Joan Roma

PER VOCACIÓ O PER SOU ? D’aquí un any, per aquestes dates, s’hauran ja constituït els nous Ajuntaments, sorgits de les eleccions municipals, del mes de maig. Portem 47 anys, ininterromputs, de democràcia municipal, iniciada a l’abril de 1979. Pels 947 ajuntaments de Catalunya han passat milers d’alcaldes i regidors que han transformat pobles i ciutats, com mai s’havia vist. Qui tingui algun dubte que tanqui els ulls i recordi com era el seu poble, barri o ciutat, i com és ara. El canvi ha estat espectacular. Però bé, toca seguir camí, i preparar relleus, reforçar equips o ras i curt, entrar en municipis on no s’hi té representació. Aquest és el programa de tots els partits, petits o grans. I és moment de plantejar si en la recerca de nous candidats, ha d’anar primer la vocació o la possibilitat d’aconseguir un sou. Dic ja d’entrada que qui pensi en el sou, quedarà defraudat. En aquest apartat no s’han fet els deures i amb l’ambient que hi ha en el país, mai és el moment oportú per a fer-ho. Greu error. Tinc clar que per a ser candidat, sigui a alcalde o a regidor, s’ha de tenir vocació de servei públic. Son lluny els temps en que era fàcil governar. Veníem de temps tant deficitaris en tot, que qualsevol millora era rebuda amb entusiasme i agraïment públic. A l’actualitat, això ja no és habitual, amb les lògiques excepcions, és clar. El nivell d’exigència, de pressió social i de dedicació, han augmentat significativament. Qui cregui que amb unes poques hores a la setmana pot portar un ajuntament, per petit que sigui, va molt equivocat. Si abans hi havia poques infraestructures, equipaments i serveis, ara n’hi ha un munt que cal supervisar, gestionar i adaptar. Vol dir disposar de personal, material i horaris, per a cada cosa i cada moment. La dedicació política ja no pot recaure només en l’alcalde, sinó que precisa d’altres membres de l’equip de govern, per a resoldre totes les necessitats. Torno al principi. Aquesta necessitat de dedicació ja no permet portar cap ajuntament, a estones perdudes, en hores lliures d’una altra feina. Fins i tot els més petits, ocupen hores i dies per cobrir necessitats que poden anar des d’obrir l’església per als visitants, a ajudar campaments, arreglar jardins i mobiliari urbà, o atendre visites de gent del poble o de fora... Les antigues realitats, han donat pas a unes de noves que omplen de feina els alcaldes i una part dels regidors. Això, sempre i quan s’hagin fet els deures i es disposi de suficients efectius a les oficines municipals que també han tingut una ampliació de feina brutal. Es així com qualsevol alcalde es troba al front d’una petita, mitjana o gran empresa, que ha de coordinar i alhora servir, com a representant polític. Vista aquesta realitat, la recerca de nous candidats ha d’anar a trobar persones, amb vocació que alhora puguin deixar la feina habitual, a canvi d’un sou municipal. No és fàcil aconseguir aquest trànsit de treball privat a públic. I encara més, si el sou que es proposa, suposa perdre diners. Toca revisar sous, en tots els nivells, perquè el dels alcaldes és fonamental però sense un potent equip, un ajuntament no funciona. Toca posar al dia les condicions.