Joan Roma

MOTORISTES I ACCIDENTALITAT. Torna a la palestra pública, l’augment de l’accidentalitat en motoristes, amb xifres que efectivament mereixen reflexió i debat. Segons les dades del Govern, en els darrers 10 anys han perdut la vida 480 motoristes, en el conjunt del territori català i prop de 3.300 han patit greus lesions. Poc més es pot afegir davant xifres tant contundents. El problema és que lluny de deixar-les enrere, es mantenen i fins i tot tendeixen a créixer. Perquè passa ? Els qui vivim en el món rural, connectats per vies secundàries, hem constatat un creixement notable del pas de motoristes. Sigui a nivell individual, sigui en colles més o menys nombroses. Les nostres carreteres tenen un especial atractiu per estar plenes de corbes, passar per paratges de gran bellesa natural i tenir unes dificultats que altres vies no tenen. Es així com amb l’inici del bon temps, es produeix una autèntica explosió de presència, en part en dies laborables, però immensa en els caps de setmana, en horaris que poden començar a primera hora del matí fins altes hores del vespre. Similar explosió de presència es produeix per part de ciclistes que busquen similars condicions que els motoristes, de manera que els que vivim en aquests territoris i anem amb vehicles de quatre rodes, patim un doble problema. Circular sota permanent pressió i una certa angoixa, per com podem compartir carreteres velles, estretes, amb ferms deficients, cunetes inadequades, amb ciclistes per una banda, i motoristes per altra. Aquesta suma d’usos fa molt perillosos els desplaçaments perquè la visibilitat és molt reduïda i existeixen pocs trams adequats per passar uns als altres. Sovint ens trobem envoltats de ciclistes i motoristes, amb dubtes de qui sobrepassa a qui, i sempre hi ha qui tira pel dret, posant en perill al conjunt. I com en tot a la vida, hi ha qui se salta les regles de joc i tira milles perquè té pressa per no anar enlloc, en concret. Després, potser pararà una bona estona a estirar les cames, sense ser conscient que ha posat en perill a altres conductors. També queda clar que hi ha qui té aptituds per anar amb moto i qui no en té. En general parlem de motos d’alta cilindrada, amb potències increïbles i pesos difícils de dominar en segons quines circumstàncies. Pot ser bonic i espectacular veure-les actuar en circuits, portades per professionals, però posades en carreteres secundàries, el domini es complica enormement. Es quan podem veure colles amb uns primers a tota velocitat, i uns darrers que per no quedar despenjats han de forçar màquina i cos, fent algunes temeritats per mantenir la marxa. I el perill està a qualsevol indret, per la circulació mixta que vivim, o pel pas de fauna salvatge, que amb gran abundància viu en aquests indrets. Tot barrejat fa entendre les xifres que he donat al principi. Per a rebaixar-les ha d’haver-hi diversos factors, entre els quals, anar més d’excursió que no pas a fer curses o demostracions inadequades. I, una part, potser s’han de replantejar si a determinades edats, no és hora de canviar d’esport o oci.