Friday, April 07, 2006
EQUIPARAR SERVEIS DE CIUTAT A PAGÈS
Una de les queixes més sovintejades dels alcaldes de pobles petits,situats en el món rural és que els serveis bàsics que hem de donar als nostres ciutadans costen molt més que a la ciutat, i no sempre els podem donar en unes condicions mínimes de qualitat i seguretat.
Aquesta vella reivindicació comença a fer-se realitat en diferents aspectes fonamentals. Ho veiem al Solsonès i ho veurem a nivell de tot Catalunya. Fa ben pocs dies s’ha donat a conèixer l’acord del Consell Comarcal amb Política Territorial per destinar 12 milions d’euros a arranjament de camins. Tant Política Territorial com el DARP han incrementat de manera notable les partides per aquest concepte i es preveu que en 3 o 4 anys totes les cases de pagès habitades puguin estar connectades per camins pavimentats.
Es una necessitat que facilita la vida a pagès i la millora enormement. Cal dir també que a les modalitats d’asfaltat i pavimentat se n’hi afegeix una altra que cal tenir molt en compte i que hauria de ser cada vegada més habitual.
Es tracta de l’ús de “àrids reciclats”. Es a dir, material provinents d’enderrocs de cases i edificis en general que una vegada triat i triturat es converteix en un producte ideal per la compactació de camins. Es un producte ja molt utilitzat a d’altres països europeus i que aquí es vol potenciar immediatament. Tenim una planta a Callús i dintre de poc n’hi haurà una dotzena més a tot Catalunya. El resultat final és realment bo i no té tant impacte paisatgístic com l’asfaltat.
Continuant amb altres serveis, també dintre de poc la comarca disposarà de la famosa banda ampla rural. Un sistema ràpid i eficaç de comunicació que ens equipararà a altres serveis similars de zones urbanes.
En quan a xarxa d’aigua ,també els nous projectes contemplen portar aigua a tots els nuclis habitats i a les cases de pagès, a uns preus raonables, sempre i quan les aportacions municipals siguin prou altes. I els ajuntaments tenim a les Diputacions, o la Generalitat per obtenir ajuts complementaris quan sols no hi arribem.
Pel que fa a la electricitat, també el Pla d’ Electrificació Rural del Departament de Treball i Indústria ha doblat les seves aportacions de manera que és fàcil aconseguir el 50% del cost del projecte i repartir entre ajuntaments i propietaris l’altra cinquanta per cent.
Podria continuar amb algun altre servei com telèfon que també ha millorat les condicions de cobertura i línia. Però l’important és que hi ha un canvi de mentalitat en el govern que fa que el món rural finalment hagi trobat qui el defensi. I sobretot que s’hagi decidit que convé millorar-lo per poder-lo protegir.
Queda encara molt per fer. Dintre de poc tindrem una reunió amb el Departament de Salut per estudiar la organització del servei en nuclis rurals dispersos. No és fàcil distribuir els recursos en un territori tant gran i poc habitat. Per això cal buscar noves fórmules pràctiques i ràpides per poder arribar a tot arreu. El mateix cal dir de Educació o Benestar Social.
Però bé, com alcalde d’ un poble petit i diputat al Parlament un grapat d’anys puc assegurar que les condicions actuals son sensiblement millor que les passades i que els recursos que ara reben els ajuntaments comencen a anar pel bon camí. Sobretot pel que fa a aportacions directes del Govern Central i de la Generalitat en forma de fons de cooperació que podem gastar com millor creiem necessari. Els augments dels darrers anys se situen a l’ entorn del 8 o 9% en el cas del Govern Central i del 30 o 40 % en el cas de la Generalitat. En uns quants anys més podrem tenir els diners necessaris per mantenir adequadament els serveis municipals sense els problemes del passat o encara del present.
I finalment el que tots volem és que aquí puguem tenir uns serveis similars als que poden tenir en qualsevol altre lloc del país. No sembla pas gaire revolucionari, però fins ara estàvem lluny d’aconseguir-ho. Ara ens hi acostem ràpidament.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC.
