parell o tres d’afectats i ja els hem dit que el govern no pensa declarar zona catastròfica degut al petit espai en que va passar la tempesta, però també perquè aquesta declaració no necessàriament comporta cap gran avantatge. L’ajuntament demanarà algun ajut extraordinari a la Generalitat i a la Diputació, però ja està treballant en la reparació de tots els danys produïts. La reparació sobretot anirà a càrrec de maquines excavadores , la brigada d’obres i les aportacions de material en forma de grans rocs i formigó per protegir els trams danyats.
La previsió és estar ocupats un parell de mesos en aquestes reparacions, i pagar-ho amb ajuts institucionals.
També l’ajuntament ajudarà a reparar camins per fer-los transitables. En aquest cas no son gaire nombrosos els desperfectes, però cal veure si noves pluges no compliquen aquesta primera avaluació.
En resum, el temps està donant avisos de canvi en el seu comportament i això ens ha de fer especialment vigilants a l’hora de programar obres i serveis i fer-los amb la previsió de que podria tornar-se a repetir un fet semblant. Precisament la protecció posada a les instal•lacions d’aigua , així com la qualitat dels materials han garantit, que tot i la immensa rierada produïda, no es trenqués per cap punt la xarxa. El mateix caldrà dir als particulars quan hagin de fer obres en punts sensibles. Es la millor manera de protegir les propietats.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL PENDENT
Portem un grapat d’anys anunciant la organització territorial de Catalunya en regions o vegueries, i la descentralització i desconcentració del govern de la Generalitat en aquests nous territoris. Quan les coses duren tants anys, quan arriben, ja no donen els resultats inicialment esperats.
D’entrada ,s’ha anunciat que no s’obrirà l’aixeta de la creació de noves comarques. Ja tenim el país prou complicat com perquè apareguin nous fronts de conflictes. En aquest cas, decepció per dos territoris “clarament comarcals” en el àmbit de la Catalunya Central: el Lluçanès i el Moianès. També Calaf podria haver-se fet un lloc, en aquest nou mapa, però és cert que vint anys enrere haguès estat més fàcil que no pas ara.
Pel que fa les regions, s’està molt d’acord en proposar-ne set, tot i que també amb precaucions perquè encara hi ha batalles per entremig i el mapa definitiu no està aprovat. Qui ens estudiï dintre d’uns anys , farà una valoració ben poc positiva dels avenços fets en aquesta matèria , per part de tots els partits, en particular, i del Govern, en general.
Però, hem de reconèixer que la feina no és fàcil, per a ningú. Alguns, fa anys que creiem que potser era millor deixar-ho còrrer i continuar amb la organització provincial que no ha anat pas malament en molts aspectes, sobretot pensant en que la Constitució la garanteix i el seu manteniment complica enorment una altra distribució.
Amb tot, alguns departaments han anat fent passos en la via de la descentralització , i el resultat és força positiu, sempre i quan no se’ls hi compliqui amb canvis de ubicació de comarques, en el futur, o noves regions. El fet de que existeixen àmbits inferiors als de la provincia va bé per agilitar tràmits i fer-los més propers. Els exemples del departament de Salut, primer i ara Urbanisme, son casos ben reeixits perquè fan anar més ràpids els acords i els acosten als ciutadans, via ajuntaments.
Altres departaments estan fent el mateix, i poc a poc, per la via dels fets consumats es va oficialitzant una organització territorial que potser donarà pas a una de política, però sense cap garantia ni seguretat. Per donar el pas d’una simple descentralitació, a una nova realitat política, fan falta molts acords consensuats entre totes les forces polítiques, i no és fàcil quan es tracta de pactar una nova llei electoral, o repartir els recursos, entre els diferents territoris. Amb les coses de menjar no s’hi juga, i aquí el repartiment és molt complicat i de difícil acceptació.
Ara mateix, estem veient les batalles entre governs autònoms per un nou sistema financer per tot Espanya. Les mateixes batalles veuríem, fins i tot intensificades, el dia que s’hagi de proposar un repartiment regional dels diputats al Parlament o els recursos financers de la Generalitat o de les Diputacions.
Nosaltres mateix, la Catalunya Central, sortim perdent en un repartiment dels recursos de la Diputació de Barcelona si nomès tenim en compte el factor poblacional. Es a dir, ara rebem més diners,estant a la provincia de Barcelona que si estèssim sols. Si volem rebre més, haurem de demanar que es tingui en compte la superficie territorial, o el nombre de municipis, o les zones de muntanya . Reproduirem a Catalunya la discusió que ara es té a nivell de tot Espanya, pel que fa el nou sistema de finançament, i que els catalans tant critiquem. En fi, que hi ha coses que podien haver estat ben fetes, anys enrere i que ara ja no tenen el mateix valor ni necessitat. Caldrà reflexionar sobre els passos a donar i no fer-ne amb resultats negatius per a tots.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Fed. XI del PSC

UN DIFICIL ACORD
Estem seguint amb interès i alhora preocupació tot el relacionat amb les negociacions per un nou sistema de finançament autonòmic, en plena crisis econòmica i amb interessos ben contraposats d’uns i altres. Alguns poden interpretar mala predisposició on hi ha dificil encaix entre unes posicions i altres. I tot plegat amb una davallada d’ingressos enorme i la previsió de que la caiguda duri un temps més llarg de l’inicilament previst.
I no nomès hi ha el front obert del finançament de Catalunya i de la resta d’autonomies, sinó també dels ajuntaments. Mai és el moment oportú per les administracions locals i ara mateix, estan més necessitades de suport que les pròpies comunitats autònomes. I no es vol deixar per més endavant el que ja porta anys de retard.
Estem, doncs, en un moment delicat i, el resultat , de ben segur, serà insatisfactori per totes les parts, però obliga a fer passos valents i en diferents direccions. D’entrada , s’han de redistribuir més diners a totes les administracions, aprimant la administració central, i desconcentrant poder i capacitat econòmica. Després, caldrà facilitar eines de recaptació àgils i suficients com perquè el sistema pugui durar un llarg període. No es pot ,cada dos per tres, posar en qüestió el sistema i haver-lo de renegociar.
I pel que fa els ajuntaments, la batalla que es presenta és per aconseguir un ingrès potent, o una rebaixa igualment important. S’ha posat sobre la taula la eliminació de l’IVA en les inversions municipals o el seu retorn . Això sol, ja suposaria un canvi notable en les finances dels ajuntaments, juntament amb altres modificacions legals que permetessin simplificar les tramitacions i augmentar la capactitat recaptatòria.
Aquestes dues negociacions al mateix temps , és evident que posa el govern central en una difícil situació. I aquí no hi ha partidismes que valguin ni subterfugis per sortir per la tangent. En pocs dies o setmanes ha d’ahver-hi acord, i a dia d’avui no es veu per on pot venir perquè sigui de l’agrat de tots, o com a mínim que justifiqui les posicions de cada part.
I algunes declaracions dels darrers dies, en comptes de simplificar les posicions, les compliquen enormement i crispen l’ambient. El factor població és evident que tant per les autonomies com pels ajuntaments ha de ser un element essencial, però no únic, perqué és cert que hi ha altres factors que obliguen a despeses més grans, en funció del territori, i la composició social dels diferents col.lectius.
Quadrar aquests interessos amb la disponibilitat econòmica, en temps de vaques flaques és una missió difícil. D’aquí que esperem novetats, en el sentit de canvis substancials en temes com autonomia financera, descentralització de recursos i desconcentració de poder , del govern central cap als autonòmics, però també d’aquests caps els ajuntaments. Fins ara, els ajuntaments han quedat al marge d’aquests grans canvis i ara volen estar en la taula de negociació, sinó en la mateixa en una altra de paral.lela per evitar quedar de nou marginats.
Es aquest difícil equilibri , el que haurà de ser resolt en ben poc temps, conscients tots, que tornem a fer canvis en moments pocs propicis.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

UN PLA , ESGUERRAT
No sempre una bona idea s’acaba convertint en un bon projecte, ni ha de tenir un final feliç i profitós. En aquest cas em refereixo al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya ( PUOSC). Una eina essencial d’actuació de la Generalitat a favor dels ajuntaments i molt especialment dels més petits.
Fa ja molts anys que existeix aquesta fórmula de finançament, amb nombrosos daltabaixos en la seva trajectòria. I a la vista de la aprovació definitiva pel període 2008 – 2012 no acaba de reeixir. Estic convençut que molts alcaldes compartiran algunes de les crítiques que exposaré a continuació.
D’entrada , la majoria varem considerar positiu el fet de proposar un pla d’obres a cinc anys. Es a dir, trencar la dinàmica , habitual fins aquell moment de quatre anys, i haver de córrer després de les eleccions municipals per preparar projectes i presentar peticions. Semblava que això trauria pressió i improvisació a les sol•licituds.
Un altre aspecte positiu era l’increment de dotació econòmica, en el seu conjunt i per tant ,també a nivell individual. Els ajuntaments necessiten més ajuts i amb major percentatge. Això també ho resolia l’actual formulació del PUOSC. Per fi, es podien aconseguir subvencions per obres properes a la totalitat del cost, quan es tractava de pobles molt petits.
Altres iniciatives del pla consistien en disminuir la paperassa. S’ha aconseguit en part i encara estem molt lluny d’on hauríem d’arribar, però com a mínim s’ha fet algun esforç. I per últim, per tractar d’alguns dels aspectes principals, es volia donar una major flexibilitat als ajuntaments, i ser menys intervencionistes en les decisions de repartiment. S’han fet alguns passos però estem lluny encara del que hauria de ser.
I és que alguns volen inventar el que ja està inventat. Cada vegada que algun Conseller de Governació vol introduir canvis en la convocatòria del PUOSC o fer experiments amb alguns dels seus àmbits, els qui portem més anys en el territori, els hi demanem que es limitin a copiar. Tenim ja un model en funcionament, ben estructurat, flexible, adaptat a les necessitats dels ajuntaments i especialment dels més petits: el de la Diputació de Barcelona. No cal inventar res més.
Però, no pot ser. Sembla que copiar el que ha fet una altra administració, sobretot si es governada per un partit diferent del de Governació no pot ser calcat. S’ha de distingir i diferenciar necessàriament. I aquí entrem en aspectes que esguerren completament les esperances posades en una nova etapa del PUOSC.
D’entrada la flexibilitat anunciada i promesa a l’inici, no s’ha respectat, de manera que ha estat Governació qui ha decidit les anualitats per concedir els ajuts. Això sol ja desvirtua un pla perquè obliga els ajuntaments a canviar prioritats, trencar acords amb altres administracions, o demanar crèdits per fer obres abans de les programades pel Departament.
Tampoc s’han respectat escrupolosament les prioritats municipals, ni les proporcions en població i nuclis, creant greuges comparatius evidents entre uns pobles i altres. S’ha jugat amb les anualitats, afavorint uns ajuntaments en detriment d’altres i proposant algunes de les obres més importants per anys fora de l’actual mandat, etc.
En resum, una bona idea s’ha esguerrat amb una mala proposta i una mala praxis, demostrant, una vegada més que un partit de govern ha de tenir molt clares les prioritats i ser molt curós amb la objectivitat i la autonomia municipal, i deixar per altres àmbits la batalla política i partidista. N’hi ha que no sabran fer-ho mai.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.