Joan Roma

UN DIFICIL ACORD
Estem seguint amb interès i alhora preocupació tot el relacionat amb les negociacions per un nou sistema de finançament autonòmic, en plena crisis econòmica i amb interessos ben contraposats d’uns i altres. Alguns poden interpretar mala predisposició on hi ha dificil encaix entre unes posicions i altres. I tot plegat amb una davallada d’ingressos enorme i la previsió de que la caiguda duri un temps més llarg de l’inicilament previst.
I no nomès hi ha el front obert del finançament de Catalunya i de la resta d’autonomies, sinó també dels ajuntaments. Mai és el moment oportú per les administracions locals i ara mateix, estan més necessitades de suport que les pròpies comunitats autònomes. I no es vol deixar per més endavant el que ja porta anys de retard.
Estem, doncs, en un moment delicat i, el resultat , de ben segur, serà insatisfactori per totes les parts, però obliga a fer passos valents i en diferents direccions. D’entrada , s’han de redistribuir més diners a totes les administracions, aprimant la administració central, i desconcentrant poder i capacitat econòmica. Després, caldrà facilitar eines de recaptació àgils i suficients com perquè el sistema pugui durar un llarg període. No es pot ,cada dos per tres, posar en qüestió el sistema i haver-lo de renegociar.
I pel que fa els ajuntaments, la batalla que es presenta és per aconseguir un ingrès potent, o una rebaixa igualment important. S’ha posat sobre la taula la eliminació de l’IVA en les inversions municipals o el seu retorn . Això sol, ja suposaria un canvi notable en les finances dels ajuntaments, juntament amb altres modificacions legals que permetessin simplificar les tramitacions i augmentar la capactitat recaptatòria.
Aquestes dues negociacions al mateix temps , és evident que posa el govern central en una difícil situació. I aquí no hi ha partidismes que valguin ni subterfugis per sortir per la tangent. En pocs dies o setmanes ha d’ahver-hi acord, i a dia d’avui no es veu per on pot venir perquè sigui de l’agrat de tots, o com a mínim que justifiqui les posicions de cada part.
I algunes declaracions dels darrers dies, en comptes de simplificar les posicions, les compliquen enormement i crispen l’ambient. El factor població és evident que tant per les autonomies com pels ajuntaments ha de ser un element essencial, però no únic, perqué és cert que hi ha altres factors que obliguen a despeses més grans, en funció del territori, i la composició social dels diferents col.lectius.
Quadrar aquests interessos amb la disponibilitat econòmica, en temps de vaques flaques és una missió difícil. D’aquí que esperem novetats, en el sentit de canvis substancials en temes com autonomia financera, descentralització de recursos i desconcentració de poder , del govern central cap als autonòmics, però també d’aquests caps els ajuntaments. Fins ara, els ajuntaments han quedat al marge d’aquests grans canvis i ara volen estar en la taula de negociació, sinó en la mateixa en una altra de paral.lela per evitar quedar de nou marginats.
Es aquest difícil equilibri , el que haurà de ser resolt en ben poc temps, conscients tots, que tornem a fer canvis en moments pocs propicis.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC