Tuesday, March 13, 2007
PRIORITATS I AIGUA
Aquesta mateixa setmana apareixia en aquest diari un ampli informe sobre les mancances en matèria d’aigua d’un grapat de municipis del Bages, Berguedà , Solsonès i Anoia, i les repercussions que per ells tindrà la falta de finançament europeu pel projecte de portada d’aigua de La Llosa del Cavall. Aquest és un cas, però com aquest n’hi ha d’altres arreu de Catalunya.
Per centrar-nos en el de les nostres contrades no deixa de sorprendre la tardança de molts municipis a considerar el tema de l’aigua com una qüestió prioritària i actuar en conseqüència. Fa anys, molts anys que el problema es veia venir i calia ser previsor a tots els nivells. Molts ajuntaments no varen ser-ho i la Generalitat no hi ajudà en absolut. En matèria d’aigua l’ ACA ha estat un organisme caòtic, i completament faltat d’una política global i contundent a l’hora de planificar i finançar les obres relacionades amb el cicle de l’aigua.
Els ajuntaments previsors varen tenir magnífiques oportunitats de resoldre els problemes de l’aigua en els anys de vaques grasses de la Generalitat. Estem parlant de més de deu anys en que qualsevol petició era atesa i finançada generosament per l’ ACA, o per qualsevol altre Departament o organisme de la Generalitat. Els que ho varen aprofitar, varen solucionar la seva problemàtica i ara estan salvats, tot i que sempre cal continuar les previsions i no parar a l’hora d’invertir en aquest servei bàsic.
Però d’altres varen preferir fer obres de “més lluïment” i “més populars” en aquell moment. Es a dir, varen començar la casa per la teulada i ara en paguen les conseqüències. I és que ,sovint, el més important és fer el que no es veu o el que la gent no aprecia degudament fins que no ho té. En aquest paquet podem posar-hi les obres d’aigua, clavegueram, xarxes elèctriques, etc, No son lluïdes com fer pavellons, places i carrers, o piscines, però son essencials perquè tota la resta funcioni.
A nivell polític, al llarg d’aquests vint-i-vuit anys de democràcia municipal hem discutit multitud de vegades amb representants institucionals de la Generalitat, Diputació o Govern Central, sobre quines obres havien de tenir prioritat a l’hora de rebre subvencions. Durant molts anys sempre hi havia les mateixes: aigua, clavegueram, enllumenat, etc, fins que alguns vàrem reclamar un canvi substancial en l’ordre o una total llibertat, perquè es castigava els ajuntaments més seriosos. Es a dir, si un havia començat per fer piscines, pavellons, pistes, etc, perquè l’havíem de premiar posteriorment en subvencionar-li temes d’aigua ,simplement perquè tenia greus problemes ? Podia haver començat a l’inrevés i no castigar als qui havien actuat amb major sensatesa i eficàcia. A tothom agrada fer les obres més espectaculars, però la serietat obliga a fer primer bons fonaments. I perquè un municipi tingui bons fonaments ha d’haver resolt primer el tema de l’aigua, després el clavegueram, enllumenat, etc,etc,
Tornant al principi, la portada de La Llosa es va iniciar tard i malament. Tard perquè des de l’acabament de les obres fins la redacció del projecte de portada varen passar no menys de sis o set anys, i després perquè CiU ho va col·locar dintre del Plan Hidrológico Nacional i el Ministre Alvarez Cascos imposava com a condició per utilitzar aigua de La Llosa que s’apliqués un cànon sobre cada m3 consumit. Volia recuperar amb aquest cànon una bona part de la inversió feta. Es a dir, 14.000 milions de pessetes. I d’aquí que CiU no fes res pel traspàs de l’embassament de Madrid a la Generalitat i d’aquí que aquest embassament encara sigui de Madrid, cosa inaudita desprès de tants anys des de la seva finalització.
I tornem al que tant he criticat darrerament davant de tantes queixes per la situació actual. Aquestes queixes s’havien de fer sis o set anys enrere i exigir el traspàs i demanar fons europeus en un moment en que estàvem en zona prioritària. Ara ja no hi som i per tant tocarà pagar-ho a la Generalitat, en part i als ajuntaments ,la resta. La falta de planificació es paga , i en aquest cas es paga doblement. Primer per falta d’aigua i tot el que això comporta i en segon lloc perquè ara tocarà pagar per unes obres que podia haver pagat una altra administració.
