Joan Roma

QUAN EL RIDÍCUL ARRIBA ALS JUTJATS. Els qui vam conèixer i tractar el President Terradellas, recordem una de les seves sentències més exitoses: en política es poden cometre errors, però mai fer el ridícul. Doncs, bé, tenia molta raó i la mateixa sentència es pot aplicar a gairebé totes les professions. Ara mateix, penso en un dels àmbits més “sagrats” en un estat de dret: els tribunals. Tota la carrera judicial forma part del tercer poder, en un estat democràtic. Un poder essencial perquè garanteix el normal i legal funcionament de totes les institucions, i amb elles les persones a nivell individual i col•lectiu. El seu poder, ha de ser degudament exercit amb un escrupolós respecte a la presumpció d’innocència i a la reserva de les investigacions, per a no condemnar abans de sentenciar. Es diu que la Justícia ha de ser cega davant qualsevol qüestió, per evitar discriminacions i diferències amb uns o altres investigats. Bé, tot això, ho hem llegit, escoltat i repetit munts de vegades, davant situacions que no sempre hem entès. I si no ho enteníem temps enrere, ara mateix, estem desconcertats, desorientats per no dir directament indignats davant situacions que mostren clarament un decantament polític descarat, a favor d’uns i en detriment d’altres. I el ridícul, per no dir paraules més gruixudes, campa per tot arreu. Son a desenes els casos de jutges i magistrats, fins i tot sales senceres de tribunals que no tenen cap por al ridícul i inicien investigacions, amb tota mena d’informes i tràmits que son filtrats al cap de pocs minuts, sense que ningú intervingui per evitar-ho. Fan el ridícul ? Evidentment, perquè un jutge o magistrat incapaç de guardar i fer guardar silenci i confidencialitat, millor es dediqui a conrear tomàquets. Es va sentenciar tot un Fiscal General de l’Estat, per suposades filtracions d’ell o del seu entorn. Una sentència ridícula que faria riure sinó fos que va truncar la carrera d’un Fiscal innocent. Però, és que veiem instruccions de pa, sucat amb oli, que es deixen fer, sense que ningú intervingui. Hi ha un pacte de silenci i no intervenció, davant autèntiques bestieses processals. No ho dic jo, ho diuen multitud de juristes de prestigi amb aportació de proves. I el problema és que no fan només el ridícul un o dos, membres de la Judicatura. No, no, cada vegada hi ha més jutges i magistrats protagonistes de ridículs universals. No donaré la llista que s’ha d’anar ampliant cada setmana que passa, simplement els qui han portat els temes de la dona del president, mereixen ser estudiats a nivell mundial, pel ridícul que suposen la instrucció i mesures adoptades . I que s’imposin mesures cautelars com la retirada del passaport perquè no pugui fugir...és una astracanada difícil de superar. Però, sempre hi ha qui vol superar a l’anterior. I el substitut, del substitut, permet anar a Londres però no a Ankara, perquè aquí creu més fàcil fugir que allà. Francament, que cap nivell superior pari aquestes bestieses, dona la justa idea de la prepotència, i la intocabilitat amb la que actuen. No tenen cap mania a l’immens ridícul en que posen a la Justícia espanyola. Hora urgent de profunds canvis, per jubilar o substituir un parell de centenars de jutges i magistrats, indignes del càrrec que ostenten.