Joan Roma

CEUTA , UN REPTE COMPLICAT. Cansa veure i sobretot escoltar un munt de suposats experts que diuen qualsevol tonteria pensant passar a la història. Algun dia sabrem el cúmul d’accions i actuacions que van culminar amb l’entrada massiva d’unes vuitanta mil persones, gairebé tantes com hi ha a la mateixa ciutat. Una onada tant immensa i tant ràpida, només es pot moure si coneixem les circumstàncies i les facilitats de transmetre mentides i generar moviments, en un món de noves tecnologies en que un mòbil està a les mans de moltes persones, fins i tot d’aquelles més pobres. Oimés quan el tenen com eina bàsica per decidir què fer en tot moment. I si pels voltants de Ceuta, malviuen milers, desenes de milers de persones, vingudes de molts racons del Marroc, però també de terres llunyanes, esperant el moment precís per entrar a la ciutat, comprendrem que una mentida, una proclama o una crida es pot convertir en el senyal, tant esperat, per sortir dels amagatalls i confiar en la sort. Qui va llençar la mentida o la crida, és un dels temes que no sabem, però podem imaginar. Hi ha un bon nombre de països, partits i moviments que volen fer caure Pedro Sánchez , sigui com sigui, sense cap mania per utilitzar els mètodes més enrevessats. I tinguem clar que països amb presidents clarament autoritaris com Rússia, Israel o els EUA, disposen de potents serveis secrets, i aliats, al seu servei que poden dur a terme campanyes, amb ús de tecnologia d’última generació. Es evident que quan no es fa caure un líder per uns mitjans, se n’han de buscar d’altres, cada vegada més ofensius i radicals. De moment, ni el PP ni VOX, han aconseguit tombar Pedro Sánchez, per molt que ho han intentat, ajudats per alguns càrrecs judicials i altres econòmics. Hi ha pressa per capgirar les coses, i quan hi ha pressa i por a perdre l’oportunitat, es va més lluny del que estava previst. I si anar més lluny suposa emprendre batalles, en escenaris molt delicats, es fa. Si algú en tenia algun dubte que miri com està utilitzant la crisis el PP i VOX. Es més, la guerra entre els dos partits, motiva posicions, cada vegada més extremes, per part del PP, de manera que ja ha trencat totes les línies vermelles, que tenia, si realment en tenia algunes. Ara, tot s’hi val. Poden enviar Aznar a la ciutat i poden portar el govern als tribunals, buscant si algun magistrat proper, troba algun motiu per obrir alguna causa a l’Audiència Nacional o en el Tribunal Suprem. No hi ha límits, no hi ha fronteres, és igual si els immigrants son autèntics refugiats o si son menors d’edat. Per a ells, tot es pot fer, i només fa por imaginar què podrien arribar a fer si en algun moment arriben a governar. Vull dir, governar Espanya. Ara, ja veiem de què son capaços en ajuntaments i CCAA, però és que arribar a la presidència amb un Núñez Feijóo, sense capacitat ni formació, com hem pogut constatar, titella del seu entorn i supeditat a VOX, és per posar-nos a tremolar. I per això, cal ser valents i tenir confiança en Pedro Sánchez. Tot el que ara sembla fallar, s’anirà posant al seu lloc i una vegada més, resoldrà la crisis. Per això, hi ha tanta pressa i por en el PP. El temps va a la contra seva, i d’aquí l’ús i abús de totes les maldats possibles. Toca serenitat i treball intens.