Tuesday, March 27, 2007
TAMBÉ HI HA SINDICALISTES
En els mitjans de comunicació ,els temes sindicals sempre ocupen llocs menys rellevants que els polítics. No sé si aixó és bo o dolent, perquè uns i altres son indispensables pel bon funcionament del país. Però, és cert que la política conté unes dosis d'actualitat, i de controvèrsia que no se solen donar en el món sindical, tot i que és tant complicat i controvertit com el polític, i sovint tant compromès com aquest.
Just a l'inici de la transició, era pràcticament impossible de destriar les dues activitats. Tant important i rellevant era actuar sindicalment com políticament. I ben sovint la majoria de dirigents compartien les dues activitats. Una era la perllongació de l'altra i eren com dues cames de la mateixa persona.
Ens hem allunyat d'aquell model, i considero que aquesta separació ha estat positiva per a tots. Tanmateix cal reconèixer el paper jugat per aquells sindicalistes que varen decidir dedicar uns anys de la seva vida a compartir la vida política perquè sabien que era indispensable garantir l'èxit de la transició i els primers anys de la democràcia, si volien assegurar els drets laborals i sindicals de tots els treballadors.
Els qui portem un grapat d'anys en política , n'hem conegut uns quants d'aquests sindicalistes - polítics . De fet el PSC és un resultat clar d'aquesta fusió amb la UGT d'aquells anys, i varem xuclar-li centenars de dirigents per portar-los cap els ajuntaments, el Parlament o el Congrés de Diputats. Fins i tot varem crear un cert buit de poder i escassetat de dirigents sindicals, a raó d'aquesta dedicació a càrrecs institucionals municipals. Però el moment ho requeria i el resultat fou positiu per la ciutadania que al cap i a la fi és el que importa.
Un cas típic, de manual, del que dic és el del company Manel Cano. Acaba de deixar-nos i amb ell se'n va aquell vell model de home sindical, ficat a polític per necessitats del moment i que va lligar política i treball en uns moments d'importància vital per Manresa , en particular i per Catalunya ,en general.
El seu recorregut vital és típicament d'un obrer, procedent d'una familia humil, castigada per les conviccions polítiques i sindicals del seu pare i doblement castigat per una guerra civil que s'emportà al seu pare i germà gran.
Procedents de Serón (Almeria) li tocà començar a treballar amb 13 anys i conèixer la duressa de la posguerra i de la feina sense drets ni llibertat. Amb un passat com el seu i un present com el que oferia el nostre país per aquells anys 50 era lògic que aparegués la necessitat d'implicar-se en els canvis que algun dia hi hauria. D'aquí els seus inicis com activista, fins esdevenir lider sindical a l'empresa Pirelli on va treballar la major part de la seva vida, i paral.lelament liderés la UGT a Manresa i al Bages.
Amb aquest currículum no és gens estrany que el PSC li demanés anar de segon de Joan Cornet, a les municipals del 79 i que elegit Regidor repetís dues vegades més, servint a la ciutat de Manresa durant 12 anys. Sempre en la doble condició de sindicalista - polític, i exercint les dues funcions amb la mateixa dignitat i eficàcia. De fet fins el final, perquè els vells sindicalistes mai es jubilen, simplement deixen pas a una nova generació.
Ha deixat pas a d'altres amb 78 anys de vida i apreciat per tots els que l'hem conegut. No deixa de ser un bon final si , a més tenim en compte que fins fa pocs dies ha estat actiu i ben acompanyat. Els socialistes i els ugetistes tenim un nou referent històric que ha passat per casa nostra i ha demostrat ,amb el treball diari que es pot millorar l'entorn laboral i ciutadà amb esforç i constància. Manresa ja li va saber reconèixer la feina feta i l'agraïment de la ciutat, ara és un bon moment també per recordar que també hi ha sindicalistes que cada dia treballen per millorar les condicions laborals de tots els treballadors i que tant indispensables son ells com els polítics que procuren per les condicions de tots els ciutadans. En Manel Cano va fer compatible les dues opcions, i en totes dues fou un excel.lent company . Que descansi en pau.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
En els mitjans de comunicació ,els temes sindicals sempre ocupen llocs menys rellevants que els polítics. No sé si aixó és bo o dolent, perquè uns i altres son indispensables pel bon funcionament del país. Però, és cert que la política conté unes dosis d'actualitat, i de controvèrsia que no se solen donar en el món sindical, tot i que és tant complicat i controvertit com el polític, i sovint tant compromès com aquest.
