Thursday, August 07, 2008

 
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL PENDENT
Portem un grapat d’anys anunciant la organització territorial de Catalunya en regions o vegueries, i la descentralització i desconcentració del govern de la Generalitat en aquests nous territoris. Quan les coses duren tants anys, quan arriben, ja no donen els resultats inicialment esperats.
D’entrada ,s’ha anunciat que no s’obrirà l’aixeta de la creació de noves comarques. Ja tenim el país prou complicat com perquè apareguin nous fronts de conflictes. En aquest cas, decepció per dos territoris “clarament comarcals” en el àmbit de la Catalunya Central: el Lluçanès i el Moianès. També Calaf podria haver-se fet un lloc, en aquest nou mapa, però és cert que vint anys enrere haguès estat més fàcil que no pas ara.
Pel que fa les regions, s’està molt d’acord en proposar-ne set, tot i que també amb precaucions perquè encara hi ha batalles per entremig i el mapa definitiu no està aprovat. Qui ens estudiï dintre d’uns anys , farà una valoració ben poc positiva dels avenços fets en aquesta matèria , per part de tots els partits, en particular, i del Govern, en general.
Però, hem de reconèixer que la feina no és fàcil, per a ningú. Alguns, fa anys que creiem que potser era millor deixar-ho còrrer i continuar amb la organització provincial que no ha anat pas malament en molts aspectes, sobretot pensant en que la Constitució la garanteix i el seu manteniment complica enorment una altra distribució.
Amb tot, alguns departaments han anat fent passos en la via de la descentralització , i el resultat és força positiu, sempre i quan no se’ls hi compliqui amb canvis de ubicació de comarques, en el futur, o noves regions. El fet de que existeixen àmbits inferiors als de la provincia va bé per agilitar tràmits i fer-los més propers. Els exemples del departament de Salut, primer i ara Urbanisme, son casos ben reeixits perquè fan anar més ràpids els acords i els acosten als ciutadans, via ajuntaments.
Altres departaments estan fent el mateix, i poc a poc, per la via dels fets consumats es va oficialitzant una organització territorial que potser donarà pas a una de política, però sense cap garantia ni seguretat. Per donar el pas d’una simple descentralitació, a una nova realitat política, fan falta molts acords consensuats entre totes les forces polítiques, i no és fàcil quan es tracta de pactar una nova llei electoral, o repartir els recursos, entre els diferents territoris. Amb les coses de menjar no s’hi juga, i aquí el repartiment és molt complicat i de difícil acceptació.
Ara mateix, estem veient les batalles entre governs autònoms per un nou sistema financer per tot Espanya. Les mateixes batalles veuríem, fins i tot intensificades, el dia que s’hagi de proposar un repartiment regional dels diputats al Parlament o els recursos financers de la Generalitat o de les Diputacions.
Nosaltres mateix, la Catalunya Central, sortim perdent en un repartiment dels recursos de la Diputació de Barcelona si nomès tenim en compte el factor poblacional. Es a dir, ara rebem més diners,estant a la provincia de Barcelona que si estèssim sols. Si volem rebre més, haurem de demanar que es tingui en compte la superficie territorial, o el nombre de municipis, o les zones de muntanya . Reproduirem a Catalunya la discusió que ara es té a nivell de tot Espanya, pel que fa el nou sistema de finançament, i que els catalans tant critiquem. En fi, que hi ha coses que podien haver estat ben fetes, anys enrere i que ara ja no tenen el mateix valor ni necessitat. Caldrà reflexionar sobre els passos a donar i no fer-ne amb resultats negatius per a tots.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Fed. XI del PSC





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?