Joan Roma

CAMPAMENTS D’ESTIU. Sempre he estat favorable a facilitar el contacte amb la natura per part de nens i joves de ciutat. Es una bona manera de descobrir un món, molt diferent del que tenen en el seu dia a dia. Durant anys, molts anys, per raons de càrrec municipal em va tocar fer front als reptes de ser un dels pobles més visitats de Catalunya, en matèria de campaments d’estiu. No és una feina fàcil, perquè al costat de magnífics organitzadors, n’hi ha altres que fien a la improvisació les activitats que han programat, encara que el temps o altres factors, facin recomanable canviar-les. Aquí, és on topàvem i on calia fer rectificar per evitar mals majors. Recordo els temps en que s’havia posat de moda, organitzar “exercicis de supervivència”, consistents en enviar la canalla al poble a buscar-se la vida, durant un o dos dies. Es a dir, demanar menjar i dormir, a canvi de feines diverses. Quan un any, vaig veure que alguns grups les programava amb canalla de 7 o 8 anys, vaig decidir la seva total prohibició. Des d’aleshores, tots els grups tenen clar que no es poden fer, però aquest any, ja sense cap responsabilitat municipal, m’han arribat informacions d’una nova modalitat: la d’un dia sense monitors. Es a dir que la canalla s’organitzi, com els sembli, i es facin ells mateixos el menjar i les activitats.....em preocupa aquesta nova modalitat. Però, el que em preocupa i ha estat motiu per enviar un informe al Govern, és que alguns grups, repeteixo, no tots, continuïn volent fer activitats, molt habituals anys enrere, però que el canvi climàtic, obliga a modificar-les. M’explico. Anys enrere, una de les activitats habituals de tots els grups era una sortida, excursió o marxa des del campament fins a algun poble veí. Alguns trucaven abans, altres es presentaven sense avisar, que necessitaven un lloc on sopar , passar la nit i esmorzar, abans de tornar al lloc de sortida. Aquest era un maldecap constant, perquè la majoria de monitors es pensaven que tots els pobles disposen de pavelló poliesportiu, sala polivalent o grans escoles, on poder acollir 30, 60 o 80 nens/joves. I, a vegades, podien arribar dues colles el mateix dia, doblant o triplicant la xifra. Ja en aquell moment es va demanar al Govern, una major supervisió i control, per evitar mals majors. Però, el tema no ha quedat resolt, i els temps, però sobretot el temps climàtic, obliga a fer canvis profunds, en determinades activitats. Alguns grups semblen no tenir-ho en compte. Aquest mateix estiu, hem tornat a veure colles de campaments, caminant d’un cantó a un altre, reclamant poder fer estada en el poble, com si els ajuntaments haguessin d’actuar d’hotelers improvisats. He vist caminades molt poc assenyades, sota temperatures de més de trenta graus. He vist colles no prou ben equipades com per passar la nit al ras, amb baixades de temperatures molt fortes, ni per aguantar tempestes de llamps i trons, acompanyades de forts vents. Aleshores, toca buscar un espai per passar la nit, amb la responsabilitat institucional que això comporta. Tinc clar que toca reforçar la supervisió i control de tots els grups que organitzen campaments d’estiu a l’aire lliure, com perquè disposin d’un espai adient, en cas de mal temps, i es limitin al màxim les sortides i desplaçaments a peu, atenent les noves condicions que porta el canvi climàtic. I deixin de pensar en els ajuntaments com solucionadors de les improvisacions, i fer-los servir com hotelers. En cas d’urgències i emergències, per descomptat han d’actuar, però no com personal al seu servei. Improvisacions i experiments, amb canalla, evitem-les !