Joan Roma

EN LA RECTA FINAL
Força cansats tots plegats pel llarg camí de l’ Estatut, arribem a la recta final. Queda el debat i votació en el Senat i el Referèndum popular,inicialment previst pel 18 de juny, però lligat a les vicissituds de la Cambra alta.
I no tot està dat i beneit. La composició del Senat és extraordinàriament ajustada, en quan a posicions favorables o contràries a l’ Estatut. En aquest cas ERC pot decantar la balança cap una banda o cap una altra. I si la votació fos contrària a la aprovació, el text hauria de retornar al Congrés de Diputats, amb tot el que això significa de pèrdua de temps i reconeixement d’una profunda crisi en el panorama català.
Aquests dies es celebren els dos anys de govern socialista a Madrid i poc més de dos anys aquí a Catalunya. La realitat en un lloc i altre és ben complexa i difícil, però extraordinàriament crispada allà.
Es fàcil dir que no importa aprovar un text fonamental com l’ Estatut amb un 56% de suport al Congrés de Diputats ,i amb un 51% al Senat ( si tot va bé). El cert és que a tot arreu es procura arribar a grans consensos quan es tracta de temes essencials com és la organització territorial de l’ Estat. I l’ideal hagués estat un acord amb el vist i plau dels dos grans partits estatals: el PSOE i el PP.
Aquí com en altres coses ,som diferents. Ha estat impossible negociar i pactar amb el PP. No ho han volgut i per tant intentar-ho hagués allargat el procés d’una manera indefinida i amb un fracàs estrepitós, al final. Però que ningú oblidi que el panorama és delicat i excepcional.
Precisament aquesta excepcionalitat hauria de ser suficient per fugir de posicions numantines. Els avenços aconseguits, pactats i ja aprovats en el Congrés justifiquen àmpliament la feina feta i el vot afirmatiu. Pretendre anar més lluny i enfurismar encara més les relacions amb el PP pot engrescar a alguns ,però és estèril a efectes pràctics.
Cada Estatut, com cada Constitució és fruit del moment polític en que ha estat redactada i pactada. Res és etern ni pot ser traslladat a d’altres temps i moments. El text consensuat i pactat fins ara, és precisament el resultat de la difícil situació política i suposa un avenç molt més important del que era previsible o esperable, vistes les dificultats.
Ha tingut un cost enorme pel President Zapatero i per tot el PSOE. Els socialistes catalans som conscients del repte que ha suposat el compromís del president i la valentia que ha tingut a l’hora de tirar endavant una proposta d’ Estatut que suposa en realitat avançar en un federalisme clar de l’ Estat.
No es pot ser frívol i pensar que apretant una mica més es pot anar més lluny. Hi ha coses que al final, apretant per una banda i l’altra, s’acaben trencant. I no crec que ningú mínimament sensat ho vulgui.
A dia d’avui, l’aconseguit és molt més ambiciós del que molts pensàvem un any enrere. Hem entrat ja en la recta final. Es qüestió de pocs dies tenir la aprovació en el Senat i poder portar el text a referèndum. I tampoc ,aquest és un repte fàcil. Hem de promoure una participació gran i un resultat esplèndid. Només faltaria que el suport popular fallés en un moment essencial com aquest. I perquè tothom ho tingui clar és indispensable que el govern vagi unit. Fer experiments en un tema com aquest és el menys indicat.
I és evident que ERC no ho té fàcil, però en política res és senzill. Entre el que voldríem i el que tindrem pot haver-hi una certa distància, però entre el que tenim i el que tindrem queda clar que la millora és més que evident. I una cosa vol la gent és que tothom es mulli i deixi clares les seves posicions. I el deure de tot ciutadà és anar a votar. Hem estat massa temps sense poder exercir els nostres drets com perquè ara no es cregui important fer-ho. Que cadascú digui el que pensa fer i com gestionarà el resultat.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC.