Joan Roma

SEGELL PERSONAL, PROJECTE COL·LECTIU
Els alcaldes i diputats celebrem enormement el fitxatge de polítics provinents del món municipal com a Consellers de la Generalitat perquè tenen un comportament i comprensió dels problemes força diferents dels qui no han estat al capdavant de la gestió municipal. Son més propers i més flexibles en les seves posicions i per tant, més propensos a la recerca de vies de consens, amb propis i estranys. Una virtut clarament positiva en tota persona rellevant d’un govern.
Aquest és el cas de Jordi Valls. Té una llarga trajectòria municipal que serà la millor base per encarar el nou repte que li ha encomanat el President de la Generalitat.
I amb ell arriba el relleu a la alcaldia. I alguns es poden preguntar si el seu successor serà capaç de igualar, o fins i tot millorar la seva trajectòria. El temps ho dirà ,però jo no en tinc cap dubte.
Els partits seriosos i potents, sempre preparen les candidatures preveient diferents eventualitats. Des de les més negatives i tràgiques, a les més positives i festives, com és en aquest cas, en que el cap de llista és cridat a les més altes responsabilitats. Darrere del primer sempre s’hi posa una o dues persones, com a mínim, capaces de substituir-lo.
I així es va fer a Manresa, com així s’ha fet en multitud d’altres pobles i ciutats de Catalunya. Només falta veure els relleus efectuats en els darrers mesos per constatar aquesta realitat.
Pels qui ja portem uns anys en política i a més ,hem estat responsables de preveure aquestes eventualitats de les que abans parlava, no tenim cap dubte de que la eventualitat a Manresa queda perfectament coberta.
Es el que el PSC ha fet sempre. Varem tenir a Joan Cornet com a primer alcalde de la democràcia recuperada i tothom li reconeixia uns mèrits i virtuts difícilment superables. Quan el dubte planava sobre el successor va aparèixer Jordi Valls. Un digne recuperador dels vells i joves projectes que va saber-se guanyar la confiança de la gent, primer a la oposició i després en el govern. I ara toca jugar a Josep Camprubí. En “Pitus” pels amics i companys. Un digne successor que pren el relleu en un dels moments més dolços per la ciutat, a nivell d’empenta i rellevància. Està preparat pel repte.
El conec des de fa més de dotze anys i l’eficàcia demostrada a tot arreu on ha estat és la seva millor carta de presentació. No hi haurà cap mena de transició ralentitzada. Pot continuar la velocitat de creuer que la ciutat porta des de fa una colla d’anys.
I en matèria de relleus hi ha uns quants exemples que el socialisme ha sabut resoldre magníficament. Només cal pensar en el de Pasqual Maragall substituint Narcís Serra a l’ajuntament de Barcelona, o Celestino Corbacho a l’Hospitalet rellevant a Pujana, o Bartomeu Muñoz a Santa Coloma rellevant a Manuela de Madre,etc.
I és que cada alcalde imprimeix el seu segell personal a l’equip de govern que presideix, però forma part d’un projecte col·lectiu que està per damunt d’ell i permet enllaçar una etapa i una altra sense solució de continuïtat. Som peces d’un engranatge democràtic que permet mantenir un esperit i un treball a favor de la ciutat o poble que presidim i ens fa feliços veure que qui ve al darrere pot agafar el testimoni i continuar la feina feta i millorar-la.
Els manresans poden estar segurs de que la candidatura socialista de 2003 estava pensada i preparada per fer algun relleu si arribava el cas. Aquest s’ha produït i podran comprovar com el nou alcalde, en Josep Camprubí està sobradament capacitat per exercir el seu càrrec, a nivell de ciutat, però també com a impulsor de la idea i proposta d’un rellevant paper a nivell territorial de Catalunya Central i de tot el país.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC.