Joan Roma

ENDREÇAR EL PAÍS.
En contra d’algunes afirmacions fetes, la comarca del Berguedà sempre s’ha “venut” com un sol territori , a nivell turístic, o a d’altres nivells. El fet d’existir dos àmbits de gestió turística, no significava cap “trencament” territorial. I la prova en son totes les assistències a fires, mercats, esdeveniments de tot tipus, aquí o a fora.
I a la vista d’algun entestament en aquest sentit, ja fa 4 anys que s’acordà la unificació de gestió si es creia oportuna. I sempre la decisió ha estat en mans de CiU perquè, sempre ha estat aquesta força política la que ha tingut majoria absoluta, per dur-ho a terme.
Dit això, ens hauríem de preocupar molt més per temes essencials pel bon funcionament d’un àmbit fonamental per l’economia de la comarca, com és el turístic, en les diverses vessants: segona residència, turisme rural, càmpings, senderisme, turisme cultural, esportiu, de lleure, gastronòmic, etc.
I el primer que la gent vol veure és un paisatge ben cuidat. Tots els que han viatjat una mica tenen com model Suïssa, Àustria, països nòrdics, etc. Però també, França, Alemanya i d’altres que tenen clares les idees en matèria de territori. I cuidar el territori vol dir un munt de coses que aquí no tenim prou clares.
La netedat no l’hem d’entendre només en que els nostres pobles estiguin nets de brutícia genèric. Es a dir, no tenir papers per terra, o qualsevol altre tipus de deixalles, sinó altres qüestions igualment importants.
D’entrada hem d’evitar la presència de “patis de darrere” en molts llocs de la comarca. Qui passi per l’Eix del Llobregat podrà contemplar alguns trams amb barraques , a banda i banda de la carretera. El terme “barraca” és molt ampli i generós, perquè en la majoria de casos estem parlant de portes velles, cartrons, uralites, fustes, etc, etc, de manera que la sensació de tercermundisme és present en llocs emblemàtics.
Sé per pròpia experiència que no és fàcil trencar aquest costum de tenir un hort, i automàticament posar-hi una barraca per guardar les eines, i uns bidons per aprofitar l’aigua de pluja, i uns plàstics per preservar la collita del fred, etc, però hem d’evitar la proliferació d’aquest “paisatge” en una comarca que vol viure del turisme.
Hem de facilitar la neteja d’altres indrets, i treure “estris” del territori. Tenim multitud de cases de pagès, amb tractors vells, cotxes atrotinats, arades inservibles,etc, com “paisatge” de benvinguda.
Senyalització comuna, facilitadora per arribar als llocs buscats. Tenim massa diversificació de senyals, i en falten en multitud de llocs. L’ideal seria arribar a la unificació, no solament comarcal, sinó nacional de la senyalització. Altres països ho han aconseguit. Aquí , fins ara ha estat impossible.
Coordinació institucional i empresarial, sense pretensions que uns paguin i els altres manin, com hem vist en reiterades ocasions. Els ajuntaments son indispensables per impulsar les actuacions en l’àmbit turístic i els empresaris han de saber implicar-se, sense imposicions ni defensa d’interessos particulars. La promoció ha de ser conjunta i global. Només així aconseguirem millorar la situació present. Estem a l’espera d’anar per aquest camí.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.