Joan Roma

POQUES OBRES, MOLTS SERVEIS
Trenta-dos anys després de les primeres eleccions municipals, toca un canvi radical en la campanya electoral i en l’ordre de prioritats dels programes electorals . Si fins ara tots els grans compromisos electorals es traduïen en obres, ara, és l’hora del manteniment i els serveis municipals.
Hem tingut anys d’una gran bonança econòmica i facilitat de treure subvencions de totes les institucions. Era fàcil anar a les Diputacions, a la Generalitat, Estat Central i finalment a la UE per aconseguir ajuts per les més variades obres, infraestructures i equipaments. Per un lloc o altre, sempre hi havia alguna convocatòria, o alguna escletxa que permetia entrar-hi una petició. I sempre s’aconseguia poc a molt per dur a terme aquell projecte concret.
No importava que l’ajut fos d’un 30,40 o 50 % , sempre s’acceptava la subvenció i la resta es cobria amb altres ajuts públics, o amb un crèdit. Així, doncs, durant aquests 32 anys de democràcia municipals els ajuntaments han anat a un ritme trepidant. Només aquells governats per alcaldes ganduls, o amb secretaris mandrosos, varen desaprofitar les grans oportunitats.
Es cert que durant aquest llarg període varem tenir alguna etapa menys “generosa”, però en principi el temps de les “vaques grasses” ha tingut una molt llarga durada. Però, algun dia havia de flaquejar. El que no preveiem era topar amb una crisis que ha fet parar en sec. I qui no s’hi ha preparat ara, tindrà problemes greus. Els deures toca fer-los quan els núvols comencen a aparèixer, no quan tenim la pluja al damunt. I massa ajuntaments han esperat massa a obrir el paraigües.
La conseqüència la veiem per tot arreu, en forma d’aturada de cop de les obres, i la supressió de molts serveis. Queda però una feixuga feina, com és la de fer el manteniment de tot el que s’ha construït fins ara. I sobretot, toca decidir de quines coses podem prescindir i de quines,no.
Aquí entra la gran política en joc. Es fàcil governar amb diner, però se n’ha de saber molt, quan n’hi ha poc. I aquí entra la ideologia d’un partit o d’un altre, i les sensibilitats. Ja ho veiem a la Generalitat , governada per un partit de dretes. Perquè en diem de dretes, perquè no té la sensibilitat de les esquerres. Ells poden retallar a sanitat, a ensenyament, a serveis socials. Els socialistes, comencem a retallar per altres sectors i conceptes i deixem pel final retocar l’estat del benestar. Aquesta és la gran diferència entre dretes i esquerres.
Ho podreu veure en els programes electorals. De ben segur el programa per Solsona del PSC contemplarà les prioritats dirigides a les persones, sobretot les més necessitades. Impulsarà nous serveis, i en cap cas, en suprimirà cap dels considerats essencials, perquè son l’anima del partit. I es pot fer amb una bona gestió i prescindint de despeses no rellevants. Hem d’estrènyer el cinturó però mai ofegar els àmbits més indispensables que garanteixen una vida adequada als solsonins.
Mireu bé els programes electorals, i sobretot les persones que els han de dur a terme. La credibilitat és fonamental, i en el cas dels socialistes, s’ha apostat per una candidatura àmplia i representativa de la ciutat. Es la millor manera per conèixer de prop les necessitats i actuar en conseqüència. I el pes del PSC en el proper govern, pot donar sortida a un govern de progrés, clarament capaç de travessar la crisis, sense posar en perill les conquestes aconseguides.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC