Joan Roma

SENSE PLANIFICACIÓ
Es curiós el contrast entre l'enorme quantitat de paperassa que mou qualsevol administració, la gran quantitat d'enquestes i estudis que s'han fet per part de la Generalitat i altres organismes i els anuncis de plans que posteriorment no han tingut cap mena de traducció pràctica.
Encara molts recordem propostes com la de Catalunya 2010, anuncis com la "Feina ben feta no té fronteres", promeses de grans obres i grans plans en matèria d'aigua, depuradores, carreteres, noves tecnologies, etc., però arribats en aquest punt comprovem com tot plegat eren més desitjos, campanyes, o simplement maneres de fer veure que es tenia al darrere una idea clara de país. Som un país molt estudiat però molt poc planificat. I surten les evidències.
Resulta que falten uns sis-cents secretaris d'ajuntaments i uns tres-cents interventors. Falten urgentment uns quants centenars de pediatres, una xifra similar de metges de capçalera, multitud d'infermeres i altres professionals de la sanitat per garantir el funcionament de tots els equipaments de salut del país.
Igualment falten amb igual urgència centenars de professors d'anglès, mestres de primària i professors de secundària. La sisena hora està en perill en molts llocs per falta de mestres. I ja no diem tot el que va lligat a la educació especial , com logopedes, psicòlegs, assitents socials, mestres de reforç, especialistes en multiculturalitat,etc.
Podem continuar en l'àmbit del benestar social i família en que hi ha una mancança enorme de professionals en les diferents especialitats, de manera que la llei de dependencia i la de assitència domiciliària ben difícil serà de posar-la en pràctica si de manera immediata no es formen nous professionals.
Podria seguir amb uns quants altres exemples que demostren fefaentment que qui tenia de planificar estava plàcidament dormint. Es increible haver arribat a aquesta situació , i en aquests extrems de mancances, sense que ningú quedi en un ridícul espantós. Si per alguna cosa han de servir les estadístiques, els estudis, enquestes, i la demografia és per avançar-se a les necessitats. Es cert que hem tingut una allau d'immigració, no previsible, en aquest volum, anys enrere, però que hi hauria necessitats en totes les àrees abans descrites i en algunes més, sí que es veia venir.
I ara , què toca fer? Doncs córrer com desesperats i planificar ràpidament com mai s'hagi fet. Però tot precisa d'un temps determinat. Els estudiants de medicina que ara comencen no estaran en pràctiques fins d'aquí a cinc o sis anys. I cosa similar passarà amb els mestres, i amb els assistents socials, etc. I en aquesta questió no hi ha dreceres. Si es volen tenir bons professionals s'ha de donar el temps precís perquè arribin preparats. Només es poden buscar solucions parcials i precàries com contractar professionals d'altres paisos, amb totes les limitacions que tenen, per idioma, per estudis i preparació, i sous.
En resum, tenim per davant uns anys complicats i contradictoris per l'actual govern que ha apostat clarament per les polítiques socials, en un moment en que falta personal a tot arreu, i per tant fa difícil donar compliment a les decisions preses. Per tant s'ha d'explicar a la gent les dificultats objectives que hi ha per donar compliment als acords i recordar que la situació present és fruit de la falta de planificació del passat. No és un gran consol però és la veritat. I així es demostra que alguns governs s'omplien la boca de grans promeses , descuidant completament una de les prioritats de tot govern com és el de pensar en el demà. I el demà és avui.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.