Joan Roma

ISRAEL, CONTINUA L’EXTERMINI. Davant la passivitat mundial, ocupada i preocupada per altres escenaris de conflicte, sembla deixar per impossible, actuar contra Israel. Les noticies que provenen d’aquells territoris, sumen més i més crims, superant els que havíem vist fins ara. La darrera actuació ha vingut de la mà del Ministre de Seguretat Nacional, l’extremista – criminal, Ben-Gvir, proposant matar 30 o 40 palestins cada nit, per continuar fins el total extermini del poble palestí. A més, i ho diu sense embuts que ni tant sols els considera persones com per haver de compadir-se d’ells. Sí, sí, portem ja anys en que polítics i militars jueus han igualat i en alguns casos superat els pitjors criminals nazis. Ara mateix, portem setmanes en que unes poques famílies palestines, es troben envoltades de colons jueus que pretenen robar-los-hi les terres. Aquesta, és una altra guerra de la qual poca gent parla, perquè no la duen a terme, saldats uniformats sinó colons extremistes que veuen en el conflicte la gran ocasió per fer fora a famílies senceres, per així robar els seus terrenys i ampliar els propis. Algú, un dia posarà lletra i imatges a unes accions de la pitjor espècie. El govern israelià i els seus militars miren cap una altra banda quan grups de colons fortament armats, van de cacera a la recerca de pagesos i ramaders palestins, per dir-los que marxin i si no ho fan, els condemnen a mort. I no, no son amenaces sense més. Son autèntiques condemnes a mort perquè al cap d’hores o dies es presenten en el lloc i ho destrossen tot. Qui ens havia de dir, als qui vam patir pel sofriment del poble jueu, que un dia farien ells actes similars als del nazisme contra un poble indefens com el palestí. Al palestí, sí, però també a tots els qui es troben prop seu. Per a construir el Gran Israel tot s’hi val, siguin palestins, siguin libanesos o altres veïns. Les xifres van pujant. Han superat les 73.000 però molta gent no compta els centenars de milers de ferits, i lògicament la pèssima vida que porten els supervivents. Han de sobreviure enmig de cases enderrocades, sense serveis bàsics elementals, i sense saber si l’endemà pot ser pitjor que el dia que viuen. De tot el vist i patit, sorprèn el silenci de molts països, però també és indignant el silenci de les comunitats jueves arreu del món. Com poden estar callades quan el govern està cometent les pitjors atrocitats ? Com no surten a criticar i lluitar perquè s’aturi aquest genocidi? Com podran demanar comprensió i protecció, si amics i familiars seus, participen en aquests actes criminals ? Tot plegat tira per terra, anys, decennis de lluita i comprensió per les penalitats patides. No sé quan es podran perdonar, però costarà segles. I és que a diferència d’altres patiments, aquest es viu i es transmet, diàriament a tot el món i queda enregistrat pels segles dels segles. Ningú el podrà esborrar, i ha de servir per portar a tots els responsables davant la Justícia. Hi estem obligats.