Joan Roma

EL FENÒMEN “RUFIÁN”. He dubtat de si posar l’efecte Rufián o altres qualificatius, però el lector ja entendrà els meus dubtes. Es ben cert, i les enquestes ho proclamen que Gabriel Rufián( ERC) s’ha fet un bon lloc en els espais de debat de la majoria de mitjans de comunicació. Més, a nivell estatal que català, però la seva figura porta anys a la palestra, i molt especialment en els darrers dos o tres. L’actual composició del Congrés de Diputats, ha fet possible aquest paper destacat, i la pugna amb l’altre grup parlamentari català (Junts) l’ha potenciat encara més. En la figura d’aquest polític s’ajunten diversos factors que l’han catapultat cap amunt, fins obtenir cotes de popularitat, mai vistes en un portaveu d’un grup minoritari. Pot agradar, més o menys, el personatge, però ha trencat barreres i s’ha convertit en l’orador que tothom espera, per veure quina sortida té, a qualsevol de les seves intervencions. Li encanta sorprendre, criticar, acusar, recordar i atacar per terra, mar i aire a tots els contrincants, molt especialment els més poderosos: PP i VOX. Per a tot seguit, donar lliçons i mostrar-se condescendent amb els qui ostenten el govern. Es així com està en totes les salses, en tots els condiments, com un producte indispensable, al qual s’ha d’escoltar. Es mou molt bé pel Congrés i per a tots els mitjans de comunicació, s’agrada i li agrada mostrar-se dur i contundent en totes les seves afirmacions i acusacions. Es una figura que es va construint i remodelant en funció dels escenaris i del moment. Se sap indispensable a nivell de partit i es permet imposar el seu ritme i objectius, per grat o a la força.Les enquestes li donen un alt grau de coneixement i fins i tot de simpatia, en un ampli sector de les esquerres alternatives, a la del PSOE i això el fa fort, i també prepotent. Ja no és el partit el que mana, sinó ell, i és ell el que vol decidir qui va i qui no va a les llistes de les properes eleccions generals. El seu partit, ERC, té un problema i alhora un avantatge. A favor, les enquestes que li donen un resultat raonablement bo, en part per la simpatia que desperta Rufián, però un problema perquè s’ha convertit en una nota a part, que actua com a ell millor li sembla. Es lògic tingui greus problemes interns, a nivell de grup parlamentari, perquè imposa les seves decisions i estratègies, agradin o no, les entenguin o no. I és clar quan un partit depèn d’una persona que va per lliure, el futur serà complicat. I ho serà perquè conscient de la seva tirada, es va convertint en un showman, dintre i fora de l’hemicicle amb somnis i temptatives de fins i tot encapçalar una plataforma estatal de partits a l’esquerra del PSOE. Fàcil de dir i predicar, però molt difícil d’impulsar i convertir en realitat..... Però, sí hi ha una consciència clara del que es juga a nivell de Madrid i a nivell estatal. Ha vist la cara de l’enemic. Sí, sí, de l’enemic, té clar que allà no hi ha adversaris. A diferència de Catalunya, a Madrid es destil.la odi, afany de venjança i de fer ús del poder per governar i alhora premiar i/o castigar als qui estan en contra. Aquesta situació, sí crec que l’ha radicalitzat i li ha fet treure tot el que porta a dins contra la dreta i la extrema dreta. El considero sincer quan fa aquests atacs perquè sap el perill que tenim tots, cas de que entrin a governar. En aquest sentit, les seves intervencions son valentes i sinceres. Per tot plegat, l’efecte o el fenomen Rufián ha escalat posicions i continuarà marcant moltes sessions, a l’espera de veure què passa a les generals 2027. Segons siguin els resultats, veurem una continuïtat o una transformació del personatge. Mentrestant, veurem tensions i conflictes interns dintre d’ERC perquè maniobrar a Madrid i a Catalunya, amb tantes controvèrsies i egos presents, és d’una enorme complexitat. En aviat, ho comprovarem.