Joan Roma

CARTA ALS REIS, AL JUNY. Aquests dies de presentació, debat i votació dels pressupostos de la Generalitat per a 2026, m’han portat els records dels meus anys de diputat, i de com preparàvem el treball per a presentar esmenes, ben pensades i elaborades com per tenir sòlids arguments per a defensar-les, en el territori, primer, i a continuació, en l’hemicicle del Parlament. No veig que el Grup Parlamentari de Junts, hagi fet aquesta mateixa tasca, a la vista de la presentació de les esmenes, plasmada en un article en aquest diari, el passat 30 de juny. Molts anuncis, molts retrets al pressupost i molts focs d’encenalls, en comptes de tenir una estratègia clara i positiva per intentar encaixar algunes propostes concretes. Junts, ha presentat 1.300 esmenes, per un total de prop de 2.400 M, en el que en diem una perdigonada de propostes arreu del país, sense oferir propostes d’ingressos per a cobrir aquest increment d’inversions. En resum, un brindis al sol, per intentar vendre en el territori que si ells haguessin fet el pressupost, tot el que han presentat, hi hagués entrat. Però, ai las, la vida és molt dura, i la història encara més. Si Junts acabés de néixer, podria criticar i exigir inversions concretes, generals o locals. El problema és que ha governat un grapat d’anys en els quals tot el que ara critica o proposa que s’ha de fer, no ho va dur a terme. Res pitjor que criticar el que tu mateix has estat incapaç de fer. A què ve doncs, aquesta manera d’actuar ? Ho sento, però és típica de la improvisació i manca d’objectius concrets. Junts ha desaprofitat una gran ocasió d’obtenir rèdits, clars i palpables de la seva presència en el Parlament. No ho ha fet, de la mateixa manera que desaprofita la seva presència en el Congrés de Diputats. El partit s’ha convertit en un conglomerat de grups i grupets que fan batalles diverses, sense un objectiu comú, comprensible per a tothom. En el cas del pressupost de la Generalitat, quedava clar que si hi havia un acord entre PSC-ERC-Comuns, difícilment un quart partit podia aconseguir modificacions importants al pressupost, però segur que amb una bona estratègia haurien pogut negociar quinze o vint esmenes específiques, de caire nacional. En comptes d’això, es prefereix anar d’acusadors i crítics, amb tot. Mala via per a recuperar credibilitat i espai polític. Apostar per la quantitat, en comptes de la qualitat, no sol acabar bé. I si aquesta és la via aquí, encara més negativa és la que fa a Madrid, on es vota qualsevol cosa, amb companys de viatge com el PP i VOX, no precisament defensors de les principals reivindicacions catalanes. El Govern, ha aprovat el primer pressupost des de 2023, per un import de gairebé 50.000 M. Es una fita històrica pel que ha tingut d’elaboració i llarga negociació, en un panorama intern i extern, molt complicat. Catalunya, marca el camí de futur, i d’immediat podrem veure els resultats de disposar d’un pressupost, potent com aquest. Mèrit del Govern, però amb una clara i ferma aposta d’ERC i els Comuns. Qui n’ha quedat al marge, és perquè així ho ha volgut.