Joan Roma

ARRANCADA DE CAVALL... Les dites populars son molt sàvies i expressives. La que diu “arrancada de cavall, parada d’ase”, la considero molt adequada per a exposar l’embranzida d’Aliança Catalana, per a convertir-se en un partit de primera. De moment, estem veient una autèntica arrancada de cavall, que comença a defallir. La desfilada triomfal que la direcció del partit augurava, a l’hora de buscar i trobar candidats a caps de llista per a les eleccions municipals de maig de l’any vinent, mostra símptomes clars de cansament i desorientació. Els qui portem anys en política i hem treballat en el món municipal sabem com de difícil és confeccionar llistes, sobretot quan no disposes d’una sòlida estructura territorial. De moment, les promeses de presentar nous candidats, cada setmana, en diverses comarques no s’està produint. Vol dir que els primers èxits no garantien la continuïtat. Es més, el perfil dels candidats va canviant de manera que si al principi es buscaven uns perfils molt determinats per a poder-los encaixar amb els principis d’AC, ara ja es diu, ras i curt, que gairebé tothom pot ser acceptat. Greu error, perquè les bases fundacionals passen a segon terme i la prioritat consisteix en trobar algú que accepti anar al capdavant, sigui afí o no, al partit. Es més, no hi ha cap mania a impulsar el transfuguisme com a via per formar part de les noves candidatures. Mal exemple, males pràctiques perquè suposa fitxar personal, en comptes d’atreure persones, per raons ideològiques i de projecte. Qui traeix una vegada, ho pot fer cent vegades més. I en política, malament anem si s’hi va per interessos personals més que col•lectius. En resum, l’onada de candidatures s’ha frenat i veurem quin és el resultat final. Vistes les coses i els moviments, no descarto una situació semblant a la que hem vist en altres forces polítiques. Qui no recorda Ciutadans, amb els seus inicis i el seu final ? O altres moviments, com Podemos, les CUP, i altres. Si difícil és néixer, encara ho és més créixer i consolidar posicions. En el cas d’AC, no veig Silvia Orriols amb una gran capacitat de lideratge. Per la seva formació i trajectòria, però també per una decebedora gestió de l’Ajuntament de Ripoll. No ha suposat cap revolució ni cap gran canvi, respecte dels anteriors consistoris. Segurament millorarà resultats, més per errors dels altres, que no pas per mèrits propis, però no pot servir de model per altres municipis. I el seu ascens s’explica més per l’erràtica trajectòria de Junts que no pas per representar un gran revulsiu intern del panorama català. No s’entén massa el perquè de les accions i actuacions de Junts. Ja sabem que les enquestes no son la bíblia, però quan totes senyalen les mateixes carències és que alguna cosa greu passa, i si no son capaços de reaccionar a temps, aniran engreixant les files d’AC. Ara i aquí, aquest sembla el graner on van a buscar candidats. Mentrestant uns s’engreixen, els altres es van aprimant fins a veure els óssos. La sensació, almenys en aquest moment, és que l’arrancada s’ha fet, però no sembla poder mantenir els ritmes previstos. El temps ens ho dirà si es compleix la dita popular.