A més, el creixement constant d’habitants a Catalunya obliga a fer unes previsions en matèria d’aigua sensiblement diferents a les existents, i sobretot a resoldre les carències amb agrupacions de municipis, cada vegada més àmplies i potents. Però els costos s’han disparat i la repercussió sobre els rebuts serà necessàriament molt elevada. Els ciutadans començaran a veure i apreciar les polítiques d’aigua dels seus governants.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC
Aquesta mateixa setmana apareixia en aquest diari un ampli informe sobre les mancances en matèria d’aigua d’un grapat de municipis del Bages, Berguedà , Solsonès i Anoia, i les repercussions que per ells tindrà la falta de finançament europeu pel projecte de portada d’aigua de La Llosa del Cavall. Aquest és un cas, però com aquest n’hi ha d’altres arreu de Catalunya.
Per centrar-nos en el de les nostres contrades no deixa de sorprendre la tardança de molts municipis a considerar el tema de l’aigua com una qüestió prioritària i actuar en conseqüència. Fa anys, molts anys que el problema es veia venir i calia ser previsor a tots els nivells. Molts ajuntaments no varen ser-ho i la Generalitat no hi ajudà en absolut. En matèria d’aigua l’ ACA ha estat un organisme caòtic, i completament faltat d’una política global i contundent a l’hora de planificar i finançar les obres relacionades amb el cicle de l’aigua.
Els ajuntaments previsors varen tenir magnífiques oportunitats de resoldre els problemes de l’aigua en els anys de vaques grasses de la Generalitat. Estem parlant de més de deu anys en que qualsevol petició era atesa i finançada generosament per l’ ACA, o per qualsevol altre Departament o organisme de la Generalitat. Els que ho varen aprofitar, varen solucionar la seva problemàtica i ara estan salvats, tot i que sempre cal continuar les previsions i no parar a l’hora d’invertir en aquest servei bàsic.
Però d’altres varen preferir fer obres de “més lluïment” i “més populars” en aquell moment. Es a dir, varen començar la casa per la teulada i ara en paguen les conseqüències. I és que ,sovint, el més important és fer el que no es veu o el que la gent no aprecia degudament fins que no ho té. En aquest paquet podem posar-hi les obres d’aigua, clavegueram, xarxes elèctriques, etc, No son lluïdes com fer pavellons, places i carrers, o piscines, però son essencials perquè tota la resta funcioni.
A nivell polític, al llarg d’aquests vint-i-vuit anys de democràcia municipal hem discutit multitud de vegades amb representants institucionals de la Generalitat, Diputació o Govern Central, sobre quines obres havien de tenir prioritat a l’hora de rebre subvencions. Durant molts anys sempre hi havia les mateixes: aigua, clavegueram, enllumenat, etc, fins que alguns vàrem reclamar un canvi substancial en l’ordre o una total llibertat, perquè es castigava els ajuntaments més seriosos. Es a dir, si un havia començat per fer piscines, pavellons, pistes, etc, perquè l’havíem de premiar posteriorment en subvencionar-li temes d’aigua ,simplement perquè tenia greus problemes ? Podia haver començat a l’inrevés i no castigar als qui havien actuat amb major sensatesa i eficàcia. A tothom agrada fer les obres més espectaculars, però la serietat obliga a fer primer bons fonaments. I perquè un municipi tingui bons fonaments ha d’haver resolt primer el tema de l’aigua, després el clavegueram, enllumenat, etc,etc,
Tornant al principi, la portada de La Llosa es va iniciar tard i malament. Tard perquè des de l’acabament de les obres fins la redacció del projecte de portada varen passar no menys de sis o set anys, i després perquè CiU ho va col·locar dintre del Plan Hidrológico Nacional i el Ministre Alvarez Cascos imposava com a condició per utilitzar aigua de La Llosa que s’apliqués un cànon sobre cada m3 consumit. Volia recuperar amb aquest cànon una bona part de la inversió feta. Es a dir, 14.000 milions de pessetes. I d’aquí que CiU no fes res pel traspàs de l’embassament de Madrid a la Generalitat i d’aquí que aquest embassament encara sigui de Madrid, cosa inaudita desprès de tants anys des de la seva finalització.
I tornem al que tant he criticat darrerament davant de tantes queixes per la situació actual. Aquestes queixes s’havien de fer sis o set anys enrere i exigir el traspàs i demanar fons europeus en un moment en que estàvem en zona prioritària. Ara ja no hi som i per tant tocarà pagar-ho a la Generalitat, en part i als ajuntaments ,la resta. La falta de planificació es paga , i en aquest cas es paga doblement. Primer per falta d’aigua i tot el que això comporta i en segon lloc perquè ara tocarà pagar per unes obres que podia haver pagat una altra administració.
A més, el creixement constant d’habitants a Catalunya obliga a fer unes previsions en matèria d’aigua sensiblement diferents a les existents, i sobretot a resoldre les carències amb agrupacions de municipis, cada vegada més àmplies i potents. Però els costos s’han disparat i la repercussió sobre els rebuts serà necessàriament molt elevada. Els ciutadans començaran a veure i apreciar les polítiques d’aigua dels seus governants.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC
# posted by joanroma @ 3:33 AM 