Just a l'inici de la transició, era pràcticament impossible de destriar les dues activitats. Tant important i rellevant era actuar sindicalment com políticament. I ben sovint la majoria de dirigents compartien les dues activitats. Una era la perllongació de l'altra i eren com dues cames de la mateixa persona.
Ens hem allunyat d'aquell model, i considero que aquesta separació ha estat positiva per a tots. Tanmateix cal reconèixer el paper jugat per aquells sindicalistes que varen decidir dedicar uns anys de la seva vida a compartir la vida política perquè sabien que era indispensable garantir l'èxit de la transició i els primers anys de la democràcia, si volien assegurar els drets laborals i sindicals de tots els treballadors.
Els qui portem un grapat d'anys en política , n'hem conegut uns quants d'aquests sindicalistes - polítics . De fet el PSC és un resultat clar d'aquesta fusió amb la UGT d'aquells anys, i varem xuclar-li centenars de dirigents per portar-los cap els ajuntaments, el Parlament o el Congrés de Diputats. Fins i tot varem crear un cert buit de poder i escassetat de dirigents sindicals, a raó d'aquesta dedicació a càrrecs institucionals municipals. Però el moment ho requeria i el resultat fou positiu per la ciutadania que al cap i a la fi és el que importa.
Un cas típic, de manual, del que dic és el del company Manel Cano. Acaba de deixar-nos i amb ell se'n va aquell vell model de home sindical, ficat a polític per necessitats del moment i que va lligar política i treball en uns moments d'importància vital per Manresa , en particular i per Catalunya ,en general.
El seu recorregut vital és típicament d'un obrer, procedent d'una familia humil, castigada per les conviccions polítiques i sindicals del seu pare i doblement castigat per una guerra civil que s'emportà al seu pare i germà gran.
Procedents de Serón (Almeria) li tocà començar a treballar amb 13 anys i conèixer la duressa de la posguerra i de la feina sense drets ni llibertat. Amb un passat com el seu i un present com el que oferia el nostre país per aquells anys 50 era lògic que aparegués la necessitat d'implicar-se en els canvis que algun dia hi hauria. D'aquí els seus inicis com activista, fins esdevenir lider sindical a l'empresa Pirelli on va treballar la major part de la seva vida, i paral.lelament liderés la UGT a Manresa i al Bages.
Amb aquest currículum no és gens estrany que el PSC li demanés anar de segon de Joan Cornet, a les municipals del 79 i que elegit Regidor repetís dues vegades més, servint a la ciutat de Manresa durant 12 anys. Sempre en la doble condició de sindicalista - polític, i exercint les dues funcions amb la mateixa dignitat i eficàcia. De fet fins el final, perquè els vells sindicalistes mai es jubilen, simplement deixen pas a una nova generació.
Ha deixat pas a d'altres amb 78 anys de vida i apreciat per tots els que l'hem conegut. No deixa de ser un bon final si , a més tenim en compte que fins fa pocs dies ha estat actiu i ben acompanyat. Els socialistes i els ugetistes tenim un nou referent històric que ha passat per casa nostra i ha demostrat ,amb el treball diari que es pot millorar l'entorn laboral i ciutadà amb esforç i constància. Manresa ja li va saber reconèixer la feina feta i l'agraïment de la ciutat, ara és un bon moment també per recordar que també hi ha sindicalistes que cada dia treballen per millorar les condicions laborals de tots els treballadors i que tant indispensables son ells com els polítics que procuren per les condicions de tots els ciutadans. En Manel Cano va fer compatible les dues opcions, i en totes dues fou un excel.lent company . Que descansi en pau.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
# posted by joanroma @ 1:00 AM 
