Joan Roma

FORTS AMB ELS FEBLES Si algú tenia algun dubte sobre les grans diferències entre un govern d’esquerres i un de dretes, pot veure-ho en viu i en directe. I tot i que alguns juguen més amb sentiments i banderes, la realitat pura i dura és la que estem vivint actualment, tant a nivell d’Espanya com de Catalunya. A nivell d’Espanya amb majories aclaparadores en la majoria d’institucions, permet no haver d’amagar les decisions contingudes o no en el programa del PP. Això, una vegada passades les eleccions no té cap mena d’importància. Es diu, que la realitat ha canviat, o que han trobat les coses pitjor del que es pensaven, i la justificació ja està donada. No importa, trencar la confiança dels ciutadans, i fer créixer la desconfiança en els polítics. S’ha aconseguit el que es pretenia, i ja està. Amb tot, el que més indigna de la dreta és l’exhibició de força, però no cap els poderosos, sinó cap els febles, els petits, els més indefensos. Ho podem veure, d’una manera tant palpable a Espanya com a Catalunya. Si ens fixem en les decisions preses per uns i altres, al final els que reben son sempre els mateixos. Els més febles, els que tenen nòmina, els treballadors, en el sentit més ampli, laborals, funcionaris, o autònoms. Res de tocar els poderosos. Aquests poden continuar amb tranquil.litat els seus negocis i fins i tot han vist anul.lat l’impost de successions en un dels moments més greus de la crisis econòmica. Semblaria que , com a mínim, podien haver esperat a superar el moment més crític. Doncs, no, aquest compromís electoral s’havia de complir urgentment, i ara podem veure com a Catalunya es preveu la imposició d’un cànon per medicament, en una mesura que permetrà ingressar menys de la meitat del que donava l’impost de successions. En resum, es preveu una mesura contra els febles per ingressar vuitanta o noranta milions d’euros i se’n perdonen dos-cents cinquanta als més rics. Tot un model d’injústicia social, agreujat per altres mesures procedents del govern central que també vol imposar un altre cànon als medicaments que pot suposar entre vuit i divuit euros al mes. I es donen exemples de que al cap i a la fi això representen quatre o cinc cafès , etc. Tota una mostra de falta de sensibilitat i coneixement de les greus dificultats de la immensa majoria de pensionistes, o famílies en dificultats. Es diu que una petita puja de l’electricitat, o del gas, del telèfon, un cànon per medicaments, un altre per una altra cosa, tot sembla caber-hi en una pensió de sis o set-cents euros, o en ajuts similars. Com a socialista no estic content de moltes de les coses fetes per l’anterior govern central o pels governs d’esquerres a Catalunya. No es va ser prou contundent ni prou fort, contra els poderosos, i es varen permetre sous d’escàndol en àmbits financers, bancaris , o contra lobbys, i polítiques europees mal encaminades. Però del que estic segur és que mai un govern socialista hagués emprès les retallades que s’estan fent actualment a Catalunya i Espanya. Austeritat , sí, retallades en àmbits i sectors prescindibles, sí, però mai exhibicions de força contra els més febles. De fet, els governs anteriors ja varen prendre decisions contundents en determinats aspectes, però l’estat del benestar era intocable. Els qui tenim càrrecs institucionals sabem que tant important és saber estalviar i gestionar, com aconseguir nous ingressos de bosses no prou ben explorades. I en la lluita contra el frau fiscal hi ha una bossa immensa de possibilitats d’aconseguir nous ingressos, i la imposició de nous impostos sobre les grans fortunes, els grans patrimonis, o les grans successions podrien aportar prou diners com per evitar els atacs als més desfavorits. Governar només a base de retallades ho pot fer qualsevol tècnic. Hem elegit, suposadament polítics, que han de fer política i política sàvia i valenta. Un govern ha de ser fort envers els poderosos. Ha de ser capaç de marcar línies contundents, i innovadores. En moments de crisis s’han de cercar noves oportunitats i impulsar les inversions. I que això es pot fer ens ho demostrarà França, dintre de poques setmanes, si els ciutadans tenen la saviesa de continuar apostant pel partit socialista i pel seu candidat a president , François Hollande. La seva aposta és construir un govern fort, per contrarestar les polítiques de dretes, vinguin del propi país o de la UE, encarnada fins ara per Merkel i Sarkozy. De moment aquí, el que veiem és la plasmació dels principis de dreta més elementals. Governs forts amb els febles i febles envers els forts. Joan Roma i Cunill, President Consell Federació XI del PSC