Joan Roma

ADEU A UN ADVERSARI
Com a tants d’altres m’ha sobtat l’ anunci de retirada de la vida política de Ballabriga, simplement perquè no en sabia res ni me l’esperava abans de acabar l’actual legislatura del Parlament de Catalunya.
Però tard o d’hora a tots ens toca pensar en la retirada. I és que la nostra generació hem tingut una vida política força inusual a nivell de Europa. L’hem començada molt aviat i en 25 anys hem fet un recorregut que en molts altres països , de llarga tradició democràtica , ha necessitat 40 o 50 anys. De manera que es retiren als setanta o setanta-cinc anys amb el recorregut fet per nosaltres.
De fet la velocitat dels canvis a Catalunya i Espanya ha estat trepidant en aquests prop de 30 anys de democràcia. Cap altre país ha fet tant en tant poc temps. S’ha de viatjar i conèixer altres realitats per comprovar-ho, però aquesta és la realitat.
Hem anat a marxes forçades a l’hora de canviar els ajuntaments, la Generalitat, l’ Estat i la nostra generació hem estat els motors d’aquest canvi. Ara venen els nous. I els que ja hem passat dels cinquanta toca girar pàgina i dedicar-se a d’altres temes, com en el cas de Ballabriga o iniciar la retirada, d’una manera ordenada i deixant els adequats relleus a tot arreu. Aquest és el meu cas.
Ningú podrà negar que els canvis en aquests anys han estat espectaculars, a tots els nivells. Els qui hem estat protagonistes, en uns càrrecs o altres, en podem estar orgullosos i és lògic que deixem pas a les noves generacions perquè agafin el relleu i intentin continuar la feina, i a ser possible, la millorin. Es llei de vida, i així ha estat al llarg de tota la història. I la història acaba fent justícia de la feina feta.
Amb Ballabriga hem tingut llargs períodes de discrepàncies , a nivell comarcal, primer i nacional, després, però mantenint sempre el respecte institucional . Ell representava el govern i a mi em tocava fer d’oposició. Ara ha estat a l’inrevés ni que sigui per poc temps. Però no hem posat en les discrepàncies barreres que no permetessin acords quan eren raonables i positius pel territori que defensem.
Es complicat fer valoracions de temes encara tant recents. Sempre és millor la llunyania temporal i fins i tot territorial per ser més objectius, però s’ha de reconèixer que Solsona i el Solsonés ha obtingut bons rendiments d’algunes de les actuacions del Ballabriga, president del Consell Comarcal i del Ballabriga ,Director General.
En això s’ha de donar la raó a la dita popular de que tothom procura per casa, i és lògic que si tens un càrrec el puguis fer servir per millorar les condicions del teu territori. En aquest cas algunes actuacions del Consell Comarcal han servit per millor clarament les condicions de vida dels solsonins, de la capital i de la comarca. El mateix podem dir de la creació de Consorci Tecnològic o del CEDRICAT , o de la Mancomunitat.
Una altra cosa seria la qüestió del funcionament intern i extern de CiU, o les relacions entre partits, o la pervivència d’ uns comportaments caciquils en representants de CiU que han operat al llarg de tot aquest temps i que han estat recolzats i incentivats pel propi govern comarcal, o nacional en temps de governs convergents.
En tota gestió i en tota trajectòria hi ha clarobscurs més destacats per uns o menys valorats per altres. Ara, és cert que la retirada de Ballabriga representa girar pàgina a tota una etapa i iniciar-ne una altra. El seu pes i poder de decisió ha estat determinant en la majoria de casos. I no té relleu. O almenys no en aquest nivell . I això és bo per la comarca. Crec sincerament que la dinàmica municipal i comarcal anirà per altres camins arran la seva retirada. I tot i que sempre tindrà la temptació d’intervenir, mai es tenen les mateixes eines i possibilitats que quan estàs en actiu.
Per tant, com adversari de molts anys, reconec públicament la bona tasca feta, salvaguardant aquells aspectes de funcionament intern que sempre he atacat i he criticat de CiU. I li desitjo una llarga i intensa vida en la nova etapa “civil” que inicia ara.