Joan Roma

QUE GOVERNIN ELLS.
Es pot identificar aquest “ells”, en els responsables del Ministeri d’Hisenda, del govern central, o en membres del Govern de la Generalitat. Entre uns i altres, estan portant els ajuntaments al moment més delicat de la història contemporània. Sense exageracions.
Amb la recuperació de la democràcia, es varen establir tres nivells d’administració a Espanya, preservats per les seves cartes magnes. L’Estat amb la Constitució, les Automonies amb els seus Estatuts, i els Ajuntaments, amb la Llei de Bases de Règim Local.
Cada nivell,ha de comptar amb competències, i recursos financers per mantenir la seva pròpia autonomia. Es essencial no envair el territori d’un altre nivell si es vol preservar el bon funcionament de tota l’estructura administrativa i organitzativa.
Aquests elements bàsics de funcionament, no han tingut una vida fàcil, ni tranquila, i encara menys, raonable en els darrers trenta anys. Es més, tenim els tres nivells en clara crisis existencial.
No entraré en el funcionament de l’Estat, ni en el de les Autonomies. Em limitaré al dels ajuntaments, fins ara poc defensats per la majoria dels mitjans de comunicació. I és que els focus informatius, es troben des de fa molts mesos, en el futur de l’Estat, primer, i en el de les Autonomies, després. Dels ajuntaments se’n parla, poc, i sovint, malament.
Espanya té prop de vuit mil cent municipis, dels quals nou-cents quaranta-set son catalans. Molts d’ells han tingut la vida difícil degut a la manca d’un sistema de finançament just i adequat a les funcions que han de complir. Ni per part de l’Estat ni de les Autonomies, s’han donat als ajuntaments els recursos necessaris per garantir la seva supervivència. No hi ha hagut mai el moment precís per fer-ho.
Bé, així hem arribat als darrers anys, en que els ajuntaments han vist com altres ingressos no habituals desapareixien de cop i volta, i es trobaven amb la dura realitat. Havien de fer front a multitud de serveis, equipaments i infraestructures sense tenir suficients ingressos. El recurs a l’endeutament fou la sortida d’emergència, fins arribar a una situació crítica, en la que molts es troben avui en dia.
Si a tot plegat, hi afegim l’impagament per part de l’Estat o les Autonomies de deutes envers els municipis, es pot comprendre el final de tot plegat.
Un ajuntament no pot fer suspensió de pagaments, però sí trobar-se com si hi estès. En aquests moments hi ha 4.622 ajuntaments que s’han acollit al Reial Decret d’ajudes per pagar deutes pendents ( dels 8.100 existents a tot Espanya).
L’Estat ha habilitat uns crèdits per liquidar aquests deutes, però el que pocs es pregunten, és com es retornaran, i quines condicions ha imposat als ajuntaments per poder-s’hi acollir. La realitat és dura, molt dura, perquè suposa una clara intromissió de l’Estat en l’autonomia municipal. Sota l’excusa de l’ajuda, hi va tot un reguitzell d’imposicions, regulacions i normatives que deixen la Carta Magna dels ajuntaments en paper mullat.
Molts dels ajuntaments endeutats, ho estan per culpa de les altres administracions que no han pagat a temps. Altres, ho estan per mala gestió. No pot ser que aquests, causin un dany enorme sobre la resta de municipis, que veuen com es retallen competències municipals, i els polítics queden supeditats a tècnics i funcionaris. La democràcia es sustenta sobre la capacitat dels polítics per decidir. Son els qui han estat elegits pel poble. No pot ser que ara des del Ministeri d’Hisenda, vulguin convertir els Consistoris en consells d’administració, executors d’unes decisions implacables i intocables.
Si aquesta via es consolida, a les properes eleccions municipals, molts possibles candidats poden optar per dir “que governin ells”.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de la Federació XI del PSC