Joan Roma

ALTRES INCOMPLIMENTS
Portem ja uns quants mesos de constants crítiques pel retard en el pacte pel finançament a nivell de Catalunya. Es cert que s’han incomplert els terminis, i no és seriós allargar les negociacions fins no se sap ben bé quina data. Tot indica que estem molt a prop de l’acord i que , aquest pot tancar-se en qualsevol moment. Millor per tots, perquè deixarem un dels motius principals de crispació política i ús demagògic de tot el que envolta la negociació.
Però, tot i ser molt important el tema, a mi personalment m’indignen més altres incompliments , tant a nivell de govern central com de Generalitat. I més especialment en aquestes dates en que els anuncis i crides al consum de tota mena de productes, fa més visible la pobresa d’una part important de la població. Tenim més de set-centes mil persones en el llindar de la pobresa. Vol dir que una bona part del país no s’ha beneficiat dels anys d’abundància, i molts d’ells confiaven en el compliment de les promeses fetes i de lleis aprovades que no s’apliquen .
Els casos més punyents son els lligats a persones pobres i , a més malaltes. La llei de dependència va crear unes expectatives enormes, i havia de suposar trencar una realitat crua i insostenible per moltes persones soles, o per famílies senceres, pendents d’una o més persones incapaces de valer-se per elles soles.
La llei contenia lletra petita, que no es va explicar prou bé. També contenia terminis i condicions que s’estan incomplint d’una manera inacceptable. No pot ser que se’ns morin persones , tot esperant la resolució d’expedients que duren mesos, i que una vegada aprovats, tarden mesos a començar-se a pagar. I ara parlo dels grans dependents, dels que tenen un grau més elevat de dependència d’altres persones per sobreviure.
Si parlem d’altres graus, el tema ja esdevé escandalós per la falta de mitjans tècnics, personals i econòmics per fer-hi front. Les dades que es tenien abans de fer la llei eren ben diferents de la realitat. I en un país que es fan enquestes per qualsevol tonteria, sorprèn la falta d’informació veraç sobre el nombre de persones que afectaria la nova llei.
Ara, arriba una ajuda pal•liativa important en el paquet d’ajuts urgents aprovats pel govern central, en el marc dels onze mil milions d’euros. N’hi ha quatre-cents per incrementar la partida d’ajuts als grans dependents. Ja era hora, però la lentitud en la tramitació i gestió, continua sent exasperant i tot gran dependent hauria de ser estudiat, valorat i acordat l’ajut en un o dos mesos, per cobrar a partir del tercer mes. I no al cap d’un any o any i mig.
I si en això es reparteixen les culpes el govern central i el nostre govern. Aquí tenim un altre incompliment en la Llei de Serveis Socials per la qual tot ciutadà català tenia dret a una prestació mínima com per garantir-li una vida digna. Es a dir treure de la pobresa autèntica a milers de persones. Tampoc s’està complint aquest compromís que ha esdevingut dret i per tant obligació, des de l’aprovació de la llei. I ara , a més venen anys difícils, amb la qual cosa mal panorama tenim al davant com per exigir el compliment d’una llei que era molt avançada i molt justa, però que no sé quan entrarà en vigència real.
Aquests son incompliments més punyents que la pròpia nova llei de finançament, tot i que una part va lligada a l’altra. Però uns poden esperar , altres no. I en aquests dies de festes entranyables, pensem en els més desvalguts, i fem actuacions com per exigir el compliment de compromisos , posats en lleis que no s’estan complint. I que el proper Nadal sigui diferent de l’actual, precisament perquè s’estiguin complint les lleis aprovades a favor dels més necessitats.
Joan Roma i Cunill, President de la FEd. XI del PSC