Joan Roma

MILLOR, ANAR A ELECCIONS. Arribats on estem, no crec sigui aconsellable allargar l’agonia del Govern. Millor aprofitar la data del 9 de juny, per votar al Parlament Europeu i al Parlament de Catalunya. En política, s’ha de saber acceptar la realitat, encara que dolgui. I, en aquests moments, el Govern té tants fronts oberts i tant poca capacitat d’acció i reacció que tot el que vingui, només pot que empitjorar la realitat present. Estem a finals de febrer, i ni tant sols s’han presentat els pressupostos 2024. Vull recordar que la bona praxis obliga a tenir-los a punt, a principis d’octubre, per tal de presentar-los, debatre’ls, aprovar-los i publicar-los abans de finalitzar l’any. Funcionar amb pressupostos prorrogats suposa perdre capacitat d’acció i gestió. Però, si aquest és un tema de primer nivell, en tenim d’altres de no menys importants, com el retard en múltiples inversions que contenien els pressupostos de l’any passat, entre els quals alguna gran obra destinada al cicle de l’aigua. En plena sequera constatar que no s’han fet els deures, ja no en anys anteriors, sinó fins i tot en el darrer any, dona una idea d’un Executiu poc eficient i diligent. A tot plegat s’hi afegeixen altres elements que denoten una mena de final de cicle. El procés ha deixat múltiples danys, a nivell personal i col•lectiu, però també en la confiança del teixit social, industrial i econòmic, com per emprendre determinats grans projectes. Van marxar més de cinc mil empreses que no tornaran. Moltes, mai més, però altres, no ho faran mentrestant vegin com des del Govern es va jugant amb noves temptatives de referèndums, o d’invocacions a pressions i sancions. El país, va perdre i no ha recuperat el prestigi perdut. Massa enganys, massa ignorància de la realitat interna i externa, com per recuperar la normalitat. Només s’aconseguirà amb un canvi de Govern, que tingui en el frontispici un futur clar, dintre d’Espanya i dintre de la UE. Jugar amb els sentiments, i sobretot amb els interessos i garanties, no aporta seguretat ni estabilitat. Falta capacitat d’acció i reacció davant els grans problemes de present i els reptes de futur. Es funciona, al dia a dia, sense planificacions a mig i llarg termini. No solament en matèria de lluita contra la sequera, sinó en donar resposta a les mobilitzacions de pagesos i ramaders, o a les de sanitat i educació. Com també de les lligades a serveis socials. Quan un Govern es veu sobrepassat pels problemes, només té una sortida adient: convocar eleccions ,perquè el poble parli i decideixi a qui donar confiança. No es pot governar un país amb un Parlament, escapçat en la seva Mesa , per dues baixes, de set components. I, tenir només el recolzament de 33 membres dels 135 existents, suposa una feblesa impossible d’aguantar quan a fora hi ha multitud de problemes, necessitats de solució. Toca ser conseqüent, i si no es té la força necessària, que el poble torni a parlar i digui a qui atorga la confiança. Es el que podríem fer, el 9 de juny, aprofitant les eleccions al Parlament Europeu.