Joan Roma

FER PAÍS , FER MÓN.
No és gaire freqüent trobar la unanimitat en l’elogi de la trajectòria d’una persona i la seva obra, i aplegar-se gent d’arreu del món per dir el darrer adéu a un català universal, com ha estat en Vicenç Ferrer.
Se li ha donat el títol de cooperant, com se li podrien haver donat uns quants altres d’igualment escaients. El cert és que ens podem sentir tots ben orgullosos de la feina feta i de l’herència que deixa, sobretot perquè havia preparat la seva marxa , molts anys enrere i tot fa preveure que el projecte ha arrelat i té vida per moltíssim anys.
I aquest és un primer elogi que cal fer, davant una persona d’un gran poder d’atracció que podia haver esdevingut un problema per la continuïtat de la seva obra. Ara ja és segur que l’obra serà continuada , per la bona llavor que ha sembrat.
He tingut ocasió en els darrers deu o quinze anys de col•laborar, a nivell personal i institucional amb la seva obra i puc assegurar que el nivell d’organització i honestedat de la organització creada era , i és de total garantia. Si una cosa fa patir és voler ajudar a d’altres països i no estar segur de si la ajuda arribarà adequadament i serà utilitzada pels objectius proposats.
En aquest cas, no hi havia dubtes, pel grau de transparència de la organització , però sobretot pel grau de confiança absoluta que donava el seu lideratge.
El sol fet de que es pugui visitar personalment el país, l’obra i els seus resultats ja garanteix que al darrere hi ha una potent organització que supervisa i regula que tot es faci segons els propòsits previstos, sense desviacions ni influències estranyes.
I els resultats han estat espectaculars en una zona del món especialment variada i difícil. D’aquí el mèrit i la admiració. I no és estrany la gran canalització de recursos des de Catalunya i Espanya cap a la seva organització. No solament perquè els objectius eren lloables i indiscutibles, sinó també per l’orgull de que un dels nostres fos l’ànima de tota aquesta revolució.
Però, el que el feia especialment atractiu era la coherència de les idees i les accions. Allà ell podia parlar de planificació familiar, d’inversions col•lectives, d’equipaments socials, d’infraestructures locals, o regionals, i lligar-ho tot sota una idea que alguns poden titllar de religiosa, i altres en direm , senzillament social. Una barreja clara, transparent i adequada de la realitat i de com transformar-la , no amb paraules sinó amb fets.
Un lideratge sòlid guanyat a pols amb l’exemple i la coherència al llarg de tota una vida. Es lògic que els resultats siguin espectaculars i és lògic que tothom se’l vulgui fer seu. De totes maneres ningú se’l pot apropiar, perquè ha esdevingut universal, i en poc temps estava previst que fos nomenat ciutadà de la India. Per les grans persones la procedència no té rellevància sinó la seva obra i francament podem estar orgullosos d’haver-lo tingut i d’haver col•laborat en la seva obra. Ara el que toca fer és continuar-la sense ell, serà la millor manera de demostrar-li la confiança , donada en vida.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.