Joan Roma

QUÈ , COM , QUAN ?
Hi ha diverses maneres de redactar programes electorals. Partits, sense expectatives de govern es poden permetre fer cartes als Reis, llargues, àmplies i sense dades precises. Difícilment governaran i per tant no ve d’aquí, o si governen , sempre tindran motius per dir que no han complert, per culpa dels altres socis de govern.
Una altra cosa és pels partits amb responsabilitats de govern, o que les poden tenir arran les eleccions. El programa pot ser ambiciós, però alhora realista. Es a dir, executable. Del contrari, els ciutadans seran enganyats i s’afegiran a la munió de desencantats per promeses incomplertes.
En principi, tots els programes electorals, redactats honestament han de ser complibles i sinó es compleixen s’han d’explicar les causes. Ara mateix, la duresa de la crisis no ha permès dur a terme tot un seguit d’actuacions programades. Si s’explica, la gent ho entén i no se sent enganyada. Causes majors ho han impedit. Però, no serà així si l’incompliment es generalitza o afecta a promeses que ja des d’ara es veuen impossibles de complir.
Els qui som alcaldes, des de fa uns anys, ens presentem amb programes electorals fets tocant de peus a terra. Han passat ja a la història, programes que eren inviables tant pel cost, com pels terminis. Sempre n’hi haurà alguns que copiaran aquells esquemes, però cada vegada menys. No és de rebut prometre coses que no se sap qui les pagarà, ni quan es podran realitzar. Quatre anys passen de pressa i sinó es té tot força planificat i estudiat no hi ha temps material per dur-ho a la pràctica, ni que es tinguin els diners.
Què passa, doncs, a la precampanya de les eleccions al Parlament ? Veiem , massa sovint promeses irrealitzables, sense dades, sense dates i sense explicar les vies per arribar-hi. Es a dir, es diu el “què”, però s’obvia el “com” i el “quan”. Això no és mínimament seriós. Tothom sap fer una llista de “quès”. Coses que voldríem fer, construir, instal•lar o equipar, però la dificultat rau en el “com” i en el “quan”.
Es molt fàcil prometre rebaixar la xifra d’aturats a la meitat ,en quatre anys, però Artur Mas no diu com ho farà. Simplement amb paraules, bons desitjos o anuncis, el resultat no s’assolirà. Tothom voldria aconseguir-ho i si algú tingués la vareta màgica, la faria servir.
En pocs dies i en sectors molt diversos, Artur Mas , ha prodigat els grans anuncis i les grans inversions, però mai explica com els durà a la pràctica i menys quan podrien ser realitat, perquè una cosa va estretament lligada a l’altra.
Per contra, aquests dies he estat estudiant la proposta de programa electoral socialista, i es situa en l’altre extrem del de CiU. Es la demostració de com es fa un programa electoral des del govern i com se’n fa un altre des de la oposició. El programa electoral socialista està ple de compromisos clars i molt ben detallats. Els terminis per dur-los a la pràctica i la forma de finançar-los.
Es evident que s’ha fet per governar i per continuar actuant amb serietat. Tot i la crisis , la major part del programa electoral del PSC s’ha dut a terme, durant aquest mandat. S’ha explicat el què i perquè no s’han pogut realitzar determinats projectes, i quan serà possible dur-los a la pràctica. La serietat comença per mirar si els programes electorals porten el “què”, el “com” i el “quan”. Sinó poca credibilitat poden tenir.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC