Joan Roma

POTÈNCIA TURÍSTICA
Res millor que la temporada d’estiu per comprovar si el títol de potència turística s’avé amb el que veiem i gaudim pel territori. I passar uns dies a qualsevol indret del país serveix per mostrar-nos les febleses i potencialitats de que disposem.
He estat uns dies a la costa gironina i ,d’entrada cal constatar que la crisi econòmica es veu i es nota per tot arreu. El final de temporada servirà per calibrar el desastre, però realment venen temps durs. I semblaria que haguéssim hagut de fer els deures, temps enrere ,per no trobar-nos en la situació actual.
Però la capacitat de planificació, previsió i modernització de totes les estructures del sector no ha estat entre les grans prioritats del país, ni s’hi han destinat els recursos indispensables per afrontar els nous reptes.
Confiar en el sol i platja de sempre, és oblidar altres destins que poden oferir el mateix a preus molt més baixos. I en matèria de preus estem lluny d’una deguda proporcionalitat amb la qualitat. No estranya que la gent surti escarmentada de bars i restaurants en que es paguen imports totalment exagerats i injustificats, pel servei i el producte.
Amb tot, hi ha mancances en determinades matèries que fan difícil recórrer el país i trobar els llocs buscats. Es el tema de la senyalització viària , dintre i fora de les ciutats. Estem en un país molt deficientment senyalitzat i amb poca sensibilitat per facilitar la vida als visitants. Trobar determinats pobles, monuments o establiments es pot convertir en una autèntica cursa d’obstacles. Sobretot en llocs molt urbanitzats i amb nuclis per tot arreu. Arribar al punt desitjat no és qüestió només de voluntat sinó moltes vegades de pura sort.
Contrasta aquesta realitat amb altres del nostre entorn en que fàcilment es pot viatjar sense por a perdre’s i sense necessitat d’anar enganxat al darrer mapa de carreteres. Aquest no és un tema menor perquè es poden veure vehicles per tot arreu deambulant com desesperats intentant interpretar els pocs senyals viaris que troben.
I quan s’està en una ciutat, no és menys complicat trobar el que es busca. Es a dir, els principals atractius. I que tinguin aparcaments propers i que el dia triat no sigui el elegit per tancar. Francament costa de creure que monuments de primer ordre puguin estar tancats en ple mes d’agost. Doncs, bé, els dilluns la Generalitat manté tancats els seus monuments nacionals. Sant Pere de Rodas, per exemple, però amb ell , els altres del país.
Semblaria que una potència turística és capaç d’establir diferències entre temporades d’estiu i d’hivern o entre uns llocs i uns altres, i no generalitzar-ho. I si tanca, com a mínim posar cartells a les entrades de les rutes i carreteres que portin als esmentats monuments per evitar desplaçaments inútils i enrabiades lògiques. Doncs, no. Se suposa que qui ve de fora ja es pot imaginar que el dilluns no es un dia adequat per visitar determinats monuments.
Tampoc es controla degudament la qualitat ni la categoria de molts establiments hotelers, alguns dels quals sembla els hagin regalat les estrelles en una rifa i no pas com a fruit de les inversions i instal.lacions de que disposen. Error greu perquè dona una mala imatge del país i de la serietat d’un sector tant vital i important com aquest.
Podria seguir amb altres carències d’un sector d’un enorme potencial i importància però que encara no ha trobat el camí adequat. El de la serietat i rigorositat. I a la costa és on més es veuen els errors comesos i els abusos constants. Per sort cap a l’interior les coses son força diferents però caldria arreglar-ho tot, per evitar que el mal d’uns perjudiquin els altres.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la FEd. XI del PSC: