Joan Roma

FORTES SANCIONS PER MANCA DE SERVEIS ESSENCIALS. Fa molts anys, molts que lluito per exigir que les grans empreses que donen serveis bàsics a la població siguin durament sancionades quan incompleixin els seus deures. No parlo d’una avaria concreta ni d’un incompliment puntual, no, no, parlo de poca serietat i desmanec, en tenir i mantenir, les instal•lacions en perfectes condicions. I si abans la lluita més rellevant era contra les elèctriques, ara la tenim contra les que donen serveis d’internet i telefonia mòbil. Hi ha un autèntic batibull d’empreses que es van barallar per ocupar espais territorials i que anys després, tenen les instal•lacions fetes un desastre. Ni les han mantingut bé, ni les han renovat i modernitzat. Es més, adjudiquen el manteniment a empreses, successivament subcontractades, de manera que la darrera que assumeix les funcions, explica que no li surt a compte fer determinades reparacions i encara menys pujar o baixar contínuament, per supervisar antenes, casetes i altres instal•lacions complementàries. Resultat ? Doncs, talls puntuals, més o menys sovintejats de cobertura i servei. Quan es fa la protesta pertinent, fan alguna cosa, però simples nyaps per sortir del pas. Diuen que no els surt a compte, reparacions de major volum. A més, tenen altres excuses com que les instal•lacions son antigues i ja no existeixen peces de recanvi. Què fer ? Doncs, procedir a la denúncia davant la Generalitat o el Govern central, segons siguin les competències. D’entrada, davant el nostre Govern que és qui ha de vetllar perquè els usuaris tinguin el servei que han contractat. I que tinguin el servei en les degudes condicions de fiabilitat i constància. No pot ser que cada dos per tres es quedin sense servei durant hores o dies. Impensable en un món en que gairebé tot funciona per aquesta via. Tenim plena dependència, tant si es viu a pagès com dintre del nucli urbà, i tant si es treballa a distància com si es treballa a casa mateix. Recomano a tots els lectors que mirin incidències dels darrers dies, mesos o anys, i veurà com pobles sencers han estat dies sencers i fins i tot, alguna setmana complerta, sense un servei tant bàsic com el d’internet – telefonia mòbil. He parlat amb alcaldes que estan desesperats de la manca de resposta de l’empresa, però també dels serveis institucionals que han de supervisar les denúncies. I és que moltes denúncies acaben amb la petició de supervisió de les instal•lacions, i poca cosa més. La resposta és insuficient en molts casos, i nul.la en altres. I així portem anys, molts anys en que viure a pagès, es converteix en un malson. Aquesta dependència i aquest mal servei no permet confiar en les noves tecnologies, de manera que queda clara l’existència de dos àmbits, en un mateix país. Contra aquesta desídia i desmanec, només hi veig la sortida de les sancions, pures i dures com perquè una empresa compleixi les seves obligacions. El Govern hauria de contemplar, un primer i segon avís o advertència de solució del problema detectat, en el cas de no resoldre’l, una primera sanció de sis mil euros, seguida d’una segona de seixanta mil, i una tercera de sis-cents mil. Només així aconseguirem fer complir uns contractes que per la part de l’usuari son complerts, i en canvi per part del donador del servei, no. Les paraules han de donar pas a les accions si realment es vol complir amb el principi de governar per a tots. No podem consentir un país de doble condició.