Joan Roma

GARANTIR LES REGLES DE JOC Les properes eleccions generals seran especialment rellevants pel que tindran de resistència i crida a garantir les regles de joc que han estat vigents des del principi de la recuperació de la democràcia. Molts de nosaltres creiem que passats els primers anys, i superats els primers grans obstacles, la resta era “baixada avall”. Es a dir, els alts i baixos de tota acció política, similar a la mateixa vida. Pujaven uns, baixaven uns altres i tothom acceptava l’alternança com llei de vida. Aquesta sensació de fortalesa i normalitat, va començar a mostrar esquerdes, vuit o deu anys enrere quan el PP, va tenir un molt mal perdre amb la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la presidència del govern. No tingueren altre remei que acceptar la derrota i donar pas a una nova realitat, referendada de nou a les darreres generals de 2023. Tanmateix, aquí sí hi ha un abans i un després, perquè la victòria que tenien a la punta dels dits, se’ls torna a escapar, i els surt l’ànima autoritària que porten a dins. L’han portada sempre, perquè es consideren els més preparats, els més patriòtics i els més representatius de l’autèntica realitat espanyola. Pedro Sánchez i els seus socis, més o menys estables, representen una mena d’okupes, sense legitimitat per ostentar tanta responsabilitat. Han de fer el que sigui, des d’on sigui, per desplaçar-los i enviar-los al racó de pensar, durant anys, molts anys. Si algú tenia algun dubte sobre aquesta realitat, només ha de repassar el que hem vist, escoltat i realitzat en els darrers vuit anys, però molt especialment els darrers tres. Tot s’hi val, tot és criticable i fins i tot atacable quan es tracta de fer caure el govern. Sí, sí, si abans era amb paraules, els darrers anys ha estat amb fets. I en aquest empeny tothom hi té el seu paper, imaginant que seran recompensats quan la caiguda es produeixi. Hem vist actuacions, abans inimaginables en el Congrés de Diputats, però encara més barroeres i impensables, en el Senat, gràcies a la majoria absoluta que ostenten. I ja sense manies, actuen en totes les CCAA on governen, boicotejant normes i lleis, sense cap respecte per l’estat de dret. Per a ells, l’estat de dret, està congelat a l’espera que tornin a governar. Aleshores tornaran a demanar als qui estiguin a l’oposició que respectin i compleixin tots els preceptes legals. La seva pressió no té límits polítics, però tampoc personals. Tot s’hi val, i com que tot s’hi val millor atacar les persones per mirar de fer-les caure i no haver de tardar tant, per la via electoral. I la via electoral la tindrem l’any vinent. Queda clar que ens hi juguem molt més que uns simples resultats. Ens hi juguem l’estat de dret, el respecte per la legalitat. En definitiva per la política, en majúscules. I tenen por que no els surti bé. Tanta pressió, tant joc brut, només s’entén si veuen que no aconsegueixen els objectius. Ja des d’ara toca resistir i recuperar el terreny perdut. Les accions i actuacions en totes les CCAA governades per PP-VOX, seran la gran prova de que no volem traslladar-les a nivell general. La victòria és perfectament possible.