Joan Roma

LA GESTIÓ COM A PRIORITAT: RODALIES. Els meus 7 anys a Suïssa, em van fer veure la importància de l’austeritat, en tot lloc i moment, la preparació i formació, com essència de país, i la gestió ,com a carta de presentació. Allà, tothom està on li toca estar, i cadascú es fa responsable de la parcel.la que se li ha confiat. Les administracions, son reduïdes, i d’alta eficàcia, amb una esplèndida coordinació entre elles, i no es gasta res que realment no sigui indispensable. En matèria de mobilitat, han aconseguit arribar a tot arreu, pels mitjans més adients, innovant permanentment fins aconseguir cotes d’excel·lència que rarament trobarem en cap altre país del món. Trens, tramvies, troleibusos, ascensors, cremalleres, telecadires, i sobretot busos de correus / passatgers, permeten anar a tot arreu, sense necessitat de disposar de vehicle privat. Son molts els suïssos que no en tenen, i tanmateix viatgen permanentment. I si d’una cosa fan ostentació és de la fiabilitat i puntualitat, fins extrems gairebé insultants, pels qui venim de fora. Si un tren, bus, o qualsevol altre mitjà, diu que sortirà a les 15.12, no passaran segons, que no ho faci. I si ha d’arribar a les 17.18, no cal mirar el rellotge perquè així serà. En els meus 7 anys, a Berna – capital, vaig poder-ho comprovar en múltiples viatges per l’entorn o per visitar altres capitals del país. Un dia, per un simple retard de 5 minuts, es van donar àmplies i llargues explicacions a l’estació de Berna. Una esllavissada havia motivat aquest curt retard. La norma, durant anys, la plana normalitat. Toca copiar i actuar com els suïssos a nivell metropolità. I ja no només en la gran àrea, sinó a la resta de país. No podem donar la permanent imatge d’improvisació, desconeixement, deixadesa o lluita contra el destí. No, no, les màquines, han d’estar a les ordres del personal, i el personal ha d’estar degudament format i capacitat per emprendre tasques permanents de manteniment com per tenir tot a punt per passar revista. Tothom pot entendre una afectació excepcional, per causes excepcionals, però mai convertir l’excepcionalitat en normalitat. Em consta, el gran esforç inversor del govern central, en la renovació i posada al dia de Rodalies, i de fet, de tota la xarxa de trens. He escoltat, en diverses ocasions, les explicacions donades per Pere Macías, coordinador de les inversions, que deixa clar que tenen tants diners com fan falta per dur a terme els projectes, i que es segueix el ritme previst. Necessita temps. Bé, expliquem-ho millor, i mentrestant tinguem especial vigilància en totes les estacions i xarxa perquè quan no és un robatori de material, és un incident en alguna catenària, o algun imprevist, imprevisible. Aquests, haurien de disminuir, fins a la seva desaparició. Ens podem imaginar la complexitat del conjunt, en el qual si una peça falla, en pot fer caure una dotzena, però toca posar diner, personal i material, per evitar-ho. I és que aquestes deficiències es fan servir com principal punt de crítica i fricció amb el Govern central. Davant qualsevol ineficàcia pròpia, el Govern, té sempre a mà l’etern problema de Rodalies. Si li traiem la gran excusa, quedarà despullat. Toca resoldre-ho, i fer-ho en el mínim de temps possible. Portem ja massa anys com per allargar-ho més.