Tuesday, April 04, 2006
EN EL MATEIX SAC
Portem uns dies plens de noticies sobre l’escandalosa conducta dels màxims responsables de l’ajuntament de Marbella, i com ja ens tenen acostumats molts mitjans de comunicació, tertulians i articulistes poc coneixedors del funcionament dels ajuntaments ,posen a tots en el mateix sac.
He escoltat autèntiques bestieses sobre el funcionament municipal ,especialment pel que fa a temes urbanístics ,amb una demostració clara de que molts parlen a tord i a dret sense un mínim coneixement del tema.
S’ha generalitzat la idea de que qualsevol alcalde o equip de govern pot modificar al seu gust o interès el planejament municipal, beneficiant o perjudicant uns o altres, segons simpaties o antipaties. O més greu encara , segons qui pagui comissions o no.
Es el que tenen de perjudicials casos com el de Marbella. No solament causa destrosses en el propi municipi afectat que durant anys i anys en pagarà les conseqüències, sinó que embruta el conjunt. S’ha tardat una eternitat a actuar amb contundència. Es impensable esperar tants anys per actuar. Han fallat tots els mecanismes de control democràtic: des dels tribunals, a la resta d’organismes oficials que han de vetllar per la correcció del funcionament dels ajuntaments. Es digui tribunal de cuentas, Junta de Andalusia, Subdelegació de Govern,etc. No pot ser viure en la impunitat durant prop de quinze anys.
Però, és que hi ha altres casos no gaire lluny de Marbella en que la pressió urbanística és brutal i ha produït efectes contagiosos. Veiem comportaments inacceptables en alguns càrrecs municipals i ostentació de riquesa fins extrems mai vistos.
Les xifres que mouen aquestes operacions fa possible tota mena de situacions anormals i tendeixen a estendre’s cap altres municipis propers, com una taca d’oli que si no es talla a temps produeix efectes demolidors sobre la resta de municipis de l’àrea i finalment de tot Espanya.
I hem d’evitar ,no solament l’efecte contagi en les actuacions, sinó sobretot el descrèdit dels càrrecs municipals a nivell general. Els casos dels quals parlem han necessitat la participació i col.laboració de molts altres professionals. Siguin advocats, notaris, registradors de la propietat, funcionaris de diverses administracions,etc. Només així es poden entendre compres – vendes de vivendes construïdes sobre solars destinats a zones verdes o d’equipaments,etc,
Però Espanya té 8.142 ajuntaments, amb prop de 80.000 càrrecs públics. Que uns pocs hagin trencat les normes democràtiques i hagin caigut en la delinqüència no pot embrutar la noble feina del 99% restant que treballen,més ben dit treballem per millorar les condicions de vida dels nostres pobles i ciutats.
A Catalunya no hi ha cap cas similar, ni a la costa ni a la alta muntanya, zones amb altres pressions urbanístiques,però que estan sotmeses al control i supervisió de la Generalitat. Cap alcalde ni equip de govern pot emprendre una fugida embogida cap endavant en aquests temes perquè toparia amb els mecanismes convenients.
Massa coses han fallat a Marbella i entorn. També ara es comprenen les pressions per portar aigua de l’ Ebre i poder alimentar l’expansionisme embogit. Però, que ningú dubti de que la quasi totalitat dels càrrecs municipals hi son per idealisme. Per ganes de servei al poble o ciutat que els ha vist néixer o créixer i orgullosos de participar d’un projecte comú que porta el benestar als seus ciutadans. Això no és notícia diària, però aquesta és la realitat general dels qui estem al capdavant d’un ajuntament.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC
Portem uns dies plens de noticies sobre l’escandalosa conducta dels màxims responsables de l’ajuntament de Marbella, i com ja ens tenen acostumats molts mitjans de comunicació, tertulians i articulistes poc coneixedors del funcionament dels ajuntaments ,posen a tots en el mateix sac.
He escoltat autèntiques bestieses sobre el funcionament municipal ,especialment pel que fa a temes urbanístics ,amb una demostració clara de que molts parlen a tord i a dret sense un mínim coneixement del tema.
S’ha generalitzat la idea de que qualsevol alcalde o equip de govern pot modificar al seu gust o interès el planejament municipal, beneficiant o perjudicant uns o altres, segons simpaties o antipaties. O més greu encara , segons qui pagui comissions o no.
Es el que tenen de perjudicials casos com el de Marbella. No solament causa destrosses en el propi municipi afectat que durant anys i anys en pagarà les conseqüències, sinó que embruta el conjunt. S’ha tardat una eternitat a actuar amb contundència. Es impensable esperar tants anys per actuar. Han fallat tots els mecanismes de control democràtic: des dels tribunals, a la resta d’organismes oficials que han de vetllar per la correcció del funcionament dels ajuntaments. Es digui tribunal de cuentas, Junta de Andalusia, Subdelegació de Govern,etc. No pot ser viure en la impunitat durant prop de quinze anys.
Però, és que hi ha altres casos no gaire lluny de Marbella en que la pressió urbanística és brutal i ha produït efectes contagiosos. Veiem comportaments inacceptables en alguns càrrecs municipals i ostentació de riquesa fins extrems mai vistos.
Les xifres que mouen aquestes operacions fa possible tota mena de situacions anormals i tendeixen a estendre’s cap altres municipis propers, com una taca d’oli que si no es talla a temps produeix efectes demolidors sobre la resta de municipis de l’àrea i finalment de tot Espanya.
I hem d’evitar ,no solament l’efecte contagi en les actuacions, sinó sobretot el descrèdit dels càrrecs municipals a nivell general. Els casos dels quals parlem han necessitat la participació i col.laboració de molts altres professionals. Siguin advocats, notaris, registradors de la propietat, funcionaris de diverses administracions,etc. Només així es poden entendre compres – vendes de vivendes construïdes sobre solars destinats a zones verdes o d’equipaments,etc,
Però Espanya té 8.142 ajuntaments, amb prop de 80.000 càrrecs públics. Que uns pocs hagin trencat les normes democràtiques i hagin caigut en la delinqüència no pot embrutar la noble feina del 99% restant que treballen,més ben dit treballem per millorar les condicions de vida dels nostres pobles i ciutats.
A Catalunya no hi ha cap cas similar, ni a la costa ni a la alta muntanya, zones amb altres pressions urbanístiques,però que estan sotmeses al control i supervisió de la Generalitat. Cap alcalde ni equip de govern pot emprendre una fugida embogida cap endavant en aquests temes perquè toparia amb els mecanismes convenients.
Massa coses han fallat a Marbella i entorn. També ara es comprenen les pressions per portar aigua de l’ Ebre i poder alimentar l’expansionisme embogit. Però, que ningú dubti de que la quasi totalitat dels càrrecs municipals hi son per idealisme. Per ganes de servei al poble o ciutat que els ha vist néixer o créixer i orgullosos de participar d’un projecte comú que porta el benestar als seus ciutadans. Això no és notícia diària, però aquesta és la realitat general dels qui estem al capdavant d’un ajuntament.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC
# posted by joanroma @ 2:07 AM 
