Joan Roma

JUNTS, COPIA LA CUP. Qui hauria cregut veure un dia com Junts, assumeix els postulats de la CUP ? Doncs sí, qui segueixi les sessions del Parlament, haurà comprovat el mimetisme d’un partit de 35 diputats amb un altre de 4. El perquè, toca exposar-lo als protagonistes, em permeto donar algunes opinions al respecte. Quan un partit d’aquestes dimensions no disposa d’un autèntic president de grup, coneixedor de la política del dia a dia, en contacte amb la societat plural del país, i amb els seus principals col·lectius, perd el sentit de la realitat i es deixa portar per uns pocs membres, més interessats en preservar càrrecs que no pas emprendre accions valentes i agosarades. Tenir a l’estranger el líder del partit, suposa viure en un altre món. La realitat es perd i en comptes de facilitar acords i pactes, es prefereix la lluita contra tot i contra tots, com si hi hagués un afany de venjança per la situació, en comptes de buscar sortir d’aquest forat, per emprendre nous projectes i tenir noves perspectives. Escoltant la majoria d’intervencions de representants de Junts, costa diferenciar-les de les que fan els membres de la CUP. En totes podem escoltar com aquest Govern no fa res bé. Quan dic res, vull dir res, perquè ho remarquen a cada moment, exagerant decisions, modificant realitats, falsejant dades, tirant per terra tots els plans de manera que tots i cadascun dels membres del Govern queden simplificats i titllats d’irresponsables. Es tanta la ràbia que desprenen que ells mateixos s’autoalimenten amb intervencions que competeixen per reblar el clau. Si algú ha parlat d’ensenyament, el següent ho ha de fer amb sanitat, o mobilitat o seguretat, amb més ànim destructiu. Si un ha demanat la dimissió, el següent ha d’exigir la destitució, per a continuació reclamar la renúncia. Es una carrera de despropòsits per tirar per terra tota l’acció del Govern, fins i tot oblidant tots els anys en que ells mateixos van protagonitzar l’acció de governar, sense haver resolt els molts temes que l’actual Govern està resolent. No volen parlar de passat perquè el present el veuen desastrós i auguren un futur encara més catastròfic si l’actual Govern continua. Fins i tot es fan discursos precuinats sense tenir en compte el que hagi dit el conseller o consellera de torn. Si cal tombar-ho tot, no cal haver escoltat les intervencions. Es porten els deures ja fets, i es llegeixen amb tons durs i gestos inflamats. S’ha de posar dramatisme encara que al final tot acabi en comèdia. I és que posar sobre la taula un munt de temes que portaven anys, molts anys sense ser estudiats ni modificats, suposa emportar-se fortes crítiques i contundents respostes per part dels qui els estan solucionant. El que em demano és qui assumirà els resultats quan l’hora de la veritat arribi. I es que totes les enquestes, totes, les oficials i les de mitjans privats donen pèssims resultats a Junts. La darrera del CEO, deixa Junts a menys de la meitat de representació a Madrid. En concret de 7 passarien a 3. I pel que fa a Catalunya, de 35 diputats, quedarien en una vintena. Com és que no hi hagi una reacció interna davant aquest possible desastre? Doncs, perquè no hi ha autèntic lideratge i el partit s’ha convertit en diversos regnes de taifes. Els càrrecs lluiten per sobreviure sense que ningú lluiti per la supervivència col·lectiva. Trist espectacle, amb un fort component de ridícul. Costa seguir les intervencions sense tenir un sentiment de vergonya aliena.