Joan Roma

ADF, 40 ANYS DESPRÉS. A punt de complir 40 anys, les Agrupacions de Defensa Forestal ( ADF) van ser una bona resposta als grans incendis, a Catalunya, a finals dels 90. Passa sovint, que a “grans mals, grans remeis” i efectivament va ser un encert crear el programa Foc Verd, i l’aprovació de la llei 6/1988, en el Parlament de Catalunya. Des d’aleshores ençà, ha plogut molt, però també hi ha hagut grans incendis, cada vegada més estranys i paorosos que obliguen a extremar les precaucions i ampliar les mesures de seguretat de tots els qui intervenen en la lluita contra el foc. D’aquells primers anys en que la majoria d’ADF, es van equipar amb material i vehicles de segona mà, s’ha anat millorant la qualitat i la distribució dels seus mitjans per fer-los operatius, però sobretot més indicats per a les funcions que ara els toca fer. He estat quinze anys vice-president i vint de president de l’ADF Sobrepuny( núm 47). Ara n’hi ha 307, a tot Catalunya, que agrupen 675 municipis, i apleguen prop de 7.000 voluntaris. Es una bona base per a cobrir una àmplia superfície del territori català. Però, si durant molts anys, érem els primers en arribar i els primers en actuar, per raons de vida i treball, ara els nous mitjans del Cos de Bombers, estan canviant les coses. Quaranta anys son molts, a nivell de planimetria, telecomunicacions, mitjans tècnics, materials i humans. La distància és enorme, i si abans érem gairebé sempre els primers en arribar, ara el Cos de Bombers disposa d’eines molt eficients que van des dels drons de vigilància, a fotos satèl•lit, i mitjans aeris que en pocs minuts poden portar personal i llençar aigua, en qualsevol punt de la nostra geografia. La bona feina feta, no ens la treu ningú i segur que tots i cadascun dels voluntaris que en formem part podem donar una llista d’actuacions que van ser crucials per evitar que un petit foc es transformés en un gran incendi. Les inversions fetes han tingut una bona justificació. Ara bé, vol dir que ja no tenen utilitat ? En absolut, el seu present i futur son diferents, però no per això menys estratègics. En primer lloc, gràcies als ajuts de la Diputació de Barcelona, per una banda i a la Generalitat per l’altra , en coordinació amb els Ajuntaments, es garanteix l’accessibilitat arreu del país, per mitjà de centenars de camins rurals i pistes forestals. Es bo disposar de mitjans aeris, però sempre convé poder arribar per terra, a rematar la feina. I disposar d’aigua suficient i a peu d’incendi, és vital . D’aquí l’encert en augmentar la xarxa d’hidrants, i dipòsits d’aigua, i per descomptat ampliar la capacitat de les ADF per subministrar aigua a tots els qui intervenen. Queda marge, doncs, per a mantenir les ADF i adaptar-les a les necessitats del moment. Hem deixat enrere algunes intervencions immediates, per a complir més missions d’ajuda i acompanyament al Cos de Bombers. Aquesta coordinació i participació, és la més adient, sobretot en uns moments en que el canvi climàtic produeix efectes mai vistos ni imaginats. Després de 40 anys, queda molt per fer i toca animar a fer els relleus pertinents, per aconseguir continuïn sent útils, com fins ara.