Joan Roma

CPI-BERGA, 10 ANYS DE SERVEI. Just fa deu anys que la guerra a Síria, va comportar una onada de solidaritat i assumpció de responsabilitats, per part de la UE, de manera que, a proposta d’Alemanya, es varen acordar unes quotes d’acolliment, a cadascun dels països que en formen part. Fou així com el govern central va impulsar acords amb diferents fundacions i ONG’s, per facilitar l’acollida. Aquest fou el motiu del naixement del Centre de Protecció Internacional als refugiats(CPI) de Berga, amb seu a l’Alberg de Joventut, on ocupa més de la meitat de les instal•lacions, per acollir 50 persones. De la mà de Creu Roja, es conformà un equip tècnic i humà, envoltat de voluntaris, per dur a terme un projecte de llarg abast. Va començar acollint refugiats de Síria, però tot seguit, en va anar rebent de multitud d’altres països, on hi ha guerres i conflictes que ni tant son objecte de grans portades de diaris. Prop d’un miler, han passat pel Centre. Persones procedents de: Síria, Afganistan, Azerbayan, Geòrgia, Ucraïna, Líbia, Mali, Senegal, Burkina Faso, Guinea Conakry, Congo, Somàlia, Sudan i molts altres, a més dels procedents de diversos països Llatinoamericans. A tots ells ,se’ls proporciona acollida personalitzada, vinguin sols o vinguin amb familiars. I l’acollida és àmplia i diversificada, perquè tant va de documentació, assistència mèdica, formació, recerca de treball i habitatge. Tots ells, reben classes de català i castellà, com per poder accedir a vida i treball , a la ciutat, a la comarca, o terres enllà. Els resultats d’aquests anys, han estat del tot satisfactoris. I és per això que els qui participem del projecte, estem batallant per aconseguir la seva continuïtat. El Centre, no ha suposat una mena de bolet, aïllat i desconegut, sinó tot el contrari. Situat en un lloc estratègic com és l’Alberg de Joventut, ha promogut multitud d’activitats, internes i externes. I si mirem a la capital i comarca, hi veurem immigrants treballant a cases de pagès, o en explotacions ramaderes, però també en molts hostals, cases de turisme rural, hotels i restaurants, o en àmbits com centres de dia, residències de gent gran o com adjunts a servei domèstic, o a persones amb problemes de mobilitat. I, per descomptat, en trobarem en bon nombre d’empreses de la comarca, que han trobat personal de fora que no trobaven aquí. En resum, el CPI ha funcionat per la conjunció de personal tècnic professional, amb un bon nombre de voluntaris que ajudem en les diferents tasques que comporta aquest acolliment de persones. I tots plegats, units per vocació de servei. Per això, el resultat ha estat un èxit i és per aquest motiu que ens hem adreçat a Creu Roja, i al conjunt de la societat per aconseguir la reversió d’una decisió que considero injusta. Cert que alguns paràmetres han canviat però no deixa d’haver-hi necessitat d’acolliment ara, i per molts anys. Segurament en vindran menys, en el conjunt de l’Estat, però si hi ha un Centre que està format, preparat i amb vocació de servei, el millor és donar-li continuïtat. Es el que reclamem.