Joan Roma

ADOLESCENTS PERMANENTS. Tenia els meus dubtes respecte el títol de l’article, perquè dubtava entre “infantilisme persistent” o el que he decidit finalment. No puc fer servir altres denominacions per descriure tot el que hem vist i continuem veient al front del govern de la Generalitat i els partits que li donen suport. Tots tres es troben en una etapa adolescent permanent. Una etapa de dubtes, de voler aparentar, d’actuar cara a la galeria, de mostrar el que no es té, .... Fa vergonya aliena que homes i dones d’edat adulta, es comportin com adolescents, insegurs, aclaparats per les responsabilitats que han assumit sense donar-se compte de la rellevància que poden tenir els seus actes, i sobretot les seves decisions. Estem en mans d’autèntics mediocres, sense tenir consciència de la seva mediocritat. Quan miro la composició del Parlament de Catalunya, per una banda, i la del Consell Executiu, per l’altra, em dono compte del temps i l’immens espai transcorregut entre el moment actual i el de vint o trenta anys enrere. Podíem discrepar, podíem criticar obertament les polítiques dretanes , però en bona part de les conselleries hi havia persones preparades, conscients de les responsabilitats que ostentaven. Fins i tot, massa agosarades a l’hora de prendre determinades decisions, però poques vegades passàvem vergonya aliena. Ara, dia sí, dia també. La CUP, un altre partit en adolescència permanent, demana gestos al govern. Tothom ha de posar cara d’enfadat, molest en tot i per tot el que vingui de Madrid, sigui bo, regular o no tant bo. La qüestió és mostrar el descontentament. I bé, així estem. Que ve el Cap de l’Estat, doncs, no se’l rep. Que ve el president del Govern, si no queda cap altre remei se’l saluda, de manera distant, i amb els llavis crispats, ni que sigui darrera la mascareta, perquè vegi que continuem emprenyats. I que això durarà temps, si convé anys. I deixem l’educació, el comportament institucional, les relacions entre institucions, els interessos com a govern, a casa. Ben plegadets no sigui que algú d’un altre partit els hi pugui dir que s’han passat en atencions. Quan durarà aquesta etapa? Difícil de predir perquè l’adolescència varia en funció de l’edat, les hormones, la situació social, la interrelació, i altres factors. Alguns creuen que només és qüestió d’edat, i esperar que creixin, però hi ha casos en que la adolescència s’allarga molt més que en altres casos. Bé, estem en aquest segon cas. I com que aquesta etapa la passen els tres partits de govern a l’hora, uns alimenten als altres, en comptes d’ajudar-los a passar a l’etapa adulta. Costarà molt superar el moment actual i només després de moltes rebequeries i de constatar que la gent mira cap una altra banda, pot ser que comencin a replantejar-se el seu paper. Veurem.També és cert que algú pot arribar a veure que tot aquest panorama prepara, amb una major rapidesa, l’arribada d’un adult, al Palau de la Generalitat, en la persona de Salvador Illa, i els faci reaccionar, però no ho veig factible, a la vista de tanta candidesa i teatralitat. De moment preguem perquè aquesta etapa acabi el més aviat possible, fem eleccions i donem pas a un nou govern de seny i plenament adult.