Una de les queixes més sovintejades dels alcaldes de pobles petits,situats en el món rural és que els serveis bàsics que hem de donar als nostres ciutadans costen molt més que a la ciutat, i no sempre els podem donar en unes condicions mínimes de qualitat i seguretat.
Aquesta vella reivindicació comença a fer-se realitat en diferents aspectes fonamentals. Ho veiem al Solsonès i ho veurem a nivell de tot Catalunya. Fa ben pocs dies s’ha donat a conèixer l’acord del Consell Comarcal amb Política Territorial per destinar 12 milions d’euros a arranjament de camins. Tant Política Territorial com el DARP han incrementat de manera notable les partides per aquest concepte i es preveu que en 3 o 4 anys totes les cases de pagès habitades puguin estar connectades per camins pavimentats.
Es una necessitat que facilita la vida a pagès i la millora enormement. Cal dir també que a les modalitats d’asfaltat i pavimentat se n’hi afegeix una altra que cal tenir molt en compte i que hauria de ser cada vegada més habitual.
Es tracta de l’ús de “àrids reciclats”. Es a dir, material provinents d’enderrocs de cases i edificis en general que una vegada triat i triturat es converteix en un producte ideal per la compactació de camins. Es un producte ja molt utilitzat a d’altres països europeus i que aquí es vol potenciar immediatament. Tenim una planta a Callús i dintre de poc n’hi haurà una dotzena més a tot Catalunya. El resultat final és realment bo i no té tant impacte paisatgístic com l’asfaltat.
Continuant amb altres serveis, també dintre de poc la comarca disposarà de la famosa banda ampla rural. Un sistema ràpid i eficaç de comunicació que ens equipararà a altres serveis similars de zones urbanes.
En quan a xarxa d’aigua ,també els nous projectes contemplen portar aigua a tots els nuclis habitats i a les cases de pagès, a uns preus raonables, sempre i quan les aportacions municipals siguin prou altes. I els ajuntaments tenim a les Diputacions, o la Generalitat per obtenir ajuts complementaris quan sols no hi arribem.
Pel que fa a la electricitat, també el Pla d’ Electrificació Rural del Departament de Treball i Indústria ha doblat les seves aportacions de manera que és fàcil aconseguir el 50% del cost del projecte i repartir entre ajuntaments i propietaris l’altra cinquanta per cent.
Podria continuar amb algun altre servei com telèfon que també ha millorat les condicions de cobertura i línia. Però l’important és que hi ha un canvi de mentalitat en el govern que fa que el món rural finalment hagi trobat qui el defensi. I sobretot que s’hagi decidit que convé millorar-lo per poder-lo protegir.
Queda encara molt per fer. Dintre de poc tindrem una reunió amb el Departament de Salut per estudiar la organització del servei en nuclis rurals dispersos. No és fàcil distribuir els recursos en un territori tant gran i poc habitat. Per això cal buscar noves fórmules pràctiques i ràpides per poder arribar a tot arreu. El mateix cal dir de Educació o Benestar Social.
Però bé, com alcalde d’ un poble petit i diputat al Parlament un grapat d’anys puc assegurar que les condicions actuals son sensiblement millor que les passades i que els recursos que ara reben els ajuntaments comencen a anar pel bon camí. Sobretot pel que fa a aportacions directes del Govern Central i de la Generalitat en forma de fons de cooperació que podem gastar com millor creiem necessari. Els augments dels darrers anys se situen a l’ entorn del 8 o 9% en el cas del Govern Central i del 30 o 40 % en el cas de la Generalitat. En uns quants anys més podrem tenir els diners necessaris per mantenir adequadament els serveis municipals sense els problemes del passat o encara del present.
I finalment el que tots volem és que aquí puguem tenir uns serveis similars als que poden tenir en qualsevol altre lloc del país. No sembla pas gaire revolucionari, però fins ara estàvem lluny d’aconseguir-ho. Ara ens hi acostem ràpidament.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC.
# posted by joanroma @ 3:40 AM